| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
|---|---|---|---|---|---|---|
| « Nov | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
Enviat el 3 Juny 2008 per wilmerv.
Categories: curs 2007.
07) b) Característiques generals dels textos de crítica teatral, cinematogràfica,literària, etc
Les característiques generals d’aquests textos son:
Textos periodístics encarregats de donar una visió al lector, això vol dir, que els comentaris o les critiques personals del teatre, el cinema, la literatura, etc. estan fetes per reporters o persones encarregades de aquesta feina, que tenen el deure de veure i llegir l’obra o el llibre i fan possible una valoració personal tant sigui positiu o negatiu que el lector ho percep. Aquestes critiques generalment estan escrites en un llenguatge estàndard, això que vol dir, què la gent que ho llegeix pot tenir una bona percepció de la lectura, també una característica principal de aquest textos es: Que son anuncis escrits en forma de text augmentatiu, aleshores, la persona que els escriu pretén convèncer la persona que els llegeix, aquest argument pot ser deductiu de manera simple o múltiple, però em de tenir en comte els tres passos basics:
1r- L’exposició que és la presentació de la informació que es vol explicar.
2n-Tenim la demostració que és la presentació del guió que s’està explicant, amb la ajuda de això, el contingut ha de servir per convèncer al interlocutor.
3r-La conclusió que és la finalització i la deducció d’allò que s’ha explicat.
Enviat el 27 Maig 2008 per wilmerv.
Categories: curs 2007.
La llengua catalana es parla en diversos Estas perquè al llarg de la seva historiaa anat transmetin-se per persones que s’han hagut de traslladar. Aquesta llengua és l’única oficial d’Andorra en la actualitat, comparteix l’oficialitat amb el castellà en Catalunya, València i les Illes Balears i Canàries la major part de l‘Amèrica central i del sud , però, encara no té reconeixement oficial a la Franja de Ponent (Aragó), té un cert reconeixement a l’Alguer i és pràcticament ignorada per l’estat francès al Rosselló i la part de la Cerdanya sota administració francesa.
La historia del català va començar quan va haver una invasió germànica al segle V que van fer desaparèixer l’imperi romànic, provocant així, la introducció del llatí i donat lloc al català i a totes les altres llengües romàniques, llavors al segle IX és quan aquesta llengua catalana primitiva es va parla en la Catalunya Vella com alguns historiadors catalans ho van definir i en aquest territori incloïa els comtats de Ribagorça, Pallars, Urgell, Cerdanya, Rosselló, Empúries, Girona i Barcelona, que son la meitat de la Catalunya actual i al segle XII aquest territori rep el nom de Catalunya.
Enviat el 27 Maig 2008 per wilmerv.
Categories: curs 2007.
El que penso sobre Josep Pla, el escriptor català es que és un escriptor molt popular que s’ha guanyat la vida amb les seves obres literàries, que per exemple una de les mes completes que va fer a l’any 1956, que amb 45 volums i aproximadament unes mil pàgines de prosa, va tenir molt èxit. Aquesta cultura francesa d’on parteix Josep, amb el seu gust literari com Stendhal i Proust , va tenir una influencia ideològica en la seva vida Leopardi, Voltaire i Montaigne.
En la seva juventut ell es va proposar fer-se professor de literatura. Com a periodista, exerceix de corresponsal a França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya i Rússia, des d’on escriu cròniques polítiques i cultural.
A l’any 1925 amb la seva obra Coses vistes en el Noucentismo, aquesta obra va ser una valuosa memòria. En aquesta època es va llevar el feixisme on ell va ser un important protagonista degut al caire polític i idiològic.
A l’any 1969, Josep Pla va rebre el premi d’honor de les lletres Catalanes, obté quatre vegades el premi Crítica Serra d’Or i dos anys abans de la seva mort, la Generalitat de Catalunya li va concedir la medalla d’or.
Enviat el 27 Maig 2008 per wilmerv.
Categories: curs 2007.
L’amor adolescent s’assembla en molts aspectes a l’amor adult: Coneixem a la parella que ens agrada molt en un àmbit molt sovint a prop nostre, el que és mes general, com amic/amiga a l’escola, com a company/a de treball o el cas no molt freqüent (l’amor a primera vista) desprès la parella sent un afecte i una necessitat d’estar un amb l’altre persona quan a passat un temps.
El que s’intenta trobar en una relació tant adulta com la de l’adolescent és la comprensió, la sinceritat, la amistat i no mes enllà el compromís d’estimar només a l’altre persona.
L’amor adolescent es diferencia en alguns aspectes a l’amor adult: La relació dels adults és mes madura i es veuen moltes coses com els estudis, els fills, la hipoteca del pis, els deutes, que de vegades acaba defraudant i destrossant la parella perquè en aquest àmbit la sortida va parar a un compromís que algunes parelles n’ha no saben o simplement no estan preparats, en canvi l’adolescent no s’ho prenen amb tanta presa perquè només es viu amb la il·lusió i el desenfrenat d’estar l’un amb l’altre i tenen por del compromís i dels fills que de vegades s’acaba patint.
Enviat el 7 Maig 2008 per wilmerv.
Categories: curs 2007.
a) Els ocells
Una tarda de primavera baix anar a passejar per el parc, aquell parc amb un jardí ple de arbres i de molta mena de flors. Per el camí baix agafar unes quantes flors per la meva xicota que semblaven boniques, perquè no havia recordat que aquella tarda era Sant Jordi, en el camí per agafar aquelles flors un ocell blanc amb unes plomes sobre el seu cap de color vermell que semblaven un barret i amb les potes molt petites no parava de cridar l’atenció fent molt soroll, era com si volgués dir-me alguna cosa, però, no li vaig fer cas, vaig continuar caminant i per el camí vaig trobar-me amb un gat de color negre amb els ulls blancs i de forma de mitja lluna, que estava intenten menjar un ocell, de cop hi volta baix pensar en aquell ocell de la cresta vermella que feia molt soroll, sense perdre mes el temps baix fer fugir aquell gat fastigós, vaig agafar a l’ocell ferit que estava en el sol i me’l vaig emportar capa casa de la meva xicota que es trobava al sortir del parc dos quadres més endavant.
Al sortir del parc sentia com si algú estigues darrera meu però quan girava el cap no veia a ningú, sentia uns sorolls molts estrany com si el ocell que tenia en les mans en volgués dir alguna cosa, per altre banda un gos es va acostar-se i va intentar menjar-se aquell pobre ocell. El gos va sortir espantat perquè darrera meu hi havia una bandada de ocells que reclamaven al l’ocell ferit que tenia a les mans i sense explicacions un ocell molt gran me‘l li va arrancar de les mans, vaig fugir molt de pressa del parc amb les flors, el que quedava d’elles, vaig entrar a casa de la meva xicota, que va riure quan li vaig contar el que m’havia passat.
Enviat el 18 Abril 2008 per wilmerv.
Categories: curs 2007.
03 Poema de Sant Jordi
L’amor em sobresurt,
és una gran raó que fa que tot
en el meu cor pensi en tu.
Les nits més llargues
em fan veure’t,
algun dia estarem junts
el meu cap pensa, però,
el meu desig fa créixer
aquest sentiment que mai espera.
La teva fragància m’hipnotitza
és com un somnífer que només amb veure una sortida
la lluna plena transforma la tristesa en alegria,
el cor batega molt de pressa
el cos tanca tota la bellesa
el temps atura tota la consciència.
Si tanques els ulls
et faré veure
que la felicitat
és un estel
que per a tu
el meu cor te l’entrega.
Enviat el 16 Abril 2008 per wilmerv.
Categories: curs 2007.
El noi es trobava en el seu jardí jugant amb una nina que ell tenia enterrat al costat de l’arbre, va jugar una estona i va tornar-la a enterrar perquè no volia que el vegi veiés ningú, després va anar a la cuina, on va veure a la seva mare plorant perquè ella sempre discutia amb el seu marit, el nen li va dir que no plores. Després ell va anar al salo i es va asseure al sofà al costat del seu pare que estava enfadat i van estar-se mirant el primer temps de un partit que transmetien per la televisió, al segon temps va anar a la cuina a veure a la seva mare que preparava el sopa, va menjar i quan va acabar va anar a mirar la televisió a veure una pel·lícula de dibuixos, les noticies i una pel·lícula antiga que a ell l’hi agradava, no va acabar de mirar-se-la perquè ja era molt tard i els pares li van fer anar a dormir, va pujar les escales i va anar al llit, i des del llit sentia com els seus pares es barallaven, però amb el soroll de la televisió no podia sentir el que deien. Es barallaven a crits i el seu pare tot enfadat li va dir a la seva mare que no tenia ambicions, i la mare volia que se n’anés de casa perquè va descobrir que s’estimava a una altre dona i la va insultar. El pare tot enfadat va donar-li un cop a la mare per el que va dir , va ser una bufetada molt forta que es va impactar en un guarda mobles de vidre, tot es va trencar i el pare va agafar un tros de cristall i li va tallar el coll, ella va cridar, però, ja era tard va morir en els braços del seu marit, el noi va sentir els crits de la seva mare des del seu llit, després va sentir que es tancava la porta del jardí i aleshores va sortir del llit i va sentir molt soroll a fora i va mira per la finestra, el seu pare cavava al costat de l’arbre per enterrar el cadàver de la seva dona, el noi molt espantar va tornar al llit perquè el seu pare tornava, va fer-se l’adormi’t, i va sentir com s’obria la porta de la seva habitació el seu pare va beure al seu fill adormit i va tancar la porta. l’endemà van arrestar al seu pare i el seu fill va anar-se plorant a viure amb els seus tiets i el seu cosí que sempre el li pegava.
Enviat el 4 Abril 2008 per wilmerv.
Categories: curs 2007.
La novel·la es coneix com un relat narratiu on uns personatges de ficció inventats es troben en un espai físic i en una època determinada
El punt de vista: Son els essers de ficció perquè el narrador pot està dins o a fora de la història que explica segons la seva posició respecte a la narració que genera diferents perspectives com:
En tercera persona on el narrador es omniscient, sap tot sobre la història i personatges, i la realitat la percep el lector a través del filtre del narrador
En primera persona com protagonista o també com a testimoni i donen al que llegeix la historia una visió parcial i subjectiva dels fets, els personatges són inventats per el l’autor i els utilitza segons el seu criteri com per fer-los viure i també per fer-los morir on poden ser protagonistes o secundaris, les seves característiques poden ser acumulatives (descriu al personatge internament i externament) o progressives (el propi personatge es presenta per si mateix mitjançant les seves pròpies paraules, reaccions i actuacions). Es diuen rodons si evolucionen psicològicament i plans si són descrits de forma esquemàtica i no presten canvis anímics.
EL LLOC: És el espai físic on la distinció entre camp i ciutat, ens permet parla de novel·la rural i novel·la urbana i el espai pot ser presentat de manera real de detalls concrets o camuflats sota noms simbòlics o de manera irreal propi de la narració fantàstica i de ciència-ficció
EL TEMPS: Ajuntat amb l’espai serveix per emmarcar la ficció narrativa i es classifiquen en tres tipus: el narratiu, l’història, i el psicològic
EL CONTE: És una narració breu. Hi ha dos tipus de contes: El conte popular (té un caràcter fantàstic i presenta als personatges de manera sobrenatural i la seva localització és indefinida), el conte literari (els fets son directes, els personatges esquemàtics precisats amb detall)
Enviat el 30 Gener 2008 per wilmerv.
Categories: curs 2007.
Tot va començar la nit del dissabte, en un poliesportiu de Fabra i Puig, on els meus amics i jo jugàvem a basquet tranquil·lament, de cop hi volta va aparèixer un cotxe vermell descapotable i es va estacionar davant del parc, el conduïa un home amb moltes joies que es va baixar del cotxe i va cridar al meu amic Felip. Ell va anar sense por, mentre nosaltres continuàvem jugant a basquet, de cop i volta es va escultar un tret a la cantonada,els meus amics i jo vam anar molt ràpid a veure que passava i vam veure a Felip al terra amb aquell home amb moltes joies.
Estàvem espantats i vam toca el dos de aquell lloc, ell va agafar el cotxe per seguir-nos, els meus amics i jo ens vam separar, vaig escultar molts trets per tot arreu intentava corra tot despresa com podia per trocar a la policia, però no sabia on hi era, els bàtecs del cor anàvem a cent per hora. Al girar per una cantonada fosca vaig ensopegar amb un plàtan en unes escombraires, aquell lloc feia molta pudo però m’amagava dels tres que semblaven que s’acostaven de cop i volta va apareixia un cotxe de policia vaig córrer tot de presa capa cap a ell.
Vaig informar als policies de tot el que vaig veure em van portar a comissaria i van agafar a aquell senyor de aquell cotxe vermell que va assassinar al meu amic Felip.
Enviat el 15 Gener 2008 per wilmerv.
Categories: curs 2007.
Els textos argumentatius són aquells en què la persona que els escriu pretén convèncer la persona que els llegeix del les seves opinions.
El text argumentatiu es divideix en les tres parts següents. Primer, l’ exposició que és la presentació de la informació que es vol explicar. Després tenim la demostració que és la presentació del guió que s’esta explicant, amb la ajuda de això, el contingut ha de servir per convèncer l’interlocutor. I finalment tenim la conclució conclusió que és la finalització i la deducció de alló d’allò que s’ha explicat.desenvolupament d’una argumentació.
Els textos argumentatius poden ser deductius quan primer s’ha de expusar s’exposa el guió que s’esta explicant i despres el argument. Diem que són inductius quan es fa a l’inrevés.
També hem de tenir present que una argumentació és simple o múltiple segons el nombre de deduccions que s’utilitzin. I, finalment, que pot ser coordinada quan si el ronament justifica la teterminació, o subordinada si els raónaments es relacionen entre ells. * * *
El text argumentatiu es divideix en les tres parts següents:
Exposició: És la presentació de la informació que es vol explicar.
Demostració: És la presentació del guió que s’esta explicant, amb la ajuda de això, el contingut ha de servir per convèncer l’interlocutor.
Conclució: És la finalització i la deducció de alló que s’ha explicat.desenvolupament d’una argumentació:
deductiu: primer s’ha de expusar el guió que s’esta explicant i despres el argument
inductiu: es fa a l’inrevers.Una argumentació és simple o múltiple segons el nombre de deduccions que s’utilitzin.
L’argumentació és:
coordinada: Si el raónament justifica la determinació.
subordinada: Si els raónaments es relacionen entre ells.