A Vicent: Hola, com has arribat fins ací? Ei, quins gaspatxos i quin dia més intens a la Font…

Gràcies també a tu, contertulià Amadeu. Fins i tot per invitar-me a “llegir altres cosetes”. Ignorava, però, que, parlant de lectures, n’hi haguera d’incompatibles (”I si deixem de llegir Sant Joan Fuster”, m’hi recomanes). Em fa gràcia la gracieta de la canonització. Mal començament… Hauria preferit que me’n proposares altres, de lectures; “diabòliques”, posem per cas, donat que me’n retraus les “santes”. Només hi pretenia, en citar el que encara mantinc com el meu mestre -d’escriure i de raonar- que aportar uns pensaments que considera vàlids. Això és el que espere que em digues que JA NO VALEN. Què hi fa que els haja dit “un fulano de Sueca que parla català”?
“… pense (dius) que -l’esquerra i la dreta- s’han desdibuixat, l’època de la política de grans ideologies i blocs perfectament definits s’ha acabat, i ara els dos conceptes semblen més models ideals que no realitats ben definides, això la dreta ha sabut llegir-ho i aprofitar-ho molt bé, en canvi sembla que a l’esquerra li costa, de vegades, adaptar-se a la realitat i va un poc endarrerida.” Doncs mira, Amadeu, tal vegada estan totes dues igualment desdiduixades (dir DRETA a l’actual valenciana seria un acte de generositat semàntica; i dir-li ESQUERRA a la valenciana, comporta també una certa incomoditat). Totes dues es prenen els “nostres” assumptes com un apèndix, al qual semblen no aplicar els seus principis “ideològics”, sinó de màrqueting electoral.
“Salut i País” -dius per comiat-, te torne la salutació, que considere “actual”; l’he sentida en més d’una situació i/o conversa. Què hi farem!, jo -declarat “antic”- acostume d’acomiadar-me de manera gramatical -espere que em siga valorat com a ús “normatiu”, si més no-, amb un senzill “adverbi”: FUSTERIANAMENT.
Si encara m’admets “suggeriments”, pensa-hi: “ens és convenient visitar autors emètics”. Ni que siga per variar els ingredients del nostre receptari.

Xavi, recorda que encara no ens hem acabat el pastís de l’aula. Quan acabem el que ha quedat com a primer plat, en passarem a les postres, mestre. Ui, perdó, professor!

Si eres nacionalista, d’esquerres, t’agrada fer de mestre i de vegades ( q jo crec q moltes) la política… no serà per sensibilitat? Si els politics d’aquest espai de l’esquerra nacionalista (q mira, ens deixen o no, jo em trobe situada) perdem la sensibilitat, caldrà que ens ho deixem, .. però recorda que podràs tindre migranyes igual: pel xocolate, pel ponent… o per q ja no et dediques a la política.

I la malícia: tu ets un gran polític, i amb el teu bagatge, ja has deprés molt amb quí i com gastar-la, i amb molta sensibilitat, q sempre dona bons resultats…

una abraçada , ex-regi!!