RIBÓ, JOAN
10 10 2007 
Sempre m’ha semblat una persona honesta. I això, en política, ja és paraula major. Sobretot si parles d’algú que no és del teu partit.
Ara, la carta oberta a la secretària general del PCPV anunciant-ne la seua baixa després de 30 anys és un acte de dignitat. El procés d’autodestrucció en què ha entrat EUPV (versió antiCompromís) no té aturador. I si no, vegeu l’atac personal de qui comanda a hores d’ara eixa nau contra qui ha estat el referent parlamentari per a desenes de milers de valencians i valencianes, contra qui ha oferit sempre una actitud valenta i compromesa davant de la dreta més podrida i també davant de la marrullería que tan sovint ha representat el PSOE domèstic(at). Ja sabeu que quan no hi ha arguments hi ha qui només trau el lleu en forma d’insult, d’agressió. I el colp que li ha etzibat l’exsíndica és d’aquells que no necessiten més presentació. Misogin, li ha dit i repetit. Misogin, heu llegit bé.
Amb aquest nivell, qui no tenia encara clar on van (i ningú se n’hauria d’alegrar, d’això) ja ho sap.
Misogin, mare meua. Això és debat d’alçada intel·lectual i la resta literatura.
Molts (i moltes, uf) preferim la literatura. Amb misògins -ací sí- inclosos.
El meu recolzament (també des d’altres postures polítiques) a Joan Ribó. Estic totalemtn d’acord amb tu en que ha representat un referent a les Corts per a molts de nosaltres, malgrat tot.
Vaig quedar bocabadat a l’assabentar-me de la notícia, sobretot coneixent de primera ma la mesura, la corretja i la discreció d’en Joan. Coneguent-les dic, tant des d’un vessant polític com personal.
D’immediat vaig estar-hi temptat de fer-li una telefonada, enviar-li un sms o un e-correu. No hi he fet cap de les tres coses per prudència i per no voler fer llenya de l’arbre caigut. Al cap i a la fi, ell segueix a EUPV i jo sóc al BLOC; i per altra banda deixar un partit on has militat ininterrompudament al llarg de LLARGS 30 anys -tota una vida política- té que ser per força una decisió dolorosa i trista.
Qui sap si al cap i a la fi açò es un d’eixos esdeveniments dolorosos que la vida ens porta de volta en quant i que al remat esdevenen positius.
MISOGIN en Joan?? Vol dir amb aquesta astracanada que Ribó se’n va perquè ara al seu partit hi manen dues dones? Perquè aquesta i no una altra pot ser la interpretació, atès que si es refereix a la seua intimitat i no al seu quefer polític, te dret a ser el que li vinga de gust.
En la seua trajectòria política no s’hi pot trobar ni un brí de misogínia.
Atacs d’aquesta mena desacrediten la causa de les dones.
Llàstima d’EUPV.
A Dèlia: Efectivament, també per a mi Ribó ha estat un referent a les Corts. A còpia de suportar aquesta “democràcia” valenciana que ha vetat tant de temps l’entrada a les Corts del valencianisme polític, hem tingut referents que, tot i ser formalment representació d’altres opcions polítiques, a vegades ens han fet sentir-nos -institucionalment- menys orfes. Ribó ha estat, en aquest sentit, un luxe.
A Robert: Quan a les discrepàncies -polítiques o d’una altra mena- algú ataca amb desqualificacions personals que, senzillament, són calumnioses, embruta una mica més el món. I, sobretot, es taca d’indignitat en fer-ho. Quina baixesa moral i quin reflex tan nítid alhora del que hi està passant.
De l’amic Joan en puc contar una anècdota que dona la mida de la seua discrecció pesonal i política. Ens vam conéixer l’any 92, crec, durant un viatge a la muntanya (compartim eixa afició i som socis tots dos del Centre Excursionista de Valencia). Tot i que passarem una setmana convivint, ningú del qui el vam coneixer en aquells dies ens adonàrem de què era un membre destacat d’EUPV i del PCE. Se notava, això si, que era un home d’esquerra, com quasi tots els qui hi érem. La sorpresa va ser quan un temps després el verem als diaris com a nou coordinador d’EUPV i Secretari General del PCPV.
Tots hem conegut (i jo personalment ja n’estic fart) la quadrilla de profetes que no deixen passar una sola ocasió per “evangelitzar-te i dur-te al bon camí”. I per explicar-te com s’ha d’entendre el món d’acord amb les anàlisi del Partit. Encara que no els hages preguntat res.
Res de tot això. Amb Joan en parlàrem de muntanyes i paisatges, de música, d’educació, d’amics comuns… Ens intercamviàrem acudits i receptes de cuina. Joan no es va comportar en cap moment com a polític professional sino simplement com a persona. Una persona encantadora per cert.
Ës eixa la classe de normalitat, o naturalitat, o digues-li com vullgues que tant trobe a faltar en el tracte amb els polítics. Joan Ribó és, possiblemet, l’únic polític amb qui me n’aniria de copes. Sense cap por a què em donara el “coñaso”.
Una abraçada, Joan
És cert. Ribó sempre ha després molta naturalitat. I això no sol passar entre els polítics. Per cert, crec que seria una llàstima que deixara la primera línia de la política.
Hola.
A ma casa mon pare sempre ha tingut moltíssima devoció a Ribó.
Per ell començà a votar a Entesa- a part de la ideologia, per suposat- i des que va deixar d’estar… Què vols que et diga? Marcos…
Ara som d’Iniciativa però Ribó sempre serà Ribó.
Salutacions.
UNITS SOM MÉS!!
Doncs mira, a mi, des del BLOC, m’ha passat ben semblant. I Ribó, com dius, sempre serà Ribó.