Tan els pròlegs, com les introduccions i les presentacions tenen una sèrie de característiques en comú com solen ser que es situen al davant de l’obra i fan que sigui més complexa i el seu objectiu principal és facilitar el seu enteniment als lectors i complementar l’obra.
Els pròlegs normalment solen ser uns escrits breus que són situats al començament de l’obra. Els pròlegs són una forma de presentació de l’autor. També pot haver-hi agraïments de l’autor per als participants en l’obra. Els pròlegs se solen escriure els últims al davant de l’obra.
Les introduccions són les parts inicials dels escrits, que poden ser una obra, un article… que descriu els objectius del contigut. Solen ser els resums del text del qual precedeix. Quan el lector comença a llegir la introducció del text se suposa que s’ha de fer una idea del contingut de dintre.
Les presentacions consistiexen en exposar un o diversos temes en concret davant d’alguna persona o públic. La funció que tenen les presentacions és que intenten informar, donar idees per sobre d’un tema i també poden arribar a resumir el contingut del treball. La forma més adequada en la que se solen presentar són a través de programes informàtics.
El teatre és una forma d’expressió literària, que pot ser en prosa o en vers, que difereix de la poesia i de la narrativa perquè incorpora un nou element, la representació. Això incorpora també tres nous components, l’escenari, els intèrprets i el públic. L’obra no és escrita per ser llegida sinó representada.
L’estructura de les obres teatrals es divideix en actes. Dintre dels actes pot haver-hi escenes, marcada per entrades i sortides dels personatges. Hi ha dos tipus de components del text teatral, el text dramàtic, que té dos tipus d’informació. Primer, la part representada en forma de diàleg, i en segon lloc en forma de monòleg. La resta del text teatral està constituït per acotacions, que són les indicacions que fa l’autor, dirigida als intèrprets i al director. Aquestes indiquen les entrades i sortides dels personatges a l’escena.
Les tres unitats utilitzades són, el temps, l’espai i l’acció. En el temps, l’autor pot fer servir la luminotècnia, per marcar el pas del dia a la nit, però els comentaris dels personatges seran els indicadors per fer veure els dies que han passat. El lloc es troba en les acotacions de l’inici de l’acte. I per últim l’acció, que és on passa tota l’obra.
Sebastià, Marta i Manelic són els tres personatges principals de Terra Baixa. Sebastià, és l’amo de les terres, Marta és una noia pobre que la recullen a casa de l’amo, perquè el seu pare anava actuant i a en Sebastià li va agradar i la va convertir en la seva amant, amb qui manté relacions. I per últim, en Manelic, un bon noi que és pastor.
En Sebastià s’estima a la Marta, però no es pot casar amb ella perquè ha de solucionar alguns problemes econòmics i s’ha de casar amb una pubilla rica, però amb tot i això vol seguir mantenint relacions amb la Marta. En Sebastià no veu bé que visquin ell i la Marta a la mateixa casa i llavors decideix casar-la amb en Manelic, però ell no sap res que en Sebastià vol la Marta com a amant. Per fer que es casés amb ella li diuen que li regalen un molí i coses, però amb tot i això en Manelic sospita perque tothom riu quan ell passa pel costat. A la Marta li fan creure que en Manelic sap el perquè s’ha casat amb ella i que accepta compartir la dona. A ella no li sembla bé i odia en Manelic.
La Marta s’acaba enamorant d’en Manelic, perque s’adona de la veritat. En Manelic també s’adona de tota la veritat i mata a en Sebastià.
Els textos periodístics són textos molt diversos, que tenen com a objectiu transmetre informació a un determinat públic, que normalment sol ser molt nombrós i heterogeni.
Aquest tipus de textos tenen com a varietat lingüística l’estàndard, ja que això fa que arribi a la gran majoria de parlants sense haver de donar importància de la seva procedència geogràfica o social. La seva forma pot variar segons la seva funció i el seu canal. Per exemple, les notícies i els reportatges, són propòsits narratius, mentre que les crítiques i les editorials, són argumentatius , i per últim, els anuncis, que són descriptius i informatius. Els textos periodístics tenen diverses funcions, per exemple, convèncer i informar, que és el llenguatge que se sol utilitzar més específicament per als mitjans de comunicació, ja que s’apropa a l’eficàcia comunicativa o al llenguatge literari. Per altra banda, el canal que se sol utilitzar per transmetre els textos periodístics, és el que determina els recursos lingüístics. Els elements característics dels textos periodístics són la precisió, l’ordre, la claredat i amenitat.
Els textos periodístics solen ser molt diversos i transmetre informació és el seu objectiu principal. La seva varietat lingüística és estàndard i no dona importància a la seva procedència geogràfica o social.
1. COMPRENSIÓ
1.1.
La primera crisi és la de la manca d’objectes que patia l’home primitiu, a la qual va respondre creant-ne de nous que han anat evolucionant, civilitzant-lo. La segona crisi és la fi d’aquest procés mil•lenari, l’esgotament de sentit o de justificació en l’home actual i en les formes dels objectes tradicionals.
1.2.
Joan Miró volia trencar amb l’art tradicional, i és normal que l’interpretés com un procés de decadència des de les cavernes.
1.3.
El títol es relaciona directament amb els dos darrers paràgrafs del text, en què es diu que l’art dela ceràmica, en voler retornar a la perduda puresa original per crear un món d’objectes i de formesd’acord amb la sensibilitat estètica actual, hauria de retrobar el joc dels quatre elements essencials–aigua, terra, foc i aire- que havien pensat, d’una manera que ara ens pot semblar lírica, plena depoesia, els filòsofs presocràtics grecs. «Lírica dels quatre elements» es refereix, en definitiva, alcaràcter poètic que l’art renovat de la ceràmica compartiria amb el pensament presocràtic en lamesura que, com aquest, ‘jugaria’ amb els quatre elements essencials, partint d’ells com amaterials bàsics i combinant-los lliurement per fabricar els seus objectes.
1.4.
a) en absoluta necessitat d’utilització: l’home va crear els objectes perquè els necessitava per viure.
b) la nostra vella cultura mobiliar: la cultura artesana tradicional.
c) les arts plàstiques: arts que reprodueixen volums i formes.
d) presocràtica harmònica conjuminació: combinació dels quatre elements que van pensar els presocràtics, de caràcter harmoniós.
3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT
3.1.
Hi ha tres oracions:
I. “justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració principal.
II. “afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada adjectiva gerundiva.
III. “que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada substantiva.
b)
• en alguna mesura: CCM.
• de Joan Miró: CN
• en decadència: atribut
• des de les cavernes: CCT
c)
• alguna: indefinit femení singular.
• aquella: demostratiu femení singular.
• l’art: article determinatiu masculí.
• les: article determinatiu femení plural.
d)
No, perquè només hi ha verbs transitius i copulatius.
3.2.
d. ni és una conjunció coordinant, i possibles fa de complement de nom.
3.3.
voltar
• crear
• tenir
• descobrir
Són transitius perquè tots es poden passar a passiva.
3.4.
fixada: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
crisi: fricatiu alveolar sonor
successius: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
les exigències: fricatiu alveolar sonor; fricatiu palatal sonor
MACBA I CCCB
El dijous 6 de març del 2008, va manar a visitar el MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona).
Va ser una visita diferent, on vam poder veure moltes obres contemporànies, incloent l’edifici. Una vegada dins la guia ens va anant explicant tota una sèrie d’obres les quals em van agradar molt. L’ultima obra que vam veure era l’escombra de Joan Brossa. Aquesta estava formada per fixes fitxes del domino que formaven el pal i la part inferior de l’escombra, això pel que fa el museu.
Desprès va manar a la CCCB (Centre Cultural Contemporani de Barcelona) on vam anar a veure dues exposicions: “Vides minades”, que em va semblar massa trist encara que sé que aquestes històries són certes. Desprès també hi havia l’exposició sobre “Les dones que no coneixes”, la qual no vaig entendre gaire el seu significat.
Per últim vull parlar sobre el lloc on vam anar a dinar, que es deia “La font d’ fonda España”, un lloc que em va semblar agradable i bonic, on el dinar era molt bo. També em va impactar la xemeneia que hi havia.
Espero que es torni a repetir.
