XAVI DOMÈSTIC
28 02 2007Una necessària i controlada intervenció quirúrgica em mena a quedar-me a casa durant unes setmanes. Vaig a -almenys ho intentaré- acompanyar amb la ment la tranquil·litat a què el cos m’obliga. I això a 90 dies de la contesa electoral!
Després d’una onada de visites, sembla que el flux s’apaivaga, per raons òbvies. Si la popularització del telèfon no va substituir les visites als malalts, tot i que segurament les va auxiliar, la xarxa tampoc no hi acabarà, però col·labora, sense dubte, a una gradació més àmplia en l’acostament a l’operat . En tot cas, a casa, per telèfon, per xat, per correu electrònic, gràcies a tots (i a totes, encara que el registre d’aquesta entrada no s’hi avé, amb tanta multiplicació genèrica políticament correcta, i més quan s’acosta el dia de la dona [treballadora?]).
Pel que veig per la finestra i segons que diuen els mapes del temps, la primavera s’anticipa. Aquest fet, gens estrany d’altra banda, sempre m’ha produït un cert plaer, tot i que també m’ha afegit un punt de melangia al meu estat natural. De tota manera, ara no podem ni tan sols pensar-hi sense una certa incomoditat: la felicitat que em dóna l’avanç primaveral s’esguita amb el fantasma del canvi climàtic que ens xupla pel garró. Què hi farem!
Ja fa olor de març pels quatre cantons. El mes del vent i dels coets, Rita, para los niños también.
Doncs hale, a amputar-se uns quants dits. Això sí, amb el permís patern. I la genuflexió de la caporala.
Tranquil que no t´avorriràs! Jejeje. Cuidat
Una abraçada
Després d’escriure allò, una nova onada de visites al “colomer” m’ha sobrevingut. Totes ben trobades, no cal dir-ho. Pensant-hi per contrast, la veritat és que deu produir un bri de tristesa quan u està malalt, o operat, i el món se n’oblida. No?
Xavi, espere que estigues recuperat prompte i animat per que el canvi s’acosta…
He creat un blog, substituint així a l´antic, la direcció és la següent:
http://cat.bloctum.com/juanmi
Gràcies, Pere. Esperem que el 27 de maig a les 10 de la nit, les manetes de l’adéu PP, les puguem traure enmig d’una bona festorra.
Hola Xavi,
No n’estava al cas, de la teua intervenció quirúrgica, però espere que et recuperes ben aviat. He descobert el teu blog a través del blog d’Enric Gil i has estat una gran sorpresa per mi. Ara mateix no dispose de gaire temps per estendre’m, però ja sabràs de mi i espere continuar sabent de tu. Passa’m, si vols, el teu correu i ja t’escriuré. Una abraçada ben forta i a vore si enguany, en comptes de “celebrar” la desfeta d’Almansa, podem celebrar una victòria.
Hola Xavi,
No n’estava al cas, de la teua intervenció quirúrgica, però espere que et recuperes ben aviat. He descobert el teu blog a través del blog d’Enric Gil (sóc lector d’allò que en diuen blogosfera, catosfera o valencianosfera…) i has estat una gran sorpresa per mi. Ara mateix no dispose de gaire temps per estendre’m, però ja sabràs de mi i espere continuar sabent de tu. Passa’m, si vols, el teu correu i ja t’escriuré. Una abraçada ben forta i a vore si enguany, en comptes de “celebrar” la desfeta d’Almansa únicament, podem celebrar una victòria.
Òscar Tarazona, exalumne teu
Escolta, a veure si deixes ja de fotre el conseller de sanitat, amb tanta malaltia. És que sou de por, els del Bloc (en majúscula). Una forta abraçada. No sabia res de l’operació.
Àlan
A ÒSCAR: Ei, quant de temps! Escriu-me: xavihervas@gmail.com
A ÀLAN: M’han dit que últimament estàs fent fugina als del Bloc (en majúscula) de la tomaca. Ai, que ja comences a adormir-te en passar de les nou…
LA fotografía que has possat, amb l’alcaldessa de València i el Papa.. confesa, voldries haver estat per donar-li la mà!!!
http://www.sergidomenech.com
M’has pillat, Sergi!!!!!!!!
Xavi, veig que estàs en plena forma. M’alegra constatar que has superar bé l’operació. Recupera’t que et necessitem per tot el que ens queda per fer, i viure, junts. Ben teu, Enric Morera
Gràcies, Enric. Estarem en forma per a la recta final, que serà un nou principi. Ànim i força també per a tu, que ens queda un treball ben dur. Ara que, com diuen, càrrega a gust no pesa.