Yasmina Cruz

La literatura modernista és un moviment que es dóna a Catalunya a la dècada del segle XIX i primera del segle XX. Les característiques principals són l’afany per la musicalitat, la presència de la natura i la recerca de la bellesa perfecta. L’objectiu es situar la cultura catalana a nivell europeu. Hi ha diferents tendències estètiques, com els regeneracionistes i els esteticistes. En la narrativa podem veure la novel·la rural. Presenta les preocupacions ètiques del modernisme. Altra novel·la és la decadentista i la costumista. La poesia està valorada com a art pura, on cal destacar a Joan Maragall, on la seva poesia passa per diverses etapes, el vitalisme i el decadentisme. El corrent vitalista va tenir tres etapes, i el corrent decadentista en va tenir dos. La primera etapa vitalista comença al 1888 on va publicar el seu primer poema, L’oda infinita, al 1891 va començar a publicar la revista L’avenç. Al 1892 escriu Pirinenques, i comença a escriure al Diario de Barcelona.  Al 1894 va entrar en un període decadentista, on destaquen les Estrofes decadentistes. La segona etapa vitalista descobreix un catalanisme diferent de la Renaixença. Al 1900 escriu el llibre Visions & Cants. Es va distanciar del modernisme, però és elegit president de l’Ateneu de Barcelona amb el discurs l’Elogi de la paraula. Al 1904 guanya tres premis als Jocs Florals. En la segona etapa decadentista va patir depressió per causa d’incomprensió i també davant l’avanç del Noucentisme. Apareix la segona part del Compte Arnau. Maragall recupera d’individualisme i el vitalisme a la tercera etapa vitalista.

Les característiques lingüístiques bàsiques del textos científics són gairebé semblants a la dels textos narratius. Una narració consisteix en el relat d’uns esdeveniments reals o imaginaris, i la seva finalitat és informar segons quin sigui l’objectiu de la persona narradora. Les fases de la narració són el plantejament, el nus i la resolució, que corresponen amb un abans, un procés i un després. En el plantejament es presenta la situació inicial d’acció, en el nus es desenvolupen els fets principal, i en la resolució, s’arriba al desenllaç.  Les oracions més utilitzades són les predictives. El temps verbal més destacat és el passat, però el pretèrit perfet, simple o perifràstic es poden combinar amb altres temps de passat. Per situar les seqüències s’utilitzen els adverbis i les locucions adverbials de temps i lloc. Els textos científics tenen les mateixes característiques lingüístiques bàsiques que la dels textos narratius. Van dirigits a un públic específic que entenen el que diuen. Te tres fases, que són el plantejament, el nus i la resolució. Les oracions més utilitzades són les predictives. Els adverbis i les locucions adverbials situen les seqüències.