El «cuento» de nadal
Gràcies a sa majestat Turpitud, consort de sa majestat Despotisme, haurem de tancar el saló de lectura que, després de molts anys d’abandó, havíem tornat a obrir a casa un cop la setmana i on rebíem la visita amable de les senyores Literatura i Amenitat, i de llur amfitriona, la comtessa de Televisió, que, ves, no sempre estan barallades.El dia que obríem el saló tancàvem els llibres —un parell d’hores— i ens dedicàvem a escoltar —no només a sentir—, gairebé sempre, converses edificants i profitoses.
Però, noi, es veu que ni la senyora Literatura ni la senyora Amenitat es fan amb el senyor Carnet, i resulta que al Regne de Turpitud, sense la intermediació del senyor Carnet, no pots anar enlloc, i menys pels salons elegants de la comtessa de Televisió, molt sol·licitada per simples i ximples —que resulta que és la mateixa paraula—, o sigui nicis. Ara, en comptes de les senyores Literatura i Amenitat, la comtessa de Televisió rebrà un presumptuós presumpte enviat seu, el senyor Ple, que també li diuen «barril», i que, si bé potser no és amic íntim del senyor Carnet, però, fa molts anys que remena la cua pels salons de sa majestat Turpitud, i si més no, és fidel al seu amo, a l’Amo, que amb quatre gràcies innocents frueix com una criatura.
En fi, que li darem una oportunitat, al senyor Ple, només una. I segurament haurem de tornar a tapar amb llençols els sofàs, i els canapès, i la butaca de braços, l’aparador, les cadires, la tauleta de centre; embolicarem amb cura el joc de te que vam heretar de l’àvia i que trèiem per complimentar aquelles senyores elegants; barrarem finestres i finestrons, i tancarem el saló de lectura definitivament, per sempre, i obrirem els llibres…
_____________________
També n’han parlat:
Juan Varela, el millor de tots: «Nuestras compras son nuestra biografía.»