Estàs mirant els posts escrits el dia 14 Gener 2008.
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
|---|---|---|---|---|---|---|
| « Des | Abr » | |||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Enviat el 14 Gener 2008 per wilmerv.
Categories: redaccions 2.
El gènere literari del Tirant lo blanc: principals característiques
Es una novel·la, escrita en tercera persona on la realitat és percebuda pel lector a través del filtre del narrador. L’interlocutor intervé poques vegades dintre de la novel·la. El temps verbal més representatiu és el passat perquè esta ambientada a l’edat mitjana. El narrador d’aquesta novel·la explica de forma objectiva els fets de la història és a dir que es limita a presentar els fets sense introduir-hi comentaris ni valoracions. Tirant lo Blanc és una novel·la tancada, discursiva i lineal, en què la narració i el diàleg, de vegades retòric i solemne, de vegades vivíssim i enginyós, es fonen amb encert en el marc d’una trama de gran varietat temàtica.. El seu estil s’ajusta clarament al to dels episodis narrats; des del greu i seriós de les escenes cavalleresques i militars, fins al fresc, viu i intencionat dels episodis més humorístics o eròtics, des de la descripció del detall fins a la generalitat del conjunt i des de l’estil de les lletres de batalla fins a les metàfores militars de caràcter sexual.