Una tarda de primavera baix anar a passejar per el parc, aquell parc amb un jardí ple de arbres i de molta mena de flors. Per el camí baix agafar unes quantes flors per la meva xicota que semblaven boniques, perquè no havia recordat que aquella tarda era Sant Jordi, en el camí per agafar aquelles flors un ocell blanc amb unes plomes sobre el seu cap de color vermell que semblaven un barret i amb les potes molt petites no parava de cridar l’atenció fent molt soroll, era com si volgués dir-me alguna cosa, però, no li vaig fer cas, vaig continuar caminant i per el camí vaig trobar-me amb un gat de color negre amb els ulls blancs i de forma de mitja lluna, que estava intenten menjar un ocell, de cop hi volta baix pensar en aquell ocell de la cresta vermella que feia molt soroll, sense perdre mes el temps baix fer fugir aquell gat fastigós, vaig agafar a l’ocell ferit que estava en el sol i me’l vaig emportar capa casa de la meva xicota que es trobava al sortir del parc dos quadres més endavant.         

        Al sortir del parc sentia com si algú estigues darrera meu però quan girava el cap no veia a ningú, sentia uns sorolls molts estrany com si el ocell que tenia en les mans en volgués dir alguna cosa, per altre banda un gos es va acostar-se i va intentar menjar-se aquell pobre ocell. El gos va sortir espantat perquè darrera meu hi havia una bandada de ocells que reclamaven al l’ocell ferit que tenia a les mans i sense explicacions un ocell molt gran me‘l li   va arrancar de les mans, vaig fugir molt de pressa del parc amb les flors, el que quedava d’elles, vaig entrar a casa de la meva xicota, que va riure quan li vaig contar el que m’havia passat.

L’amor em sobresurt,

és una gran raó que fa que tot

en el meu cor pensi en tu. 

Les nits més llargues 

em fan veure’t,

algun dia estarem junts

el meu cap pensa, però,

el meu desig fa créixer

aquest sentiment que mai espera.  

La teva fragància m’hipnotitza  

és com un somnífer que només amb veure una sortida

la lluna plena transforma la tristesa en alegria,

el cor batega  molt de pressa

el cos tanca  tota  la bellesa

el temps atura tota la consciència. 

Si tanques els ulls

et faré veure

que la felicitat

és un estel

que per a tu

el meu cor te l’entrega.  

El punt de vista: Son els essers de ficció perquè el narrador pot està dins o a fora de la història que explica segons la seva posició respecte a la narració que genera diferents perspectives com:

En tercera persona on el narrador es omniscient, sap tot sobre la història i personatges, i la realitat la percep el lector  a través del filtre del narrador

En primera persona com protagonista o també com a testimoni i donen  al que llegeix la historia una visió parcial i subjectiva dels fets, els personatges són inventats per el l’autor i els utilitza segons el seu criteri com per fer-los viure i també per fer-los morir on poden ser protagonistes o secundaris, les seves característiques poden ser acumulatives (descriu al personatge internament i externament) o progressives (el propi personatge es presenta per si mateix mitjançant les seves pròpies paraules, reaccions i actuacions). Es diuen rodons si evolucionen  psicològicament i plans si són descrits de forma esquemàtica i no presten canvis anímics. 

EL LLOC: És el espai físic on la distinció entre camp i ciutat, ens permet parla de novel·la  rural i novel·la urbana i el espai pot ser presentat de manera real de detalls concrets o  camuflats sota noms simbòlics o de manera irreal propi de la narració fantàstica i de ciència-ficció

EL TEMPS: Ajuntat amb l’espai serveix per emmarcar la ficció narrativa i es classifiquen en tres tipus: el narratiu,  l’història, i el psicològic

EL CONTE: És una narració breu. Hi ha dos tipus de contes: El conte popular (té un caràcter  fantàstic i presenta als personatges de manera  sobrenatural i la seva localització és indefinida), el conte literari (els fets son directes, els personatges esquemàtics precisats amb detall)  

Estàvem espantats i vam toca el dos de aquell lloc, ell va agafar el cotxe per seguir-nos, els meus amics i jo ens vam separar, vaig escultar molts trets per tot arreu intentava corra tot despresa com podia per trocar a la policia, però no sabia on hi era, els bàtecs del cor anàvem a cent per hora. Al girar per una cantonada fosca vaig ensopegar amb un plàtan en unes escombraires, aquell lloc feia molta pudo però m’amagava dels tres que semblaven que s’acostaven de cop i volta va apareixia un cotxe de policia vaig córrer tot de presa capa cap a ell.

Vaig informar als policies de tot el que vaig veure em van portar a comissaria i van agafar a aquell senyor de aquell cotxe vermell que va assassinar al meu amic Felip.

El text argumentatiu es divideix en les tres parts següents. Primer, l’ exposició que és la presentació de la informació que es vol explicar. Després tenim la demostració que és la presentació del guió que s’esta explicant, amb la ajuda de això, el contingut ha de servir per convèncer l’interlocutor. I finalment tenim laŸ conclució conclusió que és la finalització i la deducció de alló d’allò que s’ha explicat.desenvolupament d’una argumentació.

Els textos argumentatius poden ser deductius quan primer s’ha de expusar s’exposa el guió que s’esta explicant i despres el argument. Diem que són inductius quan es fa a l’inrevés.

També hem de tenir present que una argumentació és simple o múltiple segons el nombre de deduccions que s’utilitzin. I, finalment,  que pot ser  coordinada quan si  el ronament justifica la teterminació, o subordinada si els raónaments es relacionen entre ells.                *                           *                          *

El text argumentatiu es divideix en les tres parts següents:

Ÿ Exposició: És la presentació de la informació que es vol explicar.

Ÿ Demostració: És la presentació del guió que s’esta explicant, amb la ajuda de això, el contingut ha de servir per convèncer l’interlocutor.

Ÿ Conclució: És la finalització i la deducció de alló que s’ha explicat.desenvolupament d’una argumentació:

deductiu: primer s’ha de expusar el guió que s’esta explicant i despres el argument

inductiu: es fa a l’inrevers.Una argumentació és simple o múltiple segons el nombre de deduccions que s’utilitzin.

L’argumentació és:

coordinada: Si el raónament justifica la determinació.

subordinada: Si els raónaments es relacionen entre ells.

La autoritat que es crea en la meva condició de fill en casa és una mica tolerant perquè de vegades penso que havia de ser millor no haver treballat tant i que el meu pare en donés allò que vull, però, com que sé que el meu pare no podia consentir-me això m’obligo a prendre les meves decisions i sortir a guanyar-me els dines, amb la ajuda dels meus amics i una mica els seu consells,vaig començar a descobrir aquell món.

Amb l’edat que tinc mai havia pensat que podria sortir-me a pesar de que hi hagués problemes a la societat explotadora de treball, el revelar-me per una part a segut una experiència bona perquè tinc diners i sé com administrar-los, però, per l’altra part m’he adonat que no és fàcil guanyar en la vida sense esforç i patiment.

Es una novel·la, escrita en tercera persona on la realitat és percebuda pel lector a través del filtre del narrador. L’interlocutor intervé poques vegades dintre de la novel·la. El temps verbal més representatiu és el passat perquè esta ambientada a l’edat mitjana. El narrador d’aquesta novel·la explica de forma objectiva els fets de la història és a dir que es limita a presentar els fets sense introduir-hi comentaris ni valoracions. Tirant lo Blanc és una novel·la tancada, discursiva i lineal, en què la narració i el diàleg, de vegades retòric i solemne, de vegades vivíssim i enginyós, es fonen amb encert en el marc d’una trama de gran varietat temàtica.. El seu estil s’ajusta clarament al to dels episodis narrats; des del greu i seriós de les escenes cavalleresques i militars, fins al fresc, viu i intencionat dels episodis més humorístics o eròtics, des de la descripció del detall fins a la generalitat del conjunt i des de l’estil de les lletres de batalla fins a les metàfores militars de caràcter sexual.

Estefania parla de l’amor virtuosa, com una persona que estima al altre amb la mateixa virtut i que per això l’amor se l’interpreta com virtuosa. Aquest amor virtuós fa que la dona prengui la decisió de estimar-lo perquè aquest té el mateix caràcter que la dona. Parla de l’amor profitosa, com una dona que s’aprofita dels diners ho del que li dóna la persona que se l’estima, en aquest cas no hi ha amor, només interès per l’altra persona.

I per últim parla de l’amor viciosa, com una persona que estima una altra amb l’amor en abundància, per això aquesta persona perd la raó per l’altre, amb la passió per l’aire només es seu objectiu és no separar-se de la persona que  li dóna allò que vol.

En conclusió: Estefania intenta donar un enfocament atractiu i apassionant en el apartat virtuós perquè és el que més  li agrada.

 b) Feu una descripció d’un personatge real o fictici.           

En Joliu va ser un noi que va fugir de la presó, te divuit anys era gran i fort tenia els cabells  curts i els ulls verds clars, sempre portava els pantalons grans i per baix del cul, un barret, moltes joies, dos pendents en les dues oreges samarretes grans i una jaqueta molt gran.       

 Va ser un noi molt simpàtic a las escola quan feia dotze anys , però, als quinze els seus amics ho van canviar en tots els sentits, ara te un caràcter esgarrifós  molt fred i sempre va enfadat la seva xicota s’ha l’estima molt, però, aquest petjo sempre es barallava amb ella. Ell, amb els seus amics sempre jugaven a pilota al parc i un bon dia va apareixia una limusina negre i amb rodes de “dr.mosterarus” les mes cares al mercat, ell s’ho va mirar i va parar just al davant d’ells es va obrir la finestra i va sortir un petjo amb joies, gafes negres i amb un tabac  a la ma, aquest noi li va donar dines, el no ho va rebollar i els va agafar, però, amb 10g de coca, el de la limusina li va dir que se’l portes a la cantonada del parc i ell ho va fer,  aleshores , va apareixia un policia i se’l va tornar ala presó.