A UNA HERMOSA DAMA

yasminacruz | Poesia | Dijous 27 Març 2008

Ab una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima atzabeja,
a qui los d’or més fi tenen enveja,
en un terrat la bella Flora un dia.

Entre ells la pura neu se descobria
del coll que, ab son contrari, més campeja;
i, com la mà com lo marfil blanqueja,
pinta i mà d’una peça pareixia.

Jo, de lluny, tan atònit contemplava
lo dolç combat que ab extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien,

que el cor, enamorat, se m’alterava
i, temerós d’alguna gran desgràcia,
de pendre’ls tregües ganes me venien.

Comentari

A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil, és un poema de Francesc Vicent Garcia. Va escriure en prosa, teatre i poesia. Conreà una poesia artificiosa i elegant com el sonet A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil o les Dècimes d’un galan a les llàgrimes d’una dama. També escriví sàtires violentes i composicions obscenes i grolleres.

El poema tracta sobre un home que està enamorat d’una dama que ell veu des de lluny en un terrat pentinant-se. A través d’això, l’autor comença a descriure com era aquella bella dama a les dues primeres estrofes. Seguidament, als dos tercets següents, ja comença a parlar d’ell mateix, explicant-nos que des de lluny ell la contempla i que està enamorat d’ella.
A la conclusió del poema és on ens revela que està enamorat de la bella dama que al començament del poema ens descrivia.

Aquest poema és un sonet, ja que està format per dos quartets i dos tercets. Els seus versos són decasíl.labs sense cesura, i la seva rima és la següent: ABBA/ABBA/CDE/CDE

Prova de Selectivitat 3

yasminacruz | Exercicis 2 | Dijous 27 Març 2008

1.COMPRENSIÓ

1.1. És una Espanya trista i decadent que viu de records i glòries del passat. És una Espanya que per tenir honor envia als seu fills a morir a la guerra. És una Espanya que en els funerals en compte de plorar canta. És una Espanya que ho ha perdut tot i que tancada en ella mateixa no és capaç d’escoltar la veu catalana del poeta.

1.2.

En l’estrofa penúltima el poeta adopta una actitud positiva però l’actitud passa a ser en la darrera estrofa negativa.

El canvi d’actitud respon a la voluntat del poeta de no fer-se il·lusions i pensa que el seu crit tindrà més força i serà més atès com menys esperançat es mostri.

1.3.

- T’han parlat massa →dels saguntins / i dels qui per la pàtria moren
- records i glòries →només de morts
- Massa pensaves →en ton honor
- i massa poc en el teu viure→ no tens ningú.

1.4.

a) mor(t)
b) moren / morts / morta / mort / mortals / morissin
c) Perquè el tema de la mort és associat pel poeta, d’una manera insistent i obsessiva, al tema de la decadència d’Espanya, que es central en aquest poema.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1. a)
Hi ha sis oracions. Les següents:

1. Escolta la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana
oració principal

2. que et parla en llengua no castellana
oració subordinada adjectiva de relatiu, complement del nom fill

3. parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra
segona oració principal, juxtaposada a la primera

4. que m’ha donat la terra aspra
oració subordinada adjectiva de relatiu, compl. del nom llengua

5. en aquesta llengua pocs t’han parlat
tercera oració principal, juxtaposada a la segona

6. en l’altra, massa
quarta oració principal, juxtaposada a la tercera

b)
Subjecte de 1: → “tu”, implícit.
Subjecte de 2: → que
Subjecte de 3: → “jo”, implícit.
Subjecte de 4: → la terra aspra
Subjecte de 5: → pocs
Subjecte de 6: → massa

c)

et parla: → complement indirecte
m’ha donat: → complement indirecte
t’han parlat: → complement indirecte

d)
escoltar: → transitiu perquè es construeix amb complement directe
donar: → transitiu perquè es construeix amb complement directe

3.2. La C

3.3.

aspra: → abrupta
tràgica: → fatídica
folla: → dement,
feconda: →generosa
atronadora: → estrepitosa
3.4

Espanya:nasal palatal sonor
records: vibrant múltiple
tràgica: fricatiu palatal sonor
marxar: fricatiu palatal sord
tens entorn: fricatiu alveolar sonor

Prova de Selectivitat 2

yasminacruz | Exercicis 2 | Dijous 27 Març 2008

1. COMPRENSIÓ
1.1.

Potser el big bang es troba a l’origen de l’univers actual, però abans hi podia haver un univers amb una estructura diferent, o una esfera densa i petita que s’hagués expandit. També es pot pensar que l’univers es va originar a partir d’un buit que consistiria en energia no convertida en matèria. Hi ha qui creu que el big bang no és un moment inicial, sinó tan sols un punt peculiar en la història de l’univers.
1.2.
No, perquè s’han de poder provar científicament i empíricament
1.3.

comprovar −> verificar
plantejar −> suscitar
intentar −> tractar de
esbrinar −> indagar
imaginar −> concebre
caminar −> anar
1.4.

També pot ser que el big bang fos, realment, l’inici de l’univers.
[…] potser el big bang és un simple pas […]
a) Expliqueu en què difereixen l’una de l’altra.
“Pot ser” és una perífrasi verbal, mentre “potser” és un adverbi que no té gaire relació sintàctica amb l’anterior forma.
b) Justifiqueu per què, tanmateix, s’assemblen semànticament.
Totes dues indiquen possibilitat.
3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT
3.1.

a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus són.
I. «intentar saber què hi havia abans del big bang» oració subordinada substantiva infinitiva.
II «saber què hi havia abans del big bang» oració subordinada substantiva infinitiva.
III «què hi havia abans del big bang» oració subordinada (substantiva) interrogativa indirecta parcial.
b) Anoteu en el quadern tots els constituents (mots o seqüències) que exerceixen la funció sintàctica de subjecte. En el cas que es tracti de subjectes implícits, expliqueu com els heu identificats.
Subjecte de l’oració principal: l’oració I
Subjecte de l’oració I: «nosaltres» (implícit). És un subjecte morfològicament buit que s’identifica pel fet d’estar controlat pel pronom feble que fa de complement indirecte (se’ns) del verb escapa, el qual pronom és de primera persona plural.
Subjecte de l’oració II: «nosaltres» (implícit). S’interpreta així perquè és controlat pel subjecte del verb saber, el qual s’interpreta, com s’acaba de dir, com un «nosaltres».
L’oració III no té subjecte, perquè el verb haver-hi és impersonal.
c) Identifiqueu quins mots o sintagmes exerceixen la funció sintàctica de complement circumstancial tot indicant de quin tipus de circumstancial es tracta.
• Amb els nostres mitjans actuals: complement circumstancial d’instrument
• completament: complement circumstancial de quantitat
• abans del big bang: complement circumstancial de temps
d) En el fragment hi figuren tres pronoms febles. Identifiqueu-los i indiqueu, de cadascun, si exerceix funció sintàctica (i en tal cas digueu quina és) o no n’exerceix.
• se’ns escapa: no té funció sintàctica
• se’ns escapa: complement indirecte
• hi havia: no té funció sintàctica
3.2.

d)

3.3.

“si la hipòtesi és certa o (,si més no,) podria ser-ho”: subordinada substantiva interrogativa total, complement directe de veure.
“Si no podem fer proves per comprovar la hipòtesi”: subordinada adverbial condicional negativa.
“Si és que aquest big bang es va produir”: subordinada adverbial condicional.
3.4.

Plantejar: fricatiu palatal sonor
mitjans: africat palatal sonor
expandeix; : oclusiu velar sord
estigués: oclusiu velar sonor

Prova de Selectivitat 1

yasminacruz | Exercicis 2 | Dijous 27 Març 2008

1. COMPRENSIÓ
1.1.

El protagonista va a visitar el seu pare a la residència on viu. El seu pare té per costum pronunciar sentències, que abans el seu fill li hauria discutit, però ja no ho fa per no trasbalsar-lo. La frase d’avui és que tots tenim un preu. Més tard, durant el trajecte de tornada en tren cap a València, el protagonista comença a donar-hi voltes i a preguntar-se quin deu ser el seu preu.
1.2.

a) El peix gros es menja el peix petit: Els més poderosos sempre tenen les de guanyar
b) Qui té el cul llogat no sempre seu on vol: Quan un depèn d’un altre no té llibertat per fer el que vulgui.
1.3.
• traspuen: suposen
• rutlla: funciona
• em ballava pel cap: no se’m oblidava
• em sàpiga greu: em pesi
1.4.

• en canvi: indica oposició; equival a “a diferència d’abans”.
• doncs: indica conseqüència; equival a “llavors”.
3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT
3.1.

Fa anys, m’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera.
Doneu resposta a les qüestions següents:
a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus són:
Hi ha quatre oracions:
I. “Fa anys”: oració subordinada adverbial temporal
II. “m’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera”: oració principal
III. “discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera”: oració subordinada substantiva infinitiva
IV. “que el treien de polleguera”: oració subordinada adjectiva de relatiu especificativa
b) Identifiqueu els constituents (mots o seqüències) que fan de subjecte de cadascuna de les oracions. Quan es tracti de subjectes implícits, expliqueu com els heu identificat.
I. No en té, és impersonal.
II. El subjecte és “discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera”.
III. El subjecte és “jo”, i és implícit.
IV. El subjecte és “que”.
c) Identifiqueu quins verbs del fragment són intransitius, i raoneu la resposta.
• agradar: no admet la construcció en passiva.
• discutir: no es pot passar a passiva.
d) En el fragment hi ha tres pronoms personals febles. Indentifiqueu-los i indiqueu quina funció sintàctica exerceix cadascun.
• m‘agradava: CI
• discutir-hi: complement de règim preposicional
• el treien: CD.
3.2.

Un cop dins del tren que m’ha de dur a València, m’he preguntat quin deu ser, si és que en tinc, el meu preu.
De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:
c. si és una conjunció subordinant, i el meu preu fa de subjecte.
3.3.

“solen ser”, “comença a moure”, “està a punt de regalar-me”, “sol sentenciar”, “ha de dur”, “deu ser”.
3.4.

rellotge:africat palatal sonor
mateix to: fricatiu palatal sord
peix gros: fricatiu palatal sonor
cotxe: africat palatal sord
vaig obrir: africat palatal sonor

Funcionant amb el WordPress | Tema de Roy Tanck