GUANYAR CONTRA LA DEPRESSIÓ COL·LECTIVA
22 03 2007 
Açò no és cap bloc electoral, ni tan sols polític, en el sentit estricte del mot. Però, cal parlar-ne, evidentment. I més ara. Anem a guanyar les eleccions, o siga el Compromís i el PSOE anem a traure més diputats que el PP. Perquè si no, la depressió col·lectiva dels ciutadans rebels, de la part més dinàmica i conscient de la societat valenciana, arribaria com una allau que s’enduria, per molts anys, les consciències més preclares i honestes d’aquest País Valencià dels nostres amors i desamors.
Vull dir, amics i amigues, que no solament ens juguem la vida del territori, de la gent, de la cultura del país durant quatre anys. Aquestes eleccions van a tenir una repercussió molt més enllà d’aquest període. ¿De debó que ens hem aturat a pensar-hi, amb tota la cruesa i la profunditat requerides?
Ho dic perquè sembla que hi haja qui crega que la tasca del Compromís s’acabà en el moment d’arribar al pacte. És cert que va costar molt d’esforç, i el que escriu açò i alguns altres ens hi vam deixar la pell i alguna cosa més. ¿Hi ha Compromís? Digueu-me on que vaig a veure’l. Que fa temps, amics i amigues, que no en sé res.
¿A què esperem per conquistar el que és nostre?
¿A què esperem?
¿Algú s’ha plantejat un hipotètic futur de fracàs, no per al Compromís, per al canvi polític? Fem-ho també per egoisme, per egoisme de país i contra la depressió col·lectiva que arribaria a generar-se.
Xiquets i xiquetes, despertem. Si no, la garrotada podria ser històrica.
Tenim la victòria ben a l’abast, però no esperem que ningú ens la duga als morros.
A per ella, que és cuquella!!
M’alegre de vore que no has perdut la força i les ganes. De sobte ha arribat al correu meu al diari el teu blog i l’he llegit de dalt a baix. Per cert ja m’he quedat definitivamente al diari a Valencia en plaça meua i sense fer cap substitució. Tot arriba, costa però arriba. Ara no faig politica, més bé temes diguem-ne socials, però ja te contaré. Per cert m’han dit que ja no vas en la llista del Bloc a l’Ajuntament de Carlet, es de veres?
Ei, Hola Carlos. Ja he vist que estàs a València. Et seguisc des de la distància (1 hora de viatge, si vas amb tren, ja saps). M’alegre molt que, per fi, estigues més estabilitzat en la faena. T’ho has guanyat. Gràcies per visitar-me en aquesta caseta que pretenc acollidora.
Estaria be que posares que tens blog a la web del Bloc de Carlet, perquè trobar açò m’ha sigut més xungo… Gràcies i endavant!!!
Home, o dona, perquè no sé a qui li conteste, com que aquesta casa no és un bloc estrictament polític… Qui eres?
ESTIMAT XAVI, T’HE SEGUIT MITJANÇANT EL TEU BLOG, ENCARA QUE NO SOC EXCESSIVAMENT ASSIDU (MES AVIAT NO TINC TEMPS) EN LES VISITES.
JO SOC RELATIVAMENT OPTIMISTA RESPECTE AL UE PLANTEJES. LA BRUTAL OFENSIVA ESPANYOLISTA-PEPERA CONTRA EL GOVERN TE UN DOBLE EFECTE, D’UNA BANDA MANTE COHESIONAT I ACTIU EL SEU ELECTORAT INCONDICIONAL, PERO D’ALTRA BANDA ESPANTA EL VOTANT CENTRISTA I MOBILITZA PER REACCIO L’ESQUERRA. POT PRODUIR-SE UN EFECTE BOOMERANG COM EN LES GENERALS DEL 2004.
EL QUE TROBE A FALTAR ES UNA MAJOR PRESENCIA PUBLICA DEL “COMPROMIS PEL PAIS VALENCIA” SEMBLA COM SI SIGNAT EL PACTE, S’ACABES LA FEINA I AIXO NO ERA SINO EL COMENÇAMENT. TRAURE UN PARELL DE NOTES DE PREMSA SETMANALS, NO ES CAP GARANTIA DE POPULARITZACIO D’UNA COALICIO ELECTORAL QUE PRACTICAMENT DESAPAREIX EN LA PREMSA (EN TV NO HA EXISTIT MAI) COMFORME S’ACOSTEN LES ELECCIONS.
LES ELECCIONS SOLAMENT ENS SERAN FAVORABLES, SI ACONSEGUIM MOBILITZAR ELS NOSTRE POTENCIALS VOTANTS I TENIM MOLTA FEINA PER DAVANT ENCARA.
ANIM I A TREBALLAR. COLLIREM ALLO QUE SEMBREM.
Sí, Genís, la veritat és que si no potenciem -o siga, donem a conéixer- la coalició en les escasses nou setmanes que queden, els resultats no seran els que caldrien. Espere -i hi contribuirem- que això canvie. I, com dius, collirem el que sembrarem. Que confiem que siga molt.
Conformisme, conformisme…característica de la dreta,no? Doncs no. A l´esquerra també hi ha. Compromís hi ha però per un grup reduït de gent, gent conscienciada però un altre grup recolça (ho almenys això diu) el que es faça i això és pasotisme. I no sols és problema de la dreta,perquè la dreta sap que tot i que no guanye doncs que va a estar ahí…però l´esquerra no ens podem permitir eixe luxe: el luxe de la passivitat. Em de ser actius, fer-los front, i , sobretot, unir-nos, unir-nos amb unions com la del Compromís perquè si no ens unim no anem a fer res. Consciència històrica és el que fa falta i la gran majoria de gent no la tenim.
Sí, Juanmi, la unió des del respecte, és bàsica per a la gent d’esquerres. Les esquerres són plurals i han de trobar lligams, han de treballar des d’una perspectiva àmplia, no tancar-se en la veritat absoluta que, d’altra banda, no existeix.
Amb la il·lusió que vam anar a la presentació oficial del Compromís al Paranimf de la Politècnica, amb tota aquella gent dels diferents moviments socials del país i nosaltres sense moure fitxa.. a donar-los canya hui en l’executiva!!!
http://www.sergidomenech.com
Que passa amb les ” cuquelles ” Xavi? perquè hem d’anar a per elles? jo ja en tinc una…. hehehehe.
Salut i Compromís
Com veus, era un senyal amb què t’ho dedicava especialment a tu. I per molts anys. Visca la terra…cuquella!
Te les pille totes!!
A això li dic jo… eufòria instrumental la que ens farà guanyar les eleccions i el país. i l’altra l’eufòria a seques arribarà la nit del 27.
I ja em permetreu -ens permetrem, crec que jo- fer algun excés eixa nit… si hi ha festa. Eh, Pere?
XAVI
Quanta raó teniu! Ens hem d’espavil·lar un poc tots per a guanyar o la cosa està més crua del que sembla. A mentides ens unflen! Va a treballar, a treballar pel país.