Sovint la realitat gira al voltant massa de pressa

més de pressa

que un zoòtrop

com un tornado

i gira i gira i gira

durant nou mesos

nou mesos de paràlisi

en la voràgine

nou mesos amb el zoòtrop

aturat

ple de pols

buit de posts

nou mesos

però a poc a poc comença a girar de nou

el zoòtrop

El zoòtrop gira; la realitat no canvia. Comences a escriure amb ganes, amb ganes d’aprendre’n. El zoòtrop continua girant; la realitat continua sense canviar. Res a dir? No, moltíssimes coses, però no tens temps de seure davant l’ordinador. De moment, encara és millor conversar, llegir, passejar…, que xatejar, bloguejar, navegar… Fins quan? El zoòtrop gira, a poc a poc, sembla que s’hagi d’aturar…, agafa nova embranzida. I gira, i gira, i gira, gira…

Gràcies a sa majestat Turpitud, consort de sa majestat Despotisme, haurem de tancar el saló de lectura que, després de molts anys d’abandó, havíem tornat a obrir a casa un cop la setmana i on rebíem la visita amable de les senyores Literatura i Amenitat, i de llur amfitriona, la comtessa de Televisió, que, ves, no sempre estan barallades.El dia que obríem el saló tancàvem els llibres —un parell d’hores— i ens dedicàvem a escoltar —no només a sentir—, gairebé sempre, converses edificants i profitoses.

Però, noi, es veu que ni la senyora Literatura ni la senyora Amenitat es fan amb el senyor Carnet, i resulta que al Regne de Turpitud, sense la intermediació del senyor Carnet, no pots anar enlloc, i menys pels salons elegants de la comtessa de Televisió, molt sol·licitada per simples i ximples —que resulta que és la mateixa paraula—, o sigui nicis. Ara, en comptes de les senyores Literatura i Amenitat, la comtessa de Televisió rebrà un presumptuós presumpte enviat seu, el senyor Ple, que també li diuen «barril», i que, si bé potser no és amic íntim del senyor Carnet, però, fa molts anys que remena la cua pels salons de sa majestat Turpitud, i si més no, és fidel al seu amo, a l’Amo, que amb quatre gràcies innocents frueix com una criatura.

En fi, que li darem una oportunitat, al senyor Ple, només una. I segurament haurem de tornar a tapar amb llençols els sofàs, i els canapès, i la butaca de braços, l’aparador, les cadires, la tauleta de centre; embolicarem amb cura el joc de te que vam heretar de l’àvia i que trèiem per complimentar aquelles senyores elegants; barrarem finestres i finestrons, i tancarem el saló de lectura definitivament, per sempre, i obrirem els llibres…

_____________________

També n’han parlat:

El llibreter

L’efecte jauss

Llegeixes o què?

Saragatona

Joan Arnera

Juan Varela, el millor de tots: «Nuestras compras son nuestra biografía.»

Han passat els dies més durs de les festes de Nadal. Encara falta, però, Cap d’Any i Reis. Sovint, el xampany i els licors són el millor regal: la família gira i gira i gira i gira, i així desapareix, desapareix, desapareix…

Segons el diccionari, un zoòtrop és «una joguina en què una sèrie de figures col·locada en la part interior d’una caixa cilíndrica giratòria és mirada a través d’escletxes fetes a la paret de la caixa i fa l’efecte d’una figura animada».

El zoòtrop és també una joguina, la meva joguina per veure la realitat a través de les escletxes…