1. Valoració de la feina feta (poseu el nombre total de feines que heu fet de cada apartat)
1.1 Redaccions he fet cinc redaccions
1.2 Exercicis. Aquest trimestre he participat gairebé en tots els exercicis
1.3 Activitats orals. L’única activitat oral que he fet a sigut la del poema.
nota feina: 9
2.Notes de la feina feta a casa (aquí poseu les notes numériques de cada una de les activitats que heu fet)
2.1 Redaccions: 7,5;8,5;5;7;8. La nota mitra de les redaccions és un 7,2
2.2 Exercicis: 9
2.3 Activitats orals: 8
nota mitjana de la feina feta: 8
3. Notes dels exàmens (especifique la nota de les diferents proves que hem fet)
prova 1 prova de lectura: 6
prova 2 prova de selectivitat: 5
nota mitjana de les proves: 6
NOTA FINAL (mitjana dels tres apartats): : hem surt un 7,6 però si sumem el punt extra seria un 8,6, i aquesta nota s’apropa molt al 9. A més com que aquest és l’últim trimestre i per accedir a la carrera que vull fer em demanen molta nota, estaría bé que hem posés un 9.
La cultura que més capta la meva atenció és la cultura italiana. Molt més encara des de que l’any passat vam a anar de viatge de fi de curs. Aquell viatge va ser molt significatiu. Vaig poder veure moltes coses d’aquest país.
Les coses que més m’agraden d’aquest país, apart de dels seus menjars, van ser tots els seus monuments històrics. El monument que més m’agrada és el Coliseu, tan històric i que encara es conservi després de tants anys. La Fontana di Trevi, aquella font que sempre surt a les pel·lícules és molt més impressionant al natural, tanmateix com el carrer de la Dolce Vita. La ciutat que també m’agrada molt és la de Pisa, amb aquella famosa torre que està inclinada i que també és molt famosa.
El seu menjar més destacat es la pasta, on podem citar les pizzes, els espagueti, els macarrons… Els seus gelats també són molt exquisits i els seus cafès també.
Aquesta és una de les cultures que més m’impressionen i m’agraden des de fa molt de temps. Anar-hi va ser una bonica experiència, la qual mai s’oblida. Els seus monuments, els seus carrers, les seves ciutats, el seu menjar i moltes coses més fan que sigui un país únic.
Tan els pròlegs, com les introduccions i les presentacions tenen una sèrie de característiques en comú com solen ser que es situen al davant de l’obra i fan que sigui més complexa i el seu objectiu principal és facilitar el seu enteniment als lectors i complementar l’obra.
Els pròlegs normalment solen ser uns escrits breus que són situats al començament de l’obra. Els pròlegs són una forma de presentació de l’autor. També pot haver-hi agraïments de l’autor per als participants en l’obra. Els pròlegs se solen escriure els últims al davant de l’obra.
Les introduccions són les parts inicials dels escrits, que poden ser una obra, un article… que descriu els objectius del contigut. Solen ser els resums del text del qual precedeix. Quan el lector comença a llegir la introducció del text se suposa que s’ha de fer una idea del contingut de dintre.
Les presentacions consistiexen en exposar un o diversos temes en concret davant d’alguna persona o públic. La funció que tenen les presentacions és que intenten informar, donar idees per sobre d’un tema i també poden arribar a resumir el contingut del treball. La forma més adequada en la que se solen presentar són a través de programes informàtics.
El teatre és una forma d’expressió literària, que pot ser en prosa o en vers, que difereix de la poesia i de la narrativa perquè incorpora un nou element, la representació. Això incorpora també tres nous components, l’escenari, els intèrprets i el públic. L’obra no és escrita per ser llegida sinó representada.
L’estructura de les obres teatrals es divideix en actes. Dintre dels actes pot haver-hi escenes, marcada per entrades i sortides dels personatges. Hi ha dos tipus de components del text teatral, el text dramàtic, que té dos tipus d’informació. Primer, la part representada en forma de diàleg, i en segon lloc en forma de monòleg. La resta del text teatral està constituït per acotacions, que són les indicacions que fa l’autor, dirigida als intèrprets i al director. Aquestes indiquen les entrades i sortides dels personatges a l’escena.
Les tres unitats utilitzades són, el temps, l’espai i l’acció. En el temps, l’autor pot fer servir la luminotècnia, per marcar el pas del dia a la nit, però els comentaris dels personatges seran els indicadors per fer veure els dies que han passat. El lloc es troba en les acotacions de l’inici de l’acte. I per últim l’acció, que és on passa tota l’obra.
Sebastià, Marta i Manelic són els tres personatges principals de Terra Baixa. Sebastià, és l’amo de les terres, Marta és una noia pobre que la recullen a casa de l’amo, perquè el seu pare anava actuant i a en Sebastià li va agradar i la va convertir en la seva amant, amb qui manté relacions. I per últim, en Manelic, un bon noi que és pastor.
En Sebastià s’estima a la Marta, però no es pot casar amb ella perquè ha de solucionar alguns problemes econòmics i s’ha de casar amb una pubilla rica, però amb tot i això vol seguir mantenint relacions amb la Marta. En Sebastià no veu bé que visquin ell i la Marta a la mateixa casa i llavors decideix casar-la amb en Manelic, però ell no sap res que en Sebastià vol la Marta com a amant. Per fer que es casés amb ella li diuen que li regalen un molí i coses, però amb tot i això en Manelic sospita perque tothom riu quan ell passa pel costat. A la Marta li fan creure que en Manelic sap el perquè s’ha casat amb ella i que accepta compartir la dona. A ella no li sembla bé i odia en Manelic.
La Marta s’acaba enamorant d’en Manelic, perque s’adona de la veritat. En Manelic també s’adona de tota la veritat i mata a en Sebastià.
Els textos periodístics són textos molt diversos, que tenen com a objectiu transmetre informació a un determinat públic, que normalment sol ser molt nombrós i heterogeni.
Aquest tipus de textos tenen com a varietat lingüística l’estàndard, ja que això fa que arribi a la gran majoria de parlants sense haver de donar importància de la seva procedència geogràfica o social. La seva forma pot variar segons la seva funció i el seu canal. Per exemple, les notícies i els reportatges, són propòsits narratius, mentre que les crítiques i les editorials, són argumentatius , i per últim, els anuncis, que són descriptius i informatius. Els textos periodístics tenen diverses funcions, per exemple, convèncer i informar, que és el llenguatge que se sol utilitzar més específicament per als mitjans de comunicació, ja que s’apropa a l’eficàcia comunicativa o al llenguatge literari. Per altra banda, el canal que se sol utilitzar per transmetre els textos periodístics, és el que determina els recursos lingüístics. Els elements característics dels textos periodístics són la precisió, l’ordre, la claredat i amenitat.
Els textos periodístics solen ser molt diversos i transmetre informació és el seu objectiu principal. La seva varietat lingüística és estàndard i no dona importància a la seva procedència geogràfica o social.
