EL LLOPS UDOLEN I EL BLOC ES FA GRAN
20 01 2008 
Hi ha una llum rara fora. Una mena de boirina tapa la lluna. Deu ser plena, em pense. Els llops han eixit del cau i udolen.
No he d’amagar que hauria preferit un pacte amb EU per a les eleccions espanyoles. De cara a la construcció del terce espai polític tenia més avantatges, sense dubte. Una EU -això sí- amb gent pròxima, amb gent raonable, amb gent amb ganes d’avançar en clau valenciana. No ha estat possible i no pel Bloc. El Bloc hem donat una lliçó de coherència i de pragmatisme alhora. S’ha acabat, amics i amigues, l’hora de la puresa, de la castedat a ultrança. El Bloc ja fa dies que fa política i que ha vingut a participar en la pel·lícula i no només a veure-les córrer…
Com deia el senyor Fuster i recordava el mestre Isidre, “Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres“.
Veig que la boira comença a escampar.
Això dels llops m’ha deixat un poc perdut. Son de dins o de fora del BLOC?
Home, tot i que crec que són apàtrides, els veig (quan la lluna envaeix la fosca) ben fora del Bloc, clar. Només faltava.
“Com pot aprendre res algú que no vol aprendre d’algú que no vol ensenyar?”
Amic Xavi, que no estava tot clar des de les autonòmiques? Si per fi la boira escampa, més franc tindrem el camí per fer-lo amb qui de debò desitgem, no amb qui sabem que no ens vol per companyia amistosa. “Endevinar els amics, aquest és el secret”. ¿Et sona? No vulguem convertir en alumnes aquells que es consideren mestres perquè tenen la seu acadèmica a la meseta, “allà on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure..”; no com aquesta sud nostre, “provincià”.
A més, tingues present: “Com pot aprendre res …”
No és el cas dels nostre benvolguts joves, que dia rere dia ens han d’aguantar a l’aula; hi van obligats, no estimulats des de casa, on pel que es veu tampoc no saben -o no poden- estimular-los al saber; tal vegada avui dia “el saber sí ocupa lloc”, i no prestigiós precisament.
No obstant, i salvades totes les distàncies que hom vulga:
“QUE NO EM FACEN CAS NO M’AUTORITZA A NO ESTIMAR-LOS”.
[i a la pròxima, més]
L´esquerra no deu prescindir de cap ciutadà progressista. Cal delimitar i destriar els que estan a la dreta. L´esquerra actual és plural i ningú deu pretendre que té la veritat absoluta. És el que ha fet EU-PCE. Cal una nova força plural aglutinada democráticament en torn a uns objectius y valors socials, econòmics, culturals i polítics, que no s´han assolit amb governs del PP-PSOE. On cada ciutadà i entitat participants tinguen i mantinguen la seva identitat i vida pròpia sense imposar-la a la resta.
Cal participar en les conteses electorals. La propera es prepara des d´on es pot: des del cim de les organitzacions polítiques que representades: no és eixe el camí, on és la participació i l´implicació de ciutadans i entitats?. N´hi haurà més d´eleccions, per això. Però, amb qualsevol resultat, convindria fer recompte de les forçes teòriques i reals, organitzar activitats diverses de caire cultural, social, educatiu, …, aprofitant les grans possibilitats dels ciutadans i entitats culturals, socials, educadors, sanitaris, etc. és a dir, eixir del nostre individualisme (de mirar-nos el melic) i d´encetar activitats socials concretes que són les que ens farien visibles i feliços. Aleshores, seriem una força real capaç d´anar a les batalles electorals amb seguretat d´èxit. Sembrar i collir, sembrar i collir,… Salut.
Jo soc de Gramsci. Insistisc: de Gramsci. Amb tot el que significa. No sé si és politicament correcte dir-ho. Però si que sé que cada vegada és més necessari ser-ho, de Gramsci.
Per tant, estic d’acord en la reflexió que en fa el Xavi en contestació a l’Hector (al qual salude i li presente els meus respectes -i no és fina ironia, sinò educació-).
Aquest darrer estiu vaig mantenir una polèmica virtual amb Rafa Pla (PCE). Jo polemitzava i ell practicava un dialeg de sords. El mateix dialeg que he conegut des de que vaig començar a treballar pel Compromís i que sembla que ja estava ben arrelat al si d’EU de fa temps. El mateix dialeg que alguns companys del meu partit -afeccionats a la citricultura- malden per colocar al nostre si.
Al final de la polemica amb el Rafa, li vaig dir que eren uns fracassats perque, al remat, allò que no havien sabut fer -i dubte que deprenguen a estes altures- és construir el bloc nacional-popular necessari per engegar polítiques transformadores en les societats occidentals avançades.
I amb altres paraules, és el que ha volgut dir el Xavi. Que cal construir eixe bloc.
That is the question.
Al Bloc (NV) encara li fa falta interioritzar més eixa idea. Ho fa intuitivament. Perque té/tenim imaginació. Cal desenvolupar-la.
Eixa és la tasca del BES.
Salut.
A Isidre: Fem-ne virtut, doncs. Que escampe, per fi, la boira i podrem treballar amb tranquil·litat, Isidre. Pel que fa als nostres alumnes… uf.
A Héctor: En part d’acord, Héctor, però no podem quedar-nos aturats mentrestant, no creus?
A Juli Just: És realment desgradable no poder parlar -di-a-lo-gar- amb la gent amb la qual discrepes, de dins o de fora.
Gràcies, Juli, per interpretar-me tan certerament. I que em dius del “transformisme” gramscià?
ara no entrara ningu a les corts espanyoles
Hola Xavi! Com va? He vist al post anterior que tot i els remeis que t’havien donat en contra de la migranya no hi ha manera… Et volia donar les gràcies, a tu i a tots els del BLOC, per com em vau tractar quan vaig venir a Carlet. Vau ser molt hospitalaris i em vau fer sentir com a casa.
Per cert, un company de feina em penso que vindrà a fer una xerrada cap al maig al Casal Jaume I de Carlet, quan m’ho va dir li vaig fer bona propaganda de Carlet! ;p
Una abraçada
A Fabián: No et negaré que és difícil, però no impossible.
A Gemma: Gràcies per tot el que dius. Ja ens diràs qui és el teu company que vindrà a les xerrades de maig al Casal. Un beset, wapa.