Estàs mirant els posts de la categoria redaccions 2.
Enviat el 30 Gener 2008 per wilmerv.
Categories: redaccions 2.
Tot va començar la nit del dissabte, en un poliesportiu de Fabra i Puig, on els meus amics i jo jugàvem a basquet tranquil·lament, de cop hi volta va aparèixer un cotxe vermell descapotable i es va estacionar davant del parc, el conduïa un home amb moltes joies que es va baixar del cotxe i va cridar al meu amic Felip. Ell va anar sense por, mentre nosaltres continuàvem jugant a basquet, de cop i volta es va escultar un tret a la cantonada,els meus amics i jo vam anar molt ràpid a veure que passava i vam veure a Felip al terra amb aquell home amb moltes joies.
Estàvem espantats i vam toca el dos de aquell lloc, ell va agafar el cotxe per seguir-nos, els meus amics i jo ens vam separar, vaig escultar molts trets per tot arreu intentava corra tot despresa com podia per trocar a la policia, però no sabia on hi era, els bàtecs del cor anàvem a cent per hora. Al girar per una cantonada fosca vaig ensopegar amb un plàtan en unes escombraires, aquell lloc feia molta pudo però m’amagava dels tres que semblaven que s’acostaven de cop i volta va apareixia un cotxe de policia vaig córrer tot de presa capa cap a ell.
Vaig informar als policies de tot el que vaig veure em van portar a comissaria i van agafar a aquell senyor de aquell cotxe vermell que va assassinar al meu amic Felip.
Enviat el 15 Gener 2008 per wilmerv.
Categories: redaccions 2.
Els textos argumentatius són aquells en què la persona que els escriu pretén convèncer la persona que els llegeix del les seves opinions.
El text argumentatiu es divideix en les tres parts següents. Primer, l’ exposició que és la presentació de la informació que es vol explicar. Després tenim la demostració que és la presentació del guió que s’esta explicant, amb la ajuda de això, el contingut ha de servir per convèncer l’interlocutor. I finalment tenim la conclució conclusió que és la finalització i la deducció de alló d’allò que s’ha explicat.desenvolupament d’una argumentació.
Els textos argumentatius poden ser deductius quan primer s’ha de expusar s’exposa el guió que s’esta explicant i despres el argument. Diem que són inductius quan es fa a l’inrevés.
També hem de tenir present que una argumentació és simple o múltiple segons el nombre de deduccions que s’utilitzin. I, finalment, que pot ser coordinada quan si el ronament justifica la teterminació, o subordinada si els raónaments es relacionen entre ells. * * *
El text argumentatiu es divideix en les tres parts següents:
Exposició: És la presentació de la informació que es vol explicar.
Demostració: És la presentació del guió que s’esta explicant, amb la ajuda de això, el contingut ha de servir per convèncer l’interlocutor.
Conclució: És la finalització i la deducció de alló que s’ha explicat.desenvolupament d’una argumentació:
deductiu: primer s’ha de expusar el guió que s’esta explicant i despres el argument
inductiu: es fa a l’inrevers.Una argumentació és simple o múltiple segons el nombre de deduccions que s’utilitzin.
L’argumentació és:
coordinada: Si el raónament justifica la determinació.
subordinada: Si els raónaments es relacionen entre ells.
Enviat el 15 Gener 2008 per wilmerv.
Categories: redaccions 2.
L’autor sosté que la llibertat resideix en «allò que som capaços de fer amb allò que ens fa». Feu una redacció sobre aquesta idea tot referint-la, per exemple, a la vostra condició de fills, d’estudiants, de ciutadans, etc.
La autoritat que es crea en la meva condició de fill en casa és una mica tolerant perquè de vegades penso que havia de ser millor no haver treballat tant i que el meu pare en donés allò que vull, però, com que sé que el meu pare no podia consentir-me això m’obligo a prendre les meves decisions i sortir a guanyar-me els dines, amb la ajuda dels meus amics i una mica els seu consells,vaig començar a descobrir aquell món.
Amb l’edat que tinc mai havia pensat que podria sortir-me a pesar de que hi hagués problemes a la societat explotadora de treball, el revelar-me per una part a segut una experiència bona perquè tinc diners i sé com administrar-los, però, per l’altra part m’he adonat que no és fàcil guanyar en la vida sense esforç i patiment.
Enviat el 14 Gener 2008 per wilmerv.
Categories: redaccions 2.
El gènere literari del Tirant lo blanc: principals característiques
Es una novel·la, escrita en tercera persona on la realitat és percebuda pel lector a través del filtre del narrador. L’interlocutor intervé poques vegades dintre de la novel·la. El temps verbal més representatiu és el passat perquè esta ambientada a l’edat mitjana. El narrador d’aquesta novel·la explica de forma objectiva els fets de la història és a dir que es limita a presentar els fets sense introduir-hi comentaris ni valoracions. Tirant lo Blanc és una novel·la tancada, discursiva i lineal, en què la narració i el diàleg, de vegades retòric i solemne, de vegades vivíssim i enginyós, es fonen amb encert en el marc d’una trama de gran varietat temàtica.. El seu estil s’ajusta clarament al to dels episodis narrats; des del greu i seriós de les escenes cavalleresques i militars, fins al fresc, viu i intencionat dels episodis més humorístics o eròtics, des de la descripció del detall fins a la generalitat del conjunt i des de l’estil de les lletres de batalla fins a les metàfores militars de caràcter sexual.
Enviat el 18 Desembre 2007 per wilmerv.
Categories: redaccions 2.
a) Pervivència en la societat actual dels tres tipus d’amor de què parla Estefania.
Estefania parla de l’amor virtuosa, com una persona que estima al altre amb la mateixa virtut i que per això l’amor se l’interpreta com virtuosa. Aquest amor virtuós fa que la dona prengui la decisió de estimar-lo perquè aquest té el mateix caràcter que la dona. Parla de l’amor profitosa, com una dona que s’aprofita dels diners ho del que li dóna la persona que se l’estima, en aquest cas no hi ha amor, només interès per l’altra persona.
I per últim parla de l’amor viciosa, com una persona que estima una altra amb l’amor en abundància, per això aquesta persona perd la raó per l’altre, amb la passió per l’aire només es seu objectiu és no separar-se de la persona que li dóna allò que vol.
En conclusió: Estefania intenta donar un enfocament atractiu i apassionant en el apartat virtuós perquè és el que més li agrada.