Yasmina Cruz

1. COMPRENSIÓ
1.1.
La primera crisi és la de la manca d’objectes que patia l’home primitiu, a la qual va respondre creant-ne de nous que han anat evolucionant, civilitzant-lo. La segona crisi és la fi d’aquest procés mil•lenari, l’esgotament de sentit o de justificació en l’home actual i en les formes dels objectes tradicionals.
1.2.
Joan Miró volia trencar amb l’art tradicional, i és normal que l’interpretés com un procés de decadència des de les cavernes.
1.3.
El títol es relaciona directament amb els dos darrers paràgrafs del text, en què es diu que l’art dela ceràmica, en voler retornar a la perduda puresa original per crear un món d’objectes i de formesd’acord amb la sensibilitat estètica actual, hauria de retrobar el joc dels quatre elements essencials–aigua, terra, foc i aire- que havien pensat, d’una manera que ara ens pot semblar lírica, plena depoesia, els filòsofs presocràtics grecs. «Lírica dels quatre elements» es refereix, en definitiva, alcaràcter poètic que l’art renovat de la ceràmica compartiria amb el pensament presocràtic en lamesura que, com aquest, ‘jugaria’ amb els quatre elements essencials, partint d’ells com amaterials bàsics i combinant-los lliurement per fabricar els seus objectes.
1.4.
a) en absoluta necessitat d’utilització: l’home va crear els objectes perquè els necessitava per viure.
b) la nostra vella cultura mobiliar: la cultura artesana tradicional.
c) les arts plàstiques: arts que reprodueixen volums i formes.
d) presocràtica harmònica conjuminació: combinació dels quatre elements que van pensar els presocràtics, de caràcter harmoniós.
3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT
3.1.
Hi ha tres oracions:
I. “justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració principal.
II. “afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada adjectiva gerundiva.
III. “que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada substantiva.
b)
• en alguna mesura: CCM.
• de Joan Miró: CN
• en decadència: atribut
• des de les cavernes: CCT
c)
• alguna: indefinit femení singular.
• aquella: demostratiu femení singular.
• l’art: article determinatiu masculí.
• les: article determinatiu femení plural.
d)
No, perquè només hi ha verbs transitius i copulatius.
3.2.
d. ni és una conjunció coordinant, i possibles fa de complement de nom.
3.3.
voltar
• crear
• tenir
• descobrir
Són transitius perquè tots es poden passar a passiva.
3.4.
fixada: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
crisi: fricatiu alveolar sonor
successius: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
les exigències: fricatiu alveolar sonor; fricatiu palatal sonor

MACBA I CCCB

El dijous 6 de març del 2008, va manar a visitar el MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona).
Va ser una visita diferent, on vam poder veure moltes obres contemporànies, incloent l’edifici. Una vegada dins la guia ens va anant explicant tota una sèrie d’obres les quals em van agradar molt. L’ultima obra que vam veure era l’escombra de Joan Brossa. Aquesta estava formada per fixes fitxes del domino que formaven el pal i la part inferior de l’escombra, això pel que fa el museu.
Desprès va manar a la CCCB (Centre Cultural Contemporani de Barcelona) on vam anar a veure dues exposicions: “Vides minades”, que em va semblar massa trist encara que sé que aquestes històries són certes. Desprès també hi havia l’exposició sobre “Les dones que no coneixes”, la qual no vaig entendre gaire el seu significat.
Per últim vull parlar sobre el lloc on vam anar a dinar, que es deia “La font d’ fonda España”, un lloc que em va semblar agradable i bonic, on el dinar era molt bo. També em va impactar la xemeneia que hi havia.
Espero que es torni a repetir.