Estàs mirant els posts de la categoria Redaccions 3.
Enviat el 7 Maig 2008 per wilmerv.
Categories: Redaccions 3.
a) Els ocells
Una tarda de primavera baix anar a passejar per el parc, aquell parc amb un jardí ple de arbres i de molta mena de flors. Per el camí baix agafar unes quantes flors per la meva xicota que semblaven boniques, perquè no havia recordat que aquella tarda era Sant Jordi, en el camí per agafar aquelles flors un ocell blanc amb unes plomes sobre el seu cap de color vermell que semblaven un barret i amb les potes molt petites no parava de cridar l’atenció fent molt soroll, era com si volgués dir-me alguna cosa, però, no li vaig fer cas, vaig continuar caminant i per el camí vaig trobar-me amb un gat de color negre amb els ulls blancs i de forma de mitja lluna, que estava intenten menjar un ocell, de cop hi volta baix pensar en aquell ocell de la cresta vermella que feia molt soroll, sense perdre mes el temps baix fer fugir aquell gat fastigós, vaig agafar a l’ocell ferit que estava en el sol i me’l vaig emportar capa casa de la meva xicota que es trobava al sortir del parc dos quadres més endavant.
Al sortir del parc sentia com si algú estigues darrera meu però quan girava el cap no veia a ningú, sentia uns sorolls molts estrany com si el ocell que tenia en les mans en volgués dir alguna cosa, per altre banda un gos es va acostar-se i va intentar menjar-se aquell pobre ocell. El gos va sortir espantat perquè darrera meu hi havia una bandada de ocells que reclamaven al l’ocell ferit que tenia a les mans i sense explicacions un ocell molt gran me‘l li va arrancar de les mans, vaig fugir molt de pressa del parc amb les flors, el que quedava d’elles, vaig entrar a casa de la meva xicota, que va riure quan li vaig contar el que m’havia passat.
Enviat el 18 Abril 2008 per wilmerv.
Categories: Redaccions 3.
03 Poema de Sant Jordi
L’amor em sobresurt,
és una gran raó que fa que tot
en el meu cor pensi en tu.
Les nits més llargues
em fan veure’t,
algun dia estarem junts
el meu cap pensa, però,
el meu desig fa créixer
aquest sentiment que mai espera.
La teva fragància m’hipnotitza
és com un somnífer que només amb veure una sortida
la lluna plena transforma la tristesa en alegria,
el cor batega molt de pressa
el cos tanca tota la bellesa
el temps atura tota la consciència.
Si tanques els ulls
et faré veure
que la felicitat
és un estel
que per a tu
el meu cor te l’entrega.
Enviat el 16 Abril 2008 per wilmerv.
Categories: Redaccions 3.
El noi es trobava en el seu jardí jugant amb una nina que ell tenia enterrat al costat de l’arbre, va jugar una estona i va tornar-la a enterrar perquè no volia que el vegi veiés ningú, després va anar a la cuina, on va veure a la seva mare plorant perquè ella sempre discutia amb el seu marit, el nen li va dir que no plores. Després ell va anar al salo i es va asseure al sofà al costat del seu pare que estava enfadat i van estar-se mirant el primer temps de un partit que transmetien per la televisió, al segon temps va anar a la cuina a veure a la seva mare que preparava el sopa, va menjar i quan va acabar va anar a mirar la televisió a veure una pel·lícula de dibuixos, les noticies i una pel·lícula antiga que a ell l’hi agradava, no va acabar de mirar-se-la perquè ja era molt tard i els pares li van fer anar a dormir, va pujar les escales i va anar al llit, i des del llit sentia com els seus pares es barallaven, però amb el soroll de la televisió no podia sentir el que deien. Es barallaven a crits i el seu pare tot enfadat li va dir a la seva mare que no tenia ambicions, i la mare volia que se n’anés de casa perquè va descobrir que s’estimava a una altre dona i la va insultar. El pare tot enfadat va donar-li un cop a la mare per el que va dir , va ser una bufetada molt forta que es va impactar en un guarda mobles de vidre, tot es va trencar i el pare va agafar un tros de cristall i li va tallar el coll, ella va cridar, però, ja era tard va morir en els braços del seu marit, el noi va sentir els crits de la seva mare des del seu llit, després va sentir que es tancava la porta del jardí i aleshores va sortir del llit i va sentir molt soroll a fora i va mira per la finestra, el seu pare cavava al costat de l’arbre per enterrar el cadàver de la seva dona, el noi molt espantar va tornar al llit perquè el seu pare tornava, va fer-se l’adormi’t, i va sentir com s’obria la porta de la seva habitació el seu pare va beure al seu fill adormit i va tancar la porta. l’endemà van arrestar al seu pare i el seu fill va anar-se plorant a viure amb els seus tiets i el seu cosí que sempre el li pegava.
Enviat el 4 Abril 2008 per wilmerv.
Categories: Redaccions 3.
La novel·la es coneix com un relat narratiu on uns personatges de ficció inventats es troben en un espai físic i en una època determinada
El punt de vista: Son els essers de ficció perquè el narrador pot està dins o a fora de la història que explica segons la seva posició respecte a la narració que genera diferents perspectives com:
En tercera persona on el narrador es omniscient, sap tot sobre la història i personatges, i la realitat la percep el lector a través del filtre del narrador
En primera persona com protagonista o també com a testimoni i donen al que llegeix la historia una visió parcial i subjectiva dels fets, els personatges són inventats per el l’autor i els utilitza segons el seu criteri com per fer-los viure i també per fer-los morir on poden ser protagonistes o secundaris, les seves característiques poden ser acumulatives (descriu al personatge internament i externament) o progressives (el propi personatge es presenta per si mateix mitjançant les seves pròpies paraules, reaccions i actuacions). Es diuen rodons si evolucionen psicològicament i plans si són descrits de forma esquemàtica i no presten canvis anímics.
EL LLOC: És el espai físic on la distinció entre camp i ciutat, ens permet parla de novel·la rural i novel·la urbana i el espai pot ser presentat de manera real de detalls concrets o camuflats sota noms simbòlics o de manera irreal propi de la narració fantàstica i de ciència-ficció
EL TEMPS: Ajuntat amb l’espai serveix per emmarcar la ficció narrativa i es classifiquen en tres tipus: el narratiu, l’història, i el psicològic
EL CONTE: És una narració breu. Hi ha dos tipus de contes: El conte popular (té un caràcter fantàstic i presenta als personatges de manera sobrenatural i la seva localització és indefinida), el conte literari (els fets son directes, els personatges esquemàtics precisats amb detall)