Yasmina Cruz

Avui dia, la societat en la  qual vivim està molt avançada, i tot això comporta una sèrie de canvis en tots el sentits. La ciència seria un d’aquests canvis, que cada vegada ha anat evolucionant cada cop més.  El paper de la ciència en la societat actual és molt important, però també hem de mirar més endavant, en la ciència del futur, que gràcies a la seva evolució cada vegada s’avança més. Per al desenvolupament social, el paper de la ciència té un efecte molt important, perquè cada vegada millora el nivell de vida, i han aparegut la creació de nous medicaments. La ciència diuen que sempre ha estat lligada amb la tecnologia. Aquests darrers anys la tecnologia ha avançat molt gràcies al paper que té la ciència sobre la tecnologia. Aquests avenços es poden veure reflectits en el món que ens envolta. Actualment, la ciència és un fenomen imprescindible en la nostra societat, perquè moltes persones depenen de les seves funcions, de les seves evolucions. La tecnologia ha evolucionat molt gràcies al paper de la ciència.

El conte es pot dir que és una narració breu, que pot ser escrita o oral. Aquesta narració pot relatar una historia real o fictícia, que té una  sèrie de característiques diferents a la novel.la, especialment pel que fa a l’extensió.

Al contrari de la novel·la el conte és molt més curt, per tant és molt més esquemàtic i es centra en els aspectes més destacables de la trama deixant de banda els aspectes més secundaris. Els seus personatges són  psicològicament menys complexos i no solen tenir relacions amb el passat ni amb el futur. Es narra habitualment en tercera persona i de vegades, entre personatges, hi pot haver-hi diàlegs.

Els contes es poden separar en dos tipus: el conte popular i el conte literari. Els personatges d’un conte popular solen ser coneguts com: la princesa, l’heroi…Solen tenir el mateix començament: “Hi havia una vegada…” i també un acabament prefixat: “Vet aquí un gat, vet aquí un gos… i aquest conte ja s’ha fos“. Dels contes populars es diu que són molt antics, i que el seu autor és anònim.

Per altra banda, el conte literari és  d’autor reconegut, moltes vegades és l’embrió d’una novel·la i sol tenir un final volgudament sorprenent.

Per tant, el conte té unes característiques diferents a la novel.la, el conte és una narració breu i fantàstica, i en tenim de dues classes el conte popular i el conte literari. (186)

* * *

El conte es pot dir que és una narració breu, que pot ser escrita o oral. Aquesta narració pot relatar una historia real o fictícia, que té una serie de característiques diferents a la novel.la, especialment pel que fa a l’extensió.

Al contrari de la novel·la el conte és molt més curt, per tant és molt més esquemàtic i es centra en els aspectes més destacables En els contes no sol haver-hi espai ni temps. Els seus personatges són esquemàtics menys complexos i no tenen solen tenir relacions amb el passat ni amb el futur. Els personatges d’un conte solen ser coneguts com: la princesa, l’heroi… Es narra en tercera persona i de vegades, entre personatges, hi pot haver-hi diàlegs. A la majoria de contes solen tenir el mateix començament: “Hi havia una vegada…”.

Els contes es poden separar en dos tipus: el conte popular i el conte literari. Dels contes populars es diu que són molt antics, i que el seu autor és anònim. Per altra banda, el conte literari és tot el contrari, el seu autor és conegut,solen ser narracions breus i sol tenir un final sorprenent.

Per tant, el conte té unes característiques diferents a la novel.la. el conte sol ser una narració breu i fantàstica, on el conte popular i el conte literari hi predominen. (186)

Moltes persones pensen que cada persona té un preu, encara que també n’hi ha que no pensen d’aquesta mateixa manera.

Aquests pensaments sobre el preu de les persones depèn sobretot de la personalitat que tingui cadascú. Avui dia, les coses materials han pres molta importància en la societat i en les persones, tant mateix com els diners i altres coses, ja que moltes persones farien lo necessari pera conseguir alguna cosa. Un exemple de persones que tenen un preu, són les prostitutes, que venen el seu cos a canvi de diners i altres.

Però també están n’hi ha els que no pensen d’aquesta manera. En tots els llocs hi ha persones que prefereixen aconseguir les coses amb bondad que no pas d’altra manera. Llavors, segons la persona i el tipus de vida que porti, pot tenir un preu o no.

Totes les persones, per més que s’assemblin, són diferents, i segons el seu estil de vida i de pensar, poden tenir el seu preu o no.