L’art és per a moltes persones una activitat creativa on transformen una sèrie de materials, imatges…amb un únic objectiu, transmetre una idea o un sentiment. L’escultura, l’arquitectura i la pintura es poden considerar com a arts plàstiques.
L’escultura és més que res una sèrie de representacions plàstiques on intenten imitar a la realitat. L’arquitectura, simplement tracta sobre les construccions, museus, edificis… I per últim la pintura, que gairebé sempre se sol expresar en superficies planes, utilitzant una sèrie de formes i colors que donen un cert significat.
De les tres arts plàstiques la que més hem crida l’atenció des de sempre ha sigue l’arquitectura, ja que és com un món apart de fer obres, de crear el que realment vols, primer en uns plànols i després construir-lo. Es el que sempre m’ha apassionat, però conforme he anat observant, la pintura tampoc es queda gaire lluny, ja que é son més directament pots expressar els teus sentiments i una manera de que la gent ho comparteixi amb tú. I sobre l’escultura gairebé mai m’ha cridat molt l’atenció, però les persones que es dediquen a això tenen un gran mèrit, ja que s’ha de tenir molta paciencia.
En conclusió, són considerades arts plàstiques l’escultura, la pintura i l’arquitectura. Totes tres tenen alguna cosa que agrada molt a la gent.
Per als autors, la poesia és el mitjà per on expressen els seus sentiments. Utilitzen una mètrica característica i també utilitzen una sèrie de diverses figures literàries, pròpies de la poesia. La seva característica principal és la forma en que està escrita, en vers. El autors expressen els seus sentiments d’una manera diferent a una altra persona a la que estima o simplement per dirigir-se a algú. Segons el tipus de forma que tingui el vers o el número d’estrofes, rep un nom diferent. Com per exemple el sonet, que consta de dos quartets i dos tercets, i té 14 versos.
Les figures literàries també estan presents en la poesia. Aquestes fan que la poesia presenti una bellesa al text. Les figures literàries ens ajuden per imaginar-nos el tema. Una sèrie de figures literàries que podem trobar en qualsevol poema, ja sigui un sonet o una lira, sempre hi ha present la metàfora. En conclusió, el gènere poètic és el mitja pel qual els autors expressen els seus sentiments, tot utilitzant moltes vegades l’ús de figures retòtiques. El vers és la seva característica principal i més coneguda, però sempre seguint una sèrie de pautes alhora de la formació dels versos i les estrofes.
La literatura modernista és un moviment que es dóna a Catalunya a la dècada del segle XIX i primera del segle XX. Les característiques principals són l’afany per la musicalitat, la presència de la natura i la recerca de la bellesa perfecta. L’objectiu es situar la cultura catalana a nivell europeu. Hi ha diferents tendències estètiques, com els regeneracionistes i els esteticistes. En la narrativa podem veure la novel·la rural. Presenta les preocupacions ètiques del modernisme. Altra novel·la és la decadentista i la costumista. La poesia està valorada com a art pura, on cal destacar a Joan Maragall, on la seva poesia passa per diverses etapes, el vitalisme i el decadentisme. El corrent vitalista va tenir tres etapes, i el corrent decadentista en va tenir dos. La primera etapa vitalista comença al 1888 on va publicar el seu primer poema, L’oda infinita, al 1891 va començar a publicar la revista L’avenç. Al 1892 escriu Pirinenques, i comença a escriure al Diario de Barcelona. Al 1894 va entrar en un període decadentista, on destaquen les Estrofes decadentistes. La segona etapa vitalista descobreix un catalanisme diferent de la Renaixença. Al 1900 escriu el llibre Visions & Cants. Es va distanciar del modernisme, però és elegit president de l’Ateneu de Barcelona amb el discurs l’Elogi de la paraula. Al 1904 guanya tres premis als Jocs Florals. En la segona etapa decadentista va patir depressió per causa d’incomprensió i també davant l’avanç del Noucentisme. Apareix la segona part del Compte Arnau. Maragall recupera d’individualisme i el vitalisme a la tercera etapa vitalista.
Les característiques lingüístiques bàsiques del textos científics són gairebé semblants a la dels textos narratius. Una narració consisteix en el relat d’uns esdeveniments reals o imaginaris, i la seva finalitat és informar segons quin sigui l’objectiu de la persona narradora. Les fases de la narració són el plantejament, el nus i la resolució, que corresponen amb un abans, un procés i un després. En el plantejament es presenta la situació inicial d’acció, en el nus es desenvolupen els fets principal, i en la resolució, s’arriba al desenllaç. Les oracions més utilitzades són les predictives. El temps verbal més destacat és el passat, però el pretèrit perfet, simple o perifràstic es poden combinar amb altres temps de passat. Per situar les seqüències s’utilitzen els adverbis i les locucions adverbials de temps i lloc. Els textos científics tenen les mateixes característiques lingüístiques bàsiques que la dels textos narratius. Van dirigits a un públic específic que entenen el que diuen. Te tres fases, que són el plantejament, el nus i la resolució. Les oracions més utilitzades són les predictives. Els adverbis i les locucions adverbials situen les seqüències.
