Yasmina Cruz

Prova Selectivitat 7

yasminacruz — Sat, 17 May 2008 00:41:54 +0000

1.1
La principal idea del text són les semblances que hi ha entre aquestes dues cultures i com aquestes semblances serveixen per aclarir el seu passat i el seu present. El marc històric són els anys vint del segle passat, la darrera etapa del Noucentisme, època on Catalunya va viure un corrent italianista.
1.2
a)
(en la citació): Nosaltres som tenim anem portem postres
1- “…ens ve a dir…”
2- “La història que expliquem en aquest llibre…”
3- “…que marca l’inici del nostre itinerari…”
b)
(en la citació) El “nosaltres” per tots els catalans.
1-1ª pers plural (lectors).
2- 1ª pers plural (jo de l’autora).
3-“nostre” (autora).
1.3
consideració → observació
afinitat → semblança
confluència → coincidència
conjuntura → situació
1.4
a) És un present atemporal
b) És un present atemporal
c) És el present del llibre
d) Present en lloc del pasta
3.1
a)
Subjecte: “Nosaltres… Empordà”; “que (tenim…)”; “que (som fills…)”; “que (són ben nostres”).
b)
CD: “aquell camp de Tarragona i aquell Empordà”; “el món nou”; “totes…nostres”; “que (portem dins)”.
c)
Atribut: “fills de Roma”; “ben nostres”.
d)
CN de Nosaltres: “els catalans”; “que som… i que tenim…”;
CN de fills: “de Roma”; CN de camp: “de Tarragona”; CN de món: “nou”;
CN de coses: “que portem… i que són ben nostres”.
e)
CRV de anem: “a Roma”.
f)
Determinant nominal:“els (catalans)”, “la (mar)”; “aquell (camp…)”; “aquell (Empordà)”; “el (món…)”; “totes” “aquelles” (coses…).
3.2.
L’opció correcta és la c
3.3.
Mots amb accent diacrític: “són”; “bé”; “món”; “és”; “què”.
3.4.
objectiu: [ʒ]
estudi: [δ]
aquelles: [λ]
manifestacions: [f]
fixar: [ks]

Prova Selectivitat 6

yasminacruz — Sat, 17 May 2008 00:40:50 +0000

1.1
En Tomàs és un home covard i és com un esclau d’en Sebastià. Qualsevol cosa que li diu en Sebastià ell s’ho creu, encara que en realitat sap que en Sebastià no és bona persona.
1.2
Sebastià a Xeixa: “Doncs agafa els trastets…” (TU)
Xeixa a Sebastià: “Això sí, veieu?” (VOSTÈ)
Tomàs a Sebastià: “I jo voldria dir-vos-ho…” (VOSTÈ)
Sebastià a Tomàs: “Bé, rumieu’s’ho, i ja m’ho direu…”(VOSTÈ)
Tomàs a Xeixa:; “Ho sents, tu, mala llengua?”(TU)
Xeixa a Tomàs: “No m’ho digueu malagraït,…”(VOSTÈ)
1.3
a)
-“No m’ho digueu malagraït, Tomàs,…”
- “Pegueu-me! Au!”
- “Teniu, doncs!”
b)
1. Dolgut perquè Tomàs li ha dit malagraït
2. “el repta que dugui a terme l’amenaça
3. li retorna amb menyspreu el farcell i la manta
1.4
Sebastià: “Au, Xeixa, a casament” → b) ORDRE
Tomàs: “I jo voldria dir-vos-ho, i no sé com fer-ho, Sebastià” → f) TITUBEIG
Tomàs: “…us vinc a preguntar, Sebastià, i no us ofengueu, fill,…” → d) TEMOR A LA REACCIÓ
DE L’INTERLOCUTOR
Tomàs: “Eh que no hi ha res, Sebastià? → a) SÚPLICA
Xeixa: “No m’ho digueu malagraït, Tomàs, que no sabeu…” → c) QUEIXA
Sebastià: “I què tant de juraments! Anem’s-en, Tomàs, i…” → e) INVITACIÓ
3.1
a) subjectes: jo; això; Déu; ell; jo
b) CD: ho, que això és cert; me; ho; mentida
c) CI: us
d) atribut: cert
3.2.
L’opció correcta és la c).
3.3.
com que → subordinada adverbial causal
després que → subordinada adverbial concessiva
mai que→ subordinada adverbial concessiva
3.4.
farcell → fardell,
bunbum → rumor
malagraït → desagraït
amistançat → amant
3.5
Xeixa: [∫]
Alça: [s]
Veus-ho aquí: [z]
Fill: [λ]
Podia: [δ]

Prova Selectivitat 5

yasminacruz — Sat, 17 May 2008 00:38:14 +0000

1.1
La primera crisi és una manca d’objectes, que per evitar-la es va crear nous objectes que han evolucionat. La segona crisi és la crisi dels objectes amb l’esgotament en l’home actual i en les formes dels objectes tradicionals.
1.2
El principal objectiu de Joan Miró era trencar amb l’art tradicional i per aquest motiu pensa que aquest art està desfasat.
1.3
El títol del text fa referència als dos últims paràgrafs del text, ja que es diu que l’art de la ceràmica hauria de retrobar el joc dels quatre elements: aigua,terra,foc i aire, i per això el títol de “Lírica dels quatre elements”.
1.4
a) l’home havia de crear els objectes perquè els necessitava
b) cultura artesana tradicional
c) arts que reprodueixen volums i formes
d) combinació dels quatre elements
3.1
a) Hi ha 3 oracions:
1-“justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”→ oració principal.
2- “afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”→ oració subordinada adjectiva
3- “que l’art està en decadència des de les cavernes”→ oració subordinada substantiva CD
b)
en; en alguna mesura→CCM
de; de Joan Miró→CN
en; en decadència→Atr
des de: des de les cavernes→CCT
c)
alguna→ indefinit femení singular
aquella→ demostratiu femení singular
l’art→ article determinatiu masculí
les→ article determinatiu femení plural
d)
No hi ha verbs auxiliars en aquest text
3.2
La resposta correcta és la d
3.3
Verbs transitius → voltar/crear/tenir/descobrir
3.4
Fixada: [ks]
Crisi: [z]
Successius: [ks]
Les exigències: [z] i [Z]

Nota de la tercera Avaluació

yasminacruz — Thu, 15 May 2008 14:50:43 +0000

1. Valoració de la feina feta (poseu el nombre total de feines que heu fet de cada apartat)

1.1 Redaccions he fet cinc redaccions
1.2 Exercicis. Aquest trimestre he participat gairebé en tots els exercicis
1.3 Activitats orals. L’única activitat oral que he fet a sigut la del poema.
nota feina: 9

2.Notes de la feina feta a casa (aquí poseu les notes numériques de cada una de les activitats que heu fet)
2.1 Redaccions: 7,5;8,5;5;7;8. La nota mitra de les redaccions és un 7,2
2.2 Exercicis: 9
2.3 Activitats orals: 8

nota mitjana de la feina feta: 8

3. Notes dels exàmens (especifique la nota de les diferents proves que hem fet)
prova 1 prova de lectura: 6
prova 2 prova de selectivitat: 5

nota mitjana de les proves: 6

NOTA FINAL (mitjana dels tres apartats): : hem surt un 7,6 però si sumem el punt extra seria un 8,6, i aquesta nota s’apropa molt al 9. A més com que aquest és l’últim trimestre i per accedir a la carrera que vull fer em demanen molta nota, estaría bé que hem posés un 9.

05 Una cultura estrangera

yasminacruz — Mon, 05 May 2008 10:11:50 +0000

La cultura que més capta la meva atenció és la cultura italiana. Molt més encara des de que l’any passat vam a anar de viatge de fi de curs. Aquell viatge va ser molt significatiu. Vaig poder veure moltes coses d’aquest país.

Les coses que més m’agraden d’aquest país, apart de dels seus menjars, van ser tots els seus monuments històrics. El monument que més m’agrada és el Coliseu, tan històric i que encara es conservi després de tants anys. La Fontana di Trevi, aquella font que sempre surt a les pel·lícules és molt més impressionant al natural, tanmateix com el carrer de la Dolce Vita. La ciutat que també m’agrada molt és la de Pisa, amb aquella famosa torre que està inclinada i que també és molt famosa.

El seu menjar més destacat es la pasta, on podem citar les pizzes, els espagueti, els macarrons… Els seus gelats també són molt exquisits i els seus cafès també.

Aquesta és una de les cultures que més m’impressionen i m’agraden des de fa molt de temps. Anar-hi va ser una bonica experiència, la qual mai s’oblida. Els seus monuments, els seus carrers, les seves ciutats, el seu menjar i moltes coses més fan que sigui un país únic.

04 Els pròlegs, les introduccions i les presentacions

yasminacruz — Mon, 28 Apr 2008 10:03:52 +0000

Tan els pròlegs, com les introduccions i les presentacions tenen una sèrie de característiques en comú com solen ser que es situen al davant de l’obra i fan que sigui més complexa i el seu objectiu principal és facilitar el seu enteniment als lectors i complementar l’obra.

Els pròlegs normalment solen ser uns escrits breus que són situats al començament de l’obra. Els pròlegs són una forma de presentació de l’autor. També pot haver-hi agraïments de l’autor per als participants en l’obra. Els pròlegs se solen escriure els últims al davant de l’obra.

Les introduccions són les parts inicials dels escrits, que poden ser una obra, un article… que descriu els objectius del contigut. Solen ser els resums del text del qual precedeix. Quan el lector comença a llegir la introducció del text se suposa que s’ha de fer una idea del contingut de dintre.

Les presentacions consistiexen en exposar un o diversos temes en concret davant d’alguna persona o públic. La funció que tenen les presentacions és que intenten informar, donar idees per sobre d’un tema i també poden arribar a resumir el contingut del treball. La forma més adequada en la que se solen presentar són a través de programes informàtics.

03. Característiques principals del gènere teatral

yasminacruz — Mon, 14 Apr 2008 10:08:40 +0000

El teatre és una forma d’expressió literària, que pot ser en prosa o en vers, que difereix de la poesia i de la narrativa perquè incorpora un nou element, la representació. Això incorpora també tres nous components, l’escenari, els intèrprets i el públic. L’obra no és escrita per ser llegida sinó representada.
L’estructura de les obres teatrals es divideix en actes. Dintre dels actes pot haver-hi escenes, marcada per entrades i sortides dels personatges. Hi ha dos tipus de components del text teatral, el text dramàtic, que té dos tipus d’informació. Primer, la part representada en forma de diàleg, i en segon lloc en forma de monòleg. La resta del text teatral està constituït per acotacions, que són les indicacions que fa l’autor, dirigida als intèrprets i al director. Aquestes indiquen les entrades i sortides dels personatges a l’escena.
Les tres unitats utilitzades són, el temps, l’espai i l’acció. En el temps, l’autor pot fer servir la luminotècnia, per marcar el pas del dia a la nit, però els comentaris dels personatges seran els indicadors per fer veure els dies que han passat. El lloc es troba en les acotacions de l’inici de l’acte. I per últim l’acció, que és on passa tota l’obra.

02 Terra Baixa

yasminacruz — Mon, 07 Apr 2008 10:23:32 +0000

Sebastià, Marta i Manelic són els tres personatges principals de Terra Baixa. Sebastià, és l’amo de les terres, Marta és una noia pobre que la recullen a casa de l’amo, perquè el seu pare anava actuant i a en Sebastià li va agradar i la va convertir en la seva amant, amb qui manté relacions. I per últim, en Manelic, un bon noi que és pastor.

En Sebastià s’estima a la Marta, però no es pot casar amb ella perquè ha de solucionar alguns problemes econòmics i s’ha de casar amb una pubilla rica, però amb tot i això vol seguir mantenint relacions amb la Marta. En Sebastià no veu bé que visquin ell i la Marta a la mateixa casa i llavors decideix casar-la amb en Manelic, però ell no sap res que en Sebastià vol la Marta com a amant. Per fer que es casés amb ella li diuen que li regalen un molí i coses, però amb tot i això en Manelic sospita perque tothom riu quan ell passa pel costat. A la Marta li fan creure que en Manelic sap el perquè s’ha casat amb ella i que accepta compartir la dona. A ella no li sembla bé i odia en Manelic.

La Marta s’acaba enamorant d’en Manelic, perque s’adona de la veritat. En Manelic també s’adona de tota la veritat i mata a en Sebastià.

01 El gènere periodístic

yasminacruz — Mon, 07 Apr 2008 10:04:15 +0000

Els textos periodístics són textos molt diversos, que tenen com a objectiu transmetre informació a un determinat públic, que normalment sol ser molt nombrós i heterogeni.

Aquest tipus de textos tenen com a varietat lingüística l’estàndard, ja que això fa que arribi a la gran majoria de parlants sense haver de donar importància de la seva procedència geogràfica o social. La seva forma pot variar segons la seva funció i el seu canal. Per exemple, les notícies i els reportatges, són propòsits narratius, mentre que les crítiques i les editorials, són argumentatius , i per últim, els anuncis, que són descriptius i informatius. Els textos periodístics tenen diverses funcions, per exemple, convèncer i informar, que és el llenguatge que se sol utilitzar més específicament per als mitjans de comunicació, ja que s’apropa a l’eficàcia comunicativa o al llenguatge literari. Per altra banda, el canal que se sol utilitzar per transmetre els textos periodístics, és el que determina els recursos lingüístics. Els elements característics dels textos periodístics són la precisió, l’ordre, la claredat i amenitat.
Els textos periodístics solen ser molt diversos i transmetre informació és el seu objectiu principal. La seva varietat lingüística és estàndard i no dona importància a la seva procedència geogràfica o social.

Prova de Selectivitat 4

yasminacruz — Wed, 02 Apr 2008 18:54:05 +0000

1. COMPRENSIÓ
1.1.
La primera crisi és la de la manca d’objectes que patia l’home primitiu, a la qual va respondre creant-ne de nous que han anat evolucionant, civilitzant-lo. La segona crisi és la fi d’aquest procés mil•lenari, l’esgotament de sentit o de justificació en l’home actual i en les formes dels objectes tradicionals.
1.2.
Joan Miró volia trencar amb l’art tradicional, i és normal que l’interpretés com un procés de decadència des de les cavernes.
1.3.
El títol es relaciona directament amb els dos darrers paràgrafs del text, en què es diu que l’art dela ceràmica, en voler retornar a la perduda puresa original per crear un món d’objectes i de formesd’acord amb la sensibilitat estètica actual, hauria de retrobar el joc dels quatre elements essencials–aigua, terra, foc i aire- que havien pensat, d’una manera que ara ens pot semblar lírica, plena depoesia, els filòsofs presocràtics grecs. «Lírica dels quatre elements» es refereix, en definitiva, alcaràcter poètic que l’art renovat de la ceràmica compartiria amb el pensament presocràtic en lamesura que, com aquest, ‘jugaria’ amb els quatre elements essencials, partint d’ells com amaterials bàsics i combinant-los lliurement per fabricar els seus objectes.
1.4.
a) en absoluta necessitat d’utilització: l’home va crear els objectes perquè els necessitava per viure.
b) la nostra vella cultura mobiliar: la cultura artesana tradicional.
c) les arts plàstiques: arts que reprodueixen volums i formes.
d) presocràtica harmònica conjuminació: combinació dels quatre elements que van pensar els presocràtics, de caràcter harmoniós.
3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT
3.1.
Hi ha tres oracions:
I. “justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració principal.
II. “afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada adjectiva gerundiva.
III. “que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada substantiva.
b)
• en alguna mesura: CCM.
• de Joan Miró: CN
• en decadència: atribut
• des de les cavernes: CCT
c)
• alguna: indefinit femení singular.
• aquella: demostratiu femení singular.
• l’art: article determinatiu masculí.
• les: article determinatiu femení plural.
d)
No, perquè només hi ha verbs transitius i copulatius.
3.2.
d. ni és una conjunció coordinant, i possibles fa de complement de nom.
3.3.
voltar
• crear
• tenir
• descobrir
Són transitius perquè tots es poden passar a passiva.
3.4.
fixada: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
crisi: fricatiu alveolar sonor
successius: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
les exigències: fricatiu alveolar sonor; fricatiu palatal sonor