M’HE SENTIT MOLT ESTIMAT
29 04 2007 
Últimament per la proximitat de les eleccions –amb tot el que comporta de faena- i abans perquè encara no ho havia paït, el cas és que m’havia estat impossible contar ací el que em va passar fa unes setmanes.
Em van enganyar com un caragolet. Mai m’havia pensat que em poguera ocórrer una cosa així. Tothom ho sabia menys jo. Quan vaig arribar al sopar de lliurament dels X Premis Jaume I de Carlet, tots ja entaulats, un punt més estresssat del que caldria, vaig veure la sala plena de gom a gom. Hi havia molta gent del BLOC, com sempre, hi havia Miquel Àngel Estradé i Jordi Satorra, d’ERC de Les Borges Blanques -el poble agermanat amb el Casal de Carlet-, hi havia Juli Esteve, d ’Info-TV, hi havia Tonetxo Pardiñas amb una bona colla de la junta del Micalet, amb Emili Mira i Tàrrega entre d’altres, hi havia pràcticament tots els meus germans i germanes, amb les seus parelles, hi havia la gent de Fum de Botja, hi havia els meus companys del BES del BLOC de València Paco Garcia, Oto Luque i Juli Just… Sense saber-ne res vaig anar saludant uns i altres. També Bàrbara Peris, regidora de Catadau pel BLOC, Gerard Donat, secretari comarcal del BLOC, Pepa Chesa i Rafa Castelló, Ferran Suay i Àngel Velasco. Vaig seure a l’únic lloc que quedava a la taula, entre Marga i Elena. Presentava l’acte Llorenç Giménez, el contacontes, i estava al cap de tot Pepa Caballero. Estic segur que Pepa i Bernat Nogués (Soldat) no foren precisament aliens a tot el que va passar després… 
M’havia tocat presentar el premi al Bosch Marín, el primer col·legi amb línia en valencià que va haver a Carlet. Ho vaig fer pecant per excés –a diferència dels pecats a què solc sucumbir- i desfogant-me a dojo. Perquè ignorava que després ho hauria de fer de nou.
Tot va anar discorrent de forma plàcida fins que vaig sentir el meu nom en la veu de Llorenç, i em vaig dir, ja s’ha enganyat Pepa, que jo ja he presentat el que em tocava. Però em vaig veure a mi mateix a la pantalla, una foto de manifestació amb bandera i tot… L’únic que em sap greu és no haver estat prou despert per haver-ho assaborit més bé. Tot seguit Gerard va començar a parlar de mi. Mare meua, Gerard com m’havia enganyat. Es tracta, però, d’enganys ben agradables. Gerard va estar brillant, laudatio inclosa. Tot seguit vaig anar a rebre el premi a la trajectòria personal. Vaig parlar de les coses que em van eixir: l’ajuntament, l’institut, els joves, els companys. Però no vaig fer referència als inicis, fa més de vint anys, amb la gent de Carlet amb qui vaig començar a fer política: Toni Tomàs, Josep Ortiz, Emili Mendoza (tots hi eren). A tots els companys regidors de les cinc legislatures: Toni , Bernat Chenoll, Voro Garcia (alcalde), Voro Catarro, Bernat Nogués (Soldat), Maite, Voro Hervàs, Enric Camarassa, Maria Josep Hernandorena, Maria Josep Ortega, Rafa Hervàs. A la meua família, que tant de suport m’ha donat aquests anys. A la gent del BES, a la gent del BLOC d’arreu del país… A tota la gent que durant aquests vint anys de presència continuada a l’ajuntament m’ha donat suport, especialment en els moments difícils.
Em vaig emocionar quan la gent va romandre dreta aplaudint i aplaudint. Em semblaven aplaudiments sincers. Realment em vaig sentir molt estimat. Molt. Gràcies.
Simplement, t´ho mereixies. No has de donar les gràcies, ho tens ben merescut.
Gràcies per haver dedicat tantes i tantes hores pel poble i pel país, això de l’homenatge és el mínim que et mereixes, jo et ficaria un monument a l’entrada del poble, hahahaha.
de tot cor: GRÀCIES!
Els que te coneguem de sempre sabem que ets polític per vocació i no per interés, açò fa que sigues íntegre, que lluites per les teves creencies, pel teu poble, per la cultura i per tots eixos valors que hui tant escassejen. M’alegre molt per tu cosí, t’ho mereixes de veritat. Besets
Moltes gràcies als tres. Juanmi i Josep Àngel, vos pujaré la nota…Sonia, un besot ben gran!
És natural això que t’ha passat. La gent t’estima. Ets un referent de l’esquerra nacional a la Ribera i, per a mi, sempre ha sigut més fàcil de dur el treball polític compartint-lo amb tu.
M’haguera encantat haver estat present.
Abraçades
Pd. Hei! I no t’engronses massa que tenim molta faena.
Fora PP
No em vaig enterar. D’haver-ho sabut haguera intentat acudir.
Jo també opine que eres un referent de l’esquerra nacional a la Ribera. Enhorabona pel reconeixement. Te’l mereixes.
(al meu bloc he deixat una entrada on apareixes tu, la teua esquena)
Salut
.
Te conec molt be i se que abans que un bon politic(vocacional) eres una gran persona, t´ho mereixies despres de tants anys.BESSETS
Està bé que qui dedica una part important de la seua vida a lluitar per allò en el que creu, tinga un reconeixement com este.
Des de la més amable de les discrepancies puntuals, la meua cordial enhorabona.
Enric
Senyor Xambó, és un honor tot el que em dius. Amb tu férem el BES i hem de compartir encara moltes coses. Gràcies i endavant!!
Moltes gràcies, kirikú, vaig a visitar-te i et deixaré algun recao. Igual vaig a Manuel ara en la campanya. Ets un sol.
Uf, em pose roig, Maria Amparo. M’alegra moltíssim que em digues això. Un besot.
Enric, un agraïment especial pel que em dius. Discrepar no és gens negatiu, de fet jo ho faig fins i tot amb mi mateix, el cas és fer-ho amb respecte. Moltes gràcies, company!!
Ja feia dies que sabiem que et donarien el premi i ja imaginavem com t’anava a alegrar i sorprendre.I veure la teua cara quan et van nomenar ja va ser emocionant. Després les paraules de Gerard. I les teues intentant no oblidar a ningú. Deu ser difícil després de tants anys. Dius que et vas sentir estimat. Doncs,sí. Ja ho saps.
Moltes gràcies, encaracom. Tots els meus serveis d’informació s’esfondraren en un no-res. Però va valdre la pena. I tant!
Benvolgut Xavier:
Ha estat una sorpresa conèixer el teu blog i una alegria saber-ne d’un reconeixement sobradament merescut. La lluita política comporta molts malhumors, però l’estima de les companyes i companys que somien amb un futur més digne per al nostre País ens anima a continuar en la lluita. Enhorabona.
Després d’haver passat moments (tota una vida), de vegades bons i d’altres no tant, t’ho mereixes. Gràcies pel que has fet pel nostre poble i per nosaltres Carletins i que has estés a tota la Ribera. Gràcies per tenir un cosí així. Bsots
Mari
Emili, tu bé saps totes les batalles (pacífiques) que hem passat i que encara hem de passar. És cert, hi ha moments de tota mena. Al final, supose, la memòria és selectiva i recordem els més grats. Moltíssimes gràcies.
Mari, jo sí que estic orgullós i presumisc d’una cosina com tu. Entre moltes altres coses has demostrat que tens molt bona capacitat de gestió. Però ja saps que la intolerància encara mana en molts àmbits. Per poc de temps, espere. Moltes moltes moltes gràcies i un gran bes. I a veure si farem un altre dinar hiperfamiliar o, com a mínim, de cosins, ok?
encara no havia tingut temps de visitar “ta casa” (toto i q les fotos em sonen prou). Moltes felicitats Xavi!!! Sentir-te estimat pels els amics és un luxe que MOLT POCA GENT POT DIR HUI EN DIA!!!
Adéu PP!!!
(Ale, a fer campanya!!!)
http://www.sergidomenech.com
T’ho mereixes Xavi. Polític per vocació, efectivament, que això és molt important. I, d’altra banda, dir-te que els que hem sigut alumnes teus guardem també molts bons records del Xavi professor, que també s’ho curra i que per això no podem més que parlar be de tu. Enhorabona!
Sergi, ja saps que jo tenia 25 anys quan vaig entrar de regidor. I no cal que et recorde els que tens tu ara que entraràs… Moltes gràcies!
Ei, Maribel. M’alegre especialment del que em dius sobre les classes a l’institut. La veritat és que alguna volta em faig la pregunta de com em deuen veure els meus alumnes, com em deuen haver vist al llarg de tots aquests anys. Moltíssimes gràcies i molta felicitat!!