PRADA
27 08 2007 
M’ha tornat a passar, sense dubte. Fa vint anys hi vaig anar per primera vegada i vaig sentir que em calia de tant en tant tornar-hi. I no pels cursos, i no pels tallers, i no pels actes, i no pels concerts, i no pel cinema, i no per les excursions. Tot i que he estat un ésser potser massa disciplinat, i que he passat pels cursos, pels tallers, pels actes, pels concerts, pel cinema, per les excursions. Només hi ha deu dies de Països Catalans i es diuen Prada. La gent de Catalunya i de les Illes, del País Valencià, d’Andorra, de
la Franja, de l’Alguer, de la Catalunya Nord fan l’UCE.
A Prada em vaig enamorar. A Prada vaig sentir per primer cop alguns dels accents d’aquest idioma nostre. A Prada vaig saber d’ Unitat Catalana. A Prada vaig visitar la tomba de Fabra. A Prada em vaig endinsar pel barri gitano de Perpinyà i em vaig emocionar. A Prada vaig estimar Cotlliure, Argelers i Banyuls de la Marenda. A Prada em vaig enamorar de Lleida.
A Prada vaig cantar corrandes de matinada amb Porter i Moix i amb Guia. A Prada vaig aprendre una mica de futbol americà amb Partal. I les muntanyes regalades. A Prada vaig fer les primeres rondes de nit demanant –a crits- silenci. A Prada vaig pujar a la seu vella de Lleida. A Prada vaig fer sonar la gralla d’Andorra. A Prada em vaig fer del PSM per sempre més. A Prada vaig ballar fins l’extenuació amb l’Agram. A Prada em vaig fer gran.
M’ha agradat enguany que vingueren Josep Àngel, Òscar i Martorell. Estic content d’haver-los-hi acostat. Veia en la seua estrena de Prada aquell xiquet que mirava el Canigó embadalit, dolça melangia, i que gaudia amb cada mot, amb cada so de cada mot del català de tothom. Enguany ens ha tocat davant d’Andorra. Ara, però, sense gralla. I Déu n’hi do, Andorra. Pere, Arnau, Maria, Marta i Albert, de Sabadell. Per cert, l’any que ve farem força perquè la representant d’Andorra arribe per fi a la fase final d’Eurovisió… Andorra mereix una nova entrada en aquesta casa petita que avui s’allarga massa. I també Jaume, de Balaguer. I Laia, d’Alcoi. I Gemma, de Tivenys, a les terres de l’Ebre. I la gent de Tavernes Blanques. I Mara, de Sueca. I la colla d’escriptors, començant per Víctor G. Labrado… I Quico Mira. I Tàrrega. I Jaume Fàbrega, l’escriptor sobretot gastronòmic i molt més, tota una coneixença i tota una coincidència: molt amic del meu amic Bernat Genoll, que al novembre farà 15 anys que ens va deixar…
També hi hem fet política. La xarrada que vam organitzar fou tot un èxit. Víctor Baeta i jo mateix vam intentar desfer alguns dels tòpics sobre el País Valencià –oh, pobrets valencians- i donàrem a conèixer més el Bloc. Hi havia gent del Bloc pertot a Prada. I hi ha respecte pel que representem, fanàtics a banda. Com aquell que ens va furtar la bandera del partit. En un espai com Prada, quin acte més mesquí. Vos en parlaré demà, ei, si pot ser.
josep i òscar: què templats!!
vos van furtar la bandera del bloc? no m’ho puc creure! i ja sabeu qui va ser.. hehe
au, molt content d’haver-te (haver-vos) conegut, sense vosaltres prada’07 hagués estat una altra cosa del tot incompleta..
en un altre ordre de coses, em sento eclipsat per l’enrenou generat per les meues ‘col·laboracions periodístiques’: tot plegat em supera..
b7s
Hola!!!
Bé, ja veig q no heu desaprofitat l´estiu! Ara ja s´acaba, quina pena… Doncs bé, amb les primeres fresques se´m ve a la ment el principi del curs passat, la veritat i veig com ha canviat tot. Bé, pel q dius d´Eurovisió, crec que s´ho han d currar més Andorra per entrar en la final, la veritat que últimament…tela!Jo em considere un eurofan i la veritat, les canÇons de Andorra…deixen que desitjar tot i que m´alegre molt d´ escoltar canÇons en català . Doncs a res de que començen les classes en la Facultat t´envie salutacions i espere ens veiem prompte, ara que ja més o menys tinc tot en ordre, que m´ha costat adaptar-m´hi. Ara ja tinc un treball més o menys estable, un pis per al curs, una gent ací sense perdre massa el contacte amb la gent de sempre (dins del que és possible), d´ací a res la facultat…etc etc. A veure quin dia prenem un cafenet i ens veiem el pèl! Una abraçada!!!!
A alegriabcn, igualment. Prada sense vós hauria estat del tot insuficient. Pel que fa a la teua tasca periodística, Déu n’hi do…
A Juanmi. T’haura agradat molt vindre a Prada. A veure si l’any que ve pots. Et promet el cafè a València. Ara sense cap excusa.
Comparat amb la teua 1a vegada a Prada potser natros mos hem quedat curts (i excursió a Perpinyà fallida… me la guardo per a l’any que ve). Veig que Tivenys necessitava una acotació que digués on rau! M’ha fet molta gràcia. ;p Molt guapos, a la foto. Entre tots, vau fer que la imatge que tenia del País Valencià fos més nítida. Vindre a vore-us aviat (octubre?).
Xavi, per raons professionals no he pogut anar a Prada. Enhorabona . Sense complexes.
En el fossar de les moreres les senyeres valencianes del BLOC també van estar va pocs anys . Cal fer pedagogia. Els catalans del sud també pensem i fem política. L´altre dia un català de Girona en va dir que se notava que jo no era català perquè no li donava la raó. Li vaig contestar que em senc valencià de cultura i arrels catalanes; sóc valencià i català.
Brines, i tant que cal fer pedagogia! Fixa’t que la major part de gent d’ERC, alguns dels quals estan ben predisposats en contra nostra, quan ens senten parlar no solament arriben a entendre els nostres arguments sinó que els comparteixen ben sovint. Cal sovintejar més els contactes. Sense intermediaris.
Gemma, a veure si és veritat que véns. Les terres de l’Ebre són a la voreta, de mar i nostra. B7s.
vos semblarà be, vosaltres de festa per Prada mentre jo em quede a Carlet City fent la tesina. m’hauria agradat anar, altre any serà. He de reconèixer que vos he tingut una miqueta d’enveja. Bo, ara haurem de quedar i contar-nos totes les aventures que vos han passat per allí.
Està molt be eixe viatge a Prada, però ara cal que descobrim també els racons del nostre paÍs, xiquets. A vore si fem alguna excursió!!!
La veritat és que ha sigut un viatge inolvidable,… a mi m’ha marcat moltíssim en tots els sentits i espere a l’any que ve tornar, trobe a faltar moltes coses de prada….
Ei Xavi, sóc Jorge (de Carlet, que estudia periodisme). Enhorabona pel bloc, que acabe de descobrir, i que d’ara endavant visitaré per llegir-te. Què bonic el que dius de Prada, llàstima que no hi haja estat mai.
Enhorabona de nou, i un abraç. A vore si ens veiem estes festes pel poble. Salut!
A Sergi: home, no tens perdó per no vindre a Prada. Però bé, tu t’ho has perdut…A mi m’hauries vingut bé, també.
A Josep Àngel: m’alegre tant quan dius això. Tenia moltes ganes de veure com hi estaríeu, a Prada.
A Jorge: Prada també t’agradaria. A veure si és veritat i ens veiem. Recorda -i recorda’ls- que tenim un sopar pendent. Espere que no s’allargue fins que acabeu les carreres…
Quantes històries, a Prada! Semblen una vida sencera, o dos, en tant pocs dies. Imagine com haveu disfrutat. Que bé, no? I ara, a continuar amb eixe ànim!!
Sí, es tracta una miqueta també de carregar les piles. I això està bé.
Ara diu q no tinc perdó… el q no tinc és temps per acabar la tesina!
Bo, deixe de ploriquejar.
Això de que t’hauria vingut bé? Clar, com creus que sóc més tranquil…
ja t’apanyare, ja…
au!!!!
Sergi, fes el favor d’acabar ja el treball i complir amb els deures de company i amic.
Ja fa molts anys, més de trenta anys, l’estiu del 1974, vaig anar a Prada, a la UCE de Prada del Conflent. Em va agradar tant que vaig repetir l’estiu següent, acompanyat d’alguna gent (aleshores) jove del Centre Excursionista de València i dels meus pares i germaneta menor. Em va tornar a agradar i l’estiu següent (1976) vaig tornar a repetir, com que ja era la tercera vegada vaig tindre premi, vaig coneixer a qui seria fins ara la meua companya, Sumpsi. Després hem tornat una vegada per recordar vells temps.
Com veus, coincidim en més coses de les que ja sabíem, la més important però és que tots dos estem d’acord en que no cal coincidir en tot per ser bons amics.
Abraçades.
Joan Senent
Certament m’ha alegrat saber-ho, Joan. Trobe que la UCE ha tingut un paper molt més enllà de l’estrictament acadèmic -i polític…
I és especialment gratificant tindre l’amistat d’aquelles persones amb qui “no coincidim en tot”. Una forta abraçada.