Yasmina Cruz

En el text proposat podem reconèixer que es un text argumentatiu perque la majoria de les característiques que presenta són relacionades amb aquest tipus de text. També podem dir que es un text argumentatiu científic perque ens parla molt específicament.

Els textos argumentatius, no ens comuniquen una notícia sinó que ens transmet una opinió, la qual ens arriba defensada per una sèrie d’arguments que li donen suport. Aquests textos ens intenten convèncer i acostuma a tractar algun tema poèmic, natural, i pretén posar-nos a favor de les opinions que expressa l’autor. Altra característica que tenen els textos argumentatius es que ens presenten una sèrie d’arguments a favor i uns altres en contra, relacionats amb un tema específic. I amb aquests exemples podem arribar a la conclusió que es un text argumentatiu.

Per altra banda, els textos científics són tots aquells que van dirigits a un públic en específic i que tracten d’un tema específic. Aquest text, en especial no es un text que va dirigit a un tipus de públic en especial ja que qualsevol persona no entén el seu llenguatge.

Per tant, aquest text té totes les característiques pròpies d’un text argumentatiu científic. Per una banda hi són el textos argumentatius i per una altra els textos científics.

L’art és per a moltes persones una activitat creativa on transformen una sèrie de materials, imatges…amb un únic objectiu, transmetre una idea o un sentiment. L’escultura, l’arquitectura i la pintura es poden considerar com a arts plàstiques.

L’escultura és més que res una sèrie de representacions plàstiques on intenten imitar a la realitat. L’arquitectura, simplement tracta sobre les construccions, museus, edificis… I per últim la pintura, que gairebé sempre se sol expresar en superficies planes, utilitzant una sèrie de formes i colors que donen un cert significat.

De les tres arts plàstiques la que més hem crida l’atenció des de sempre ha sigue l’arquitectura, ja que és com un món apart de fer obres, de crear el que realment vols, primer en uns plànols i després construir-lo. Es el que sempre m’ha apassionat, però conforme he anat observant, la pintura tampoc es queda gaire lluny, ja que é son més directament pots expressar els teus sentiments i una manera de que la gent ho comparteixi amb tú. I sobre l’escultura gairebé mai m’ha cridat molt l’atenció, però les persones que es dediquen a això tenen un gran mèrit, ja que s’ha de tenir molta paciencia.

En conclusió, són considerades arts plàstiques l’escultura, la pintura i l’arquitectura. Totes tres tenen alguna cosa que agrada molt a la gent.

Per als autors, la poesia és el mitjà per on expressen els seus sentiments. Utilitzen una mètrica característica i també utilitzen una sèrie de diverses figures literàries, pròpies de la poesia. La seva característica principal és la forma en que està escrita, en vers. El autors expressen els seus sentiments d’una manera diferent a una altra persona a la que estima o simplement per dirigir-se a algú. Segons el tipus de forma que tingui el vers o el número d’estrofes, rep un nom diferent. Com per exemple el sonet, que consta de dos quartets i dos tercets, i té 14 versos. 

Les figures literàries també estan presents en la poesia. Aquestes fan que la poesia presenti una bellesa al text. Les figures literàries ens ajuden per imaginar-nos el tema. Una sèrie de figures literàries que podem trobar en qualsevol poema, ja sigui un sonet o una lira, sempre hi ha present la metàfora.  En conclusió, el gènere poètic és el mitja pel qual els autors expressen els seus sentiments, tot utilitzant moltes vegades l’ús de figures retòtiques. El vers és la seva característica principal i més coneguda, però sempre seguint una sèrie de pautes alhora de la formació dels versos i les estrofes.

La literatura modernista és un moviment que es dóna a Catalunya a la dècada del segle XIX i primera del segle XX. Les característiques principals són l’afany per la musicalitat, la presència de la natura i la recerca de la bellesa perfecta. L’objectiu es situar la cultura catalana a nivell europeu. Hi ha diferents tendències estètiques, com els regeneracionistes i els esteticistes. En la narrativa podem veure la novel·la rural. Presenta les preocupacions ètiques del modernisme. Altra novel·la és la decadentista i la costumista. La poesia està valorada com a art pura, on cal destacar a Joan Maragall, on la seva poesia passa per diverses etapes, el vitalisme i el decadentisme. El corrent vitalista va tenir tres etapes, i el corrent decadentista en va tenir dos. La primera etapa vitalista comença al 1888 on va publicar el seu primer poema, L’oda infinita, al 1891 va començar a publicar la revista L’avenç. Al 1892 escriu Pirinenques, i comença a escriure al Diario de Barcelona.  Al 1894 va entrar en un període decadentista, on destaquen les Estrofes decadentistes. La segona etapa vitalista descobreix un catalanisme diferent de la Renaixença. Al 1900 escriu el llibre Visions & Cants. Es va distanciar del modernisme, però és elegit president de l’Ateneu de Barcelona amb el discurs l’Elogi de la paraula. Al 1904 guanya tres premis als Jocs Florals. En la segona etapa decadentista va patir depressió per causa d’incomprensió i també davant l’avanç del Noucentisme. Apareix la segona part del Compte Arnau. Maragall recupera d’individualisme i el vitalisme a la tercera etapa vitalista.

Les característiques lingüístiques bàsiques del textos científics són gairebé semblants a la dels textos narratius. Una narració consisteix en el relat d’uns esdeveniments reals o imaginaris, i la seva finalitat és informar segons quin sigui l’objectiu de la persona narradora. Les fases de la narració són el plantejament, el nus i la resolució, que corresponen amb un abans, un procés i un després. En el plantejament es presenta la situació inicial d’acció, en el nus es desenvolupen els fets principal, i en la resolució, s’arriba al desenllaç.  Les oracions més utilitzades són les predictives. El temps verbal més destacat és el passat, però el pretèrit perfet, simple o perifràstic es poden combinar amb altres temps de passat. Per situar les seqüències s’utilitzen els adverbis i les locucions adverbials de temps i lloc. Els textos científics tenen les mateixes característiques lingüístiques bàsiques que la dels textos narratius. Van dirigits a un públic específic que entenen el que diuen. Te tres fases, que són el plantejament, el nus i la resolució. Les oracions més utilitzades són les predictives. Els adverbis i les locucions adverbials situen les seqüències.

Avui dia, la societat en la  qual vivim està molt avançada, i tot això comporta una sèrie de canvis en tots el sentits. La ciència seria un d’aquests canvis, que cada vegada ha anat evolucionant cada cop més.  El paper de la ciència en la societat actual és molt important, però també hem de mirar més endavant, en la ciència del futur, que gràcies a la seva evolució cada vegada s’avança més. Per al desenvolupament social, el paper de la ciència té un efecte molt important, perquè cada vegada millora el nivell de vida, i han aparegut la creació de nous medicaments. La ciència diuen que sempre ha estat lligada amb la tecnologia. Aquests darrers anys la tecnologia ha avançat molt gràcies al paper que té la ciència sobre la tecnologia. Aquests avenços es poden veure reflectits en el món que ens envolta. Actualment, la ciència és un fenomen imprescindible en la nostra societat, perquè moltes persones depenen de les seves funcions, de les seves evolucions. La tecnologia ha evolucionat molt gràcies al paper de la ciència.

El conte es pot dir que és una narració breu, que pot ser escrita o oral. Aquesta narració pot relatar una historia real o fictícia, que té una  sèrie de característiques diferents a la novel.la, especialment pel que fa a l’extensió.

Al contrari de la novel·la el conte és molt més curt, per tant és molt més esquemàtic i es centra en els aspectes més destacables de la trama deixant de banda els aspectes més secundaris. Els seus personatges són  psicològicament menys complexos i no solen tenir relacions amb el passat ni amb el futur. Es narra habitualment en tercera persona i de vegades, entre personatges, hi pot haver-hi diàlegs.

Els contes es poden separar en dos tipus: el conte popular i el conte literari. Els personatges d’un conte popular solen ser coneguts com: la princesa, l’heroi…Solen tenir el mateix començament: “Hi havia una vegada…” i també un acabament prefixat: “Vet aquí un gat, vet aquí un gos… i aquest conte ja s’ha fos“. Dels contes populars es diu que són molt antics, i que el seu autor és anònim.

Per altra banda, el conte literari és  d’autor reconegut, moltes vegades és l’embrió d’una novel·la i sol tenir un final volgudament sorprenent.

Per tant, el conte té unes característiques diferents a la novel.la, el conte és una narració breu i fantàstica, i en tenim de dues classes el conte popular i el conte literari. (186)

* * *

El conte es pot dir que és una narració breu, que pot ser escrita o oral. Aquesta narració pot relatar una historia real o fictícia, que té una serie de característiques diferents a la novel.la, especialment pel que fa a l’extensió.

Al contrari de la novel·la el conte és molt més curt, per tant és molt més esquemàtic i es centra en els aspectes més destacables En els contes no sol haver-hi espai ni temps. Els seus personatges són esquemàtics menys complexos i no tenen solen tenir relacions amb el passat ni amb el futur. Els personatges d’un conte solen ser coneguts com: la princesa, l’heroi… Es narra en tercera persona i de vegades, entre personatges, hi pot haver-hi diàlegs. A la majoria de contes solen tenir el mateix començament: “Hi havia una vegada…”.

Els contes es poden separar en dos tipus: el conte popular i el conte literari. Dels contes populars es diu que són molt antics, i que el seu autor és anònim. Per altra banda, el conte literari és tot el contrari, el seu autor és conegut,solen ser narracions breus i sol tenir un final sorprenent.

Per tant, el conte té unes característiques diferents a la novel.la. el conte sol ser una narració breu i fantàstica, on el conte popular i el conte literari hi predominen. (186)

Moltes persones pensen que cada persona té un preu, encara que també n’hi ha que no pensen d’aquesta mateixa manera.

Aquests pensaments sobre el preu de les persones depèn sobretot de la personalitat que tingui cadascú. Avui dia, les coses materials han pres molta importància en la societat i en les persones, tant mateix com els diners i altres coses, ja que moltes persones farien lo necessari pera conseguir alguna cosa. Un exemple de persones que tenen un preu, són les prostitutes, que venen el seu cos a canvi de diners i altres.

Però també están n’hi ha els que no pensen d’aquesta manera. En tots els llocs hi ha persones que prefereixen aconseguir les coses amb bondad que no pas d’altra manera. Llavors, segons la persona i el tipus de vida que porti, pot tenir un preu o no.

Totes les persones, per més que s’assemblin, són diferents, i segons el seu estil de vida i de pensar, poden tenir el seu preu o no.

En els textos científics i en els textos de divulgació científica hi ha una sèrie de semblances i altres de diferències. La seva semblança és que els dos tracten del mateix tema, i la seva diferència depèn del tipus de públic a qui van dirigits.

L’objectiu principal dels textos científics és que han de ser precisos. Aquest tipus de textos utilitzen una terminologia científica, ja que van dirigits a un cert públic molt específic, i que ja té coneixements sobre el tema. En aquests textos no cal que tota la gent comprengui el text.

Mentre que els textos científics van dirigits a un públic molt específic, els textos de divulgació científica van dirigits a un públic en general i s’han d’entendre. Perqué tothom entengui aquests textos el seu llenguatge ha de ser senzill. L’objectiu d’aquests textos és explicar un tema científic i que alhora s‘entengui en general.

Entre les textos científics i els textos de divulgació científica hi ha unes semblances i unes diferències. Els textos científics van dirigits a un públic en particular i els de divulgació científica a un públic en general.