CA XAVI HERVÀS

Hi ha coses que m’assetgen de fa vint anys. No totes dolentes, per sort. Aquest mal de cap que em visita sense demanar-me prèviament permís, com un amic de tant de temps, algunes vegades al mes. Hi he lluitat i, de moment, m’ha vençut. Amb els anys se’n va, em diuen. Deuen voler dir que com nosaltres, que amb els anys també ens en anem… En fi, potser canvie de tàctica i deixe d’enfrontar-m’hi, perquè ni la medecina tradicional ni l’homeopatia (que últimament hi ha qui diu que és un frau) ni l’acupuntura. Ni.

Avui és el segon dia de migranya i, per tant, se suposa que demà, dia dels innocents, ja se n’haurà anat. Perquè es veu que és respectuosa amb eixa dita, que ja al Tirant apareix així (més o menys): “hoste, com peix, a tres dies put”. Doncs això, demà renaixeré com aquell que diu. Maleï…estimada migranya! 

 Comence avui a habitar ma casa, que és la teua, amb una normalitat que espanta. Vinc d’un plenari de la mancomunitat de la Ribera Alta. Molt avorrit, com gairebé sempre. Els del PP, que ara hi tenen majoria absoluta, estaven molt alterats. La major part d’ells tenen realment por de perdre. I queden cinc mesos. Van perdre a les eleccions espanyoles (i encara no se n’han recuperat) i temen que siga un cicle nou que se’ls emporte a millor vida.

En això estem. Sobretot per higiene. Perquè fan molta pudor, en general. I en particular.