CA XAVI HERVÀS

Uns quants dies de  distància trobe que són necessaris –per a mi si més no-  per traure’n l’aigua clara, o almenys no tèrbola del tot.

Al final no hi ha hagut sorpresa, i el PP continuarà al capdavant del govern valencià. Reconeguem que era complicat, molt complicat, pegar-li la volta a la situació. L’enquistament d’un discurs triomfalista, anticatalà i antiZapatero, sense resposta audible per part del PSOE d’ací, amb tots els resorts del poder per part del PP autòcton, inclosa la gestió immoral de Canal 9, ha estat crucial perquè les coses hagen anat com han anat.

Des del BLOC, d’altra banda, hem fet a grans trets allò que havíem de fer. Ningú, a hores d’ara, ens pot retraure res: hem apostat per comptar en la política valenciana, també des de les Corts. Malgrat la cúpula d’EUPV, es va fer el Compromís, una opció electoral sense campanya, sense defensors, sense que cap partit se’l fera seu, ni que fóra una miqueta. Els resultats del Compromís han sigut negatius, no cal dir-ho. Ara bé, l’absència del Compromís hauria suposat un paisatge molt més dramàtic encara, i aquest fet és innegable.

D’altra banda, els mateixos resultats en traducció parlamentària del Compromís ens han de portar a avançar en una reflexió necessària, per a la qual tinc una resposta claríssima (que ja és molt, atés l’atac de desorientació col·lectiva que recorre el país a trossos): la col·laboració  política ha de continuar només entre aquells que han fet possible l’acord, no entre qui no ha passat cap dia sense  posar més pals a les rodes. Hi ha un espai compartit que cal aprofundir, i el BLOC es troba en una bona situació per mamprendre la iniciativa.

O no?