GUANYAR CONTRA LA DEPRESSIÓ COL·LECTIVA
22 03 2007 


Açò no és cap bloc electoral, ni tan sols polític, en el sentit estricte del mot. Però, cal parlar-ne, evidentment. I més ara. Anem a guanyar les eleccions, o siga el Compromís i el PSOE anem a traure més diputats que el PP. Perquè si no, la depressió col·lectiva dels ciutadans rebels, de la part més dinàmica i conscient de la societat valenciana, arribaria com una allau que s’enduria, per molts anys, les consciències més preclares i honestes d’aquest País Valencià dels nostres amors i desamors.
Vull dir, amics i amigues, que no solament ens juguem la vida del territori, de la gent, de la cultura del país durant quatre anys. Aquestes eleccions van a tenir una repercussió molt més enllà d’aquest període. ¿De debó que ens hem aturat a pensar-hi, amb tota la cruesa i la profunditat requerides?
Ho dic perquè sembla que hi haja qui crega que la tasca del Compromís s’acabà en el moment d’arribar al pacte. És cert que va costar molt d’esforç, i el que escriu açò i alguns altres ens hi vam deixar la pell i alguna cosa més. ¿Hi ha Compromís? Digueu-me on que vaig a veure’l. Que fa temps, amics i amigues, que no en sé res.
¿A què esperem per conquistar el que és nostre?
¿A què esperem?
¿Algú s’ha plantejat un hipotètic futur de fracàs, no per al Compromís, per al canvi polític? Fem-ho també per egoisme, per egoisme de país i contra la depressió col·lectiva que arribaria a generar-se.
Xiquets i xiquetes, despertem. Si no, la garrotada podria ser històrica.
Tenim la victòria ben a l’abast, però no esperem que ningú ens la duga als morros.
A per ella, que és cuquella!!
Categories : Polítiques






