CA XAVI HERVÀS

Sempre m’ha semblat una persona honesta. I això, en política, ja és paraula major. Sobretot si parles d’algú que no és del teu partit.

Ara, la carta oberta a la secretària general del PCPV anunciant-ne la seua baixa després de 30 anys és un acte de dignitat. El procés d’autodestrucció en què ha entrat EUPV (versió antiCompromís) no té aturador. I si no, vegeu l’atac personal de qui comanda a hores d’ara eixa nau contra qui ha estat el referent parlamentari  per a desenes de milers de valencians i valencianes, contra qui ha oferit sempre una actitud valenta i compromesa davant de la dreta més podrida i també davant de la marrullería que tan sovint ha representat el PSOE domèstic(at). Ja sabeu que quan no hi ha arguments hi ha qui només trau el lleu en forma d’insult, d’agressió. I el colp que li ha etzibat l’exsíndica és d’aquells que no necessiten més presentació. Misogin, li ha dit i repetit. Misogin, heu llegit bé.

Amb aquest nivell, qui no tenia encara clar on van (i ningú se n’hauria d’alegrar, d’això) ja ho sap.

Misogin, mare meua. Això és debat d’alçada intel·lectual i la resta literatura.

Molts (i moltes, uf) preferim la literatura. Amb misògins -ací sí- inclosos.