QUATRE COSETES DE MI MATEIX
14 01 2008Alguns m’heu renegat per la parada tècnica d’aquesta casa, amb certa raó. Podria dir que no he tingut temps, però no seria tota la veritat. No tenia res a dir, supose. I entrant hui, de nou, he pensat recomençar amb quatre cosetes de mi mateix. Per què no?
*No em permeten no ser nacionalista. Per tant, ateses les circumstàncies, ho sóc per obligació i el mínim possible.
*Quan sent allò de “ja no existeix l’esquerra i la dreta” immediatament em mire i me’n vaig una mica més a l’esquerra: hi ha tant de lloc…
*Sóc extremadament sensible i em falta malícia. He de fer-m’ho mirar segurament.
*La meua vida es divideix entre els dies que tinc migranya i els que no. Encara guanyen els segons, per poc.
*M’agrada molt fer de mestre, a l’institut. I a voltes, també, la política.
hola guapíssim, content d saber d tu..
t’autoanomenes ‘nacionalista’?? els espanyols estaran contents: aquest terme els va molt bé per desacreditar-te..
passa’t per http://llatzer.bloc.cat i fes-ne difusió entre els teus..
smuack!
jaume
Home, l’estrictament necessari. Tu bé saps què significa això. No?
Home, tu sensible, gràcies als déus, i per què no? Que tal vegada si els “nostres” polítics ho foren una mica més no serien millors polítics? No hi ve malament rellegir la fusteriana i “ociosa” POLÍTICA -”Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.”-. I, de passada, el també ociós i fusterià NACIONALISME. Que espot ser no-ncaionalista de debò? A qui volen enganyar els que t’ACUSEN de ser-ho? A tu, a mi i auns quants més ja no ens ho fan empassar. Recorda que en deia el Mestre de Sueca: “El «pinyol» de la política valenciana ha estat l’absència de «pinyol».” Tu sí que demostres saber on és el pinyol, la teua entrega generosa ens ho ha mostrat a bastament. Els podríem regalar-ne aquest altre “Per descomptat, els valencians «normals» no són excessivament normals com a valencians.” I clar, tu has de ser “normal”, és a dir “constitucionalista” (una altra que tal, si no saben ni inventar-se els sinònims).
Mira, amic; deixe a la teua consideració, i de passada als que, per sort, acudisquen a CA XAVI…, aquestes altres perles; ni que siga per contribuir al “debat”:
- “La condemna d’un egoisme, ¿quan no és feta en nom d’un altre egoisme? (Paral•lel: La condemna d’un nacionalisme, quan no etc., etc.?)”.
- “Els nacionalismes estatals han tingut la missió històrica de fer-se la guerra els uns als altres, d’una banda, i, de l’altra, la de suprimir dràsticament les reminiscències «nacionals» discrepants. ”
* I tant que hi ha lloc a l’esquerra, hi ha que diu que està despoblat, aquest atractiu espai… Quants que se’n diuen es troben a hores d’ara en fase d’adaptació als temps “constitucionals”?
* “i em falta malícia…” No sé interpretar massa bé aquesta “malícia”, que vull entendre “política”. Sempre he sentit a dir que, per estar en política cal embrutar-se; malícia = brutícia? Home, no és per a tant!
De la migranya i l’afició a ser/fer de mestre, ja en parlarem ena pròxima visita. Perquè “casa teua és casa meua…”
Per comiat, rep una agosarada invitació a la franquesa, a la il·lusió per ensenyar, a la honestedat, a l’interés pel teu (nostre) País, en una paraula, totes les “ingenuïtats” en què has caigut per ser poc maliciós i massa nacionalista, alguns defectes havies de tenir, company i amic.
Gràcies, Isidre, per les teues paraules sempre encoratjadores. Amb uns quants Isidres ben repartits les coses ens anirien molt més bé. “Ingenuïtats” incloses.
Hola Xavier, sóc Amadeu de València,
Jo no crec això que diuen de que la dreta i l’esquerra ja no existixen, però si pense que s’han desdibuixat, l’època de la política de grans ideologies i blocs perfectament definits s’ha acabat, i ara els dos conceptes semblen més models ideals que no realitats ben definides, això la dreta ha sabut llegir-ho i aprofitar-ho molt bé, en canvi sembla que a l’esquerra li costa, de vegades, adaptar-se a la realitat i va un poc endarrerida.
Isidre, i si deixem de llegir a Sant Joan Fuster i llegim altres cosetes? després de 40 anys ja va tocant…
Salut i País.
Hola Xavi! la veritat és que si que et falta un poc de malícia (sols un poquet).
Amadeu ja m’estranyava que no digueres res de Fuster… jejeje.
A Amadeu: Efectivament, estic d’acord amb bona part del que dius. Ara, voler negar l’existència de l’esquerra i la dreta em sembla pervers. I aquest comentari sempre ix de…la dreta.
A Josep-Angel: Sí, sembla que la política i la malícia han d’anar ben lligades. Almenys en la concepció de la política que es té per ací.
Possiblement les quatre cosetes de tu mateix siguen la conseqüència d’una mateixa coseta i la més important: la sensibilitat. I ni a la política, ni a la vida, hem de pensar que un excés de sensibilitat puga ser negatiu.
Si eres nacionalista, d’esquerres, t’agrada fer de mestre i de vegades ( q jo crec q moltes) la política… no serà per sensibilitat? Si els politics d’aquest espai de l’esquerra nacionalista (q mira, ens deixen o no, jo em trobe situada) perdem la sensibilitat, caldrà que ens ho deixem, .. però recorda que podràs tindre migranyes igual: pel xocolate, pel ponent… o per q ja no et dediques a la política.
I la malícia: tu ets un gran polític, i amb el teu bagatge, ja has deprés molt amb quí i com gastar-la, i amb molta sensibilitat, q sempre dona bons resultats…
una abraçada , ex-regi!!
Dona, molt agraït per les teues paraules, algunes d’elles clarament immerescudes i parcials. Poter tens raó en això de la migranya…
Ja veus, Xavi: ací ens tens raonant sense coincidir. Gràcies per provocar-nos. I, naturalment, per atribuir-me “inclinacions” positives; em reconforten.
Gràcies també a tu, contertulià Amadeu. Fins i tot per invitar-me a “llegir altres cosetes”. Ignorava, però, que, parlant de lectures, n’hi haguera d’incompatibles (”I si deixem de llegir Sant Joan Fuster”, m’hi recomanes). Em fa gràcia la gracieta de la canonització. Mal començament… Hauria preferit que me’n proposares altres, de lectures; “diabòliques”, posem per cas, donat que me’n retraus les “santes”. Només hi pretenia, en citar el que encara mantinc com el meu mestre -d’escriure i de raonar- que aportar uns pensaments que considera vàlids. Això és el que espere que em digues que JA NO VALEN. Què hi fa que els haja dit “un fulano de Sueca que parla català”?
“… pense (dius) que -l’esquerra i la dreta- s’han desdibuixat, l’època de la política de grans ideologies i blocs perfectament definits s’ha acabat, i ara els dos conceptes semblen més models ideals que no realitats ben definides, això la dreta ha sabut llegir-ho i aprofitar-ho molt bé, en canvi sembla que a l’esquerra li costa, de vegades, adaptar-se a la realitat i va un poc endarrerida.” Doncs mira, Amadeu, tal vegada estan totes dues igualment desdiduixades (dir DRETA a l’actual valenciana seria un acte de generositat semàntica; i dir-li ESQUERRA a la valenciana, comporta també una certa incomoditat). Totes dues es prenen els “nostres” assumptes com un apèndix, al qual semblen no aplicar els seus principis “ideològics”, sinó de màrqueting electoral.
“Salut i País” -dius per comiat-, te torne la salutació, que considere “actual”; l’he sentida en més d’una situació i/o conversa. Què hi farem!, jo -declarat “antic”- acostume d’acomiadar-me de manera gramatical -espere que em siga valorat com a ús “normatiu”, si més no-, amb un senzill “adverbi”: FUSTERIANAMENT.
Si encara m’admets “suggeriments”, pensa-hi: “ens és convenient visitar autors emètics”. Ni que siga per variar els ingredients del nostre receptari.
Xavi, recorda que encara no ens hem acabat el pastís de l’aula. Quan acabem el que ha quedat com a primer plat, en passarem a les postres, mestre. Ui, perdó, professor!
Me n’alegre que tornes a la xarxa, però si no m’he descomptat, són cinc coses i no quatre.
A Isidre: Uns quants anys després Fuster encara alça polseguera…
A Enric Nomdedéu: És cert, el meu nano ja em va avisar…
Xavi,
Ben-retornat. M’alegre molt que tornes a estar operatiu. Ja et trobava a faltar
Jo acabe de trobar-te així que ja tinc feina, ehheheh… Una abraçada…
A Ferran: No t’havia vist. Una abraçada.
A Vicent: Hola, com has arribat fins ací? Ei, quins gaspatxos i quin dia més intens a la Font…