En el món actual, hi hagut molts casos de corrupció, on les persones han comès males accions per culpa dels diners. Però no sols en aquesta època, si mirem enrere segur que trobem molts clars exemples de gent que per diners han fet qualsevol cosa, fins i tot matar.

Hem de tenir en compte que no tota la gent és així. Hi ha gent que ha defensat els seus valors i les seves creences fins i tot fins la mort. Han cregut en el que ells pensaven era el correcte a fer i ho han mantingut, on una altre gent ja s’hauria venut pels diners que siguin, ells no ho han fet, per tant ens demostra que hi ha gent per tot.

Per tant, crec que depèn de molts factors de la teva vida, de com t’hagin educat els teus pares, i sobretot de la situació en la qual estiguessis, però crec que tothom es vendria per salvar-ne la seva vida, i crec també, que indirectament, ja ens posen preus en aquesta vida les grans multinacionals que fan amb nosaltres el que volen.

Els personatges són lineals, no tenen món interior ni relacions amb el passat o el futur. Tenen temps i espai però no esta molt definit. La narració esta feta en tercera persona.

Hi ha dos tipus de conte, el popular i el literari. En el conte popular no hi ha autor, és anònim i la historia esta enfocada en àmbits històrics, exemple la llegenda. El conte popular s’ha transmès de forma oral, i per això ha anat evolucionant. L’altre és el conte literari, on l’autor ja és conegut i sol treure un benefici econòmic. El final sol ser sorprenent i et fa pensar.

En conclusió, el conte és un text narratiu, una novel·la molt breu, que esta adreçada a nens petits però també n’hi ha pels adults.

Al començament del text es pot observar que és narratiu perquè que el seu objectiu és entretenir o informar explicant històries. També es veu que és narratiu perquè el temps més utilitzat és el passat. Les oracions més utilitzades són les predicatives, oracions que s’utilitzen en la narració. I es fan servir les locucions adverbials de temps i els adverbis que situen els fets en la narració.

En canvi, en la segona part d’aquest fragment predomina el text descriptiu, concretament en els paràgrafs 4 i 5. Les característiques que delaten que el text és descriptiu són per exemple, que l’oració més utilitzada és l’atributiva a amb els verbs: ser, estar, semblar, tenir, posseir o portar. O que els temps més utilitzats són i l’imperfet. I que les locucions adverbials i els adverbis serveixen per situar l’objecte en l’espai.

En conclusió, em vist un fragment L´Escanyapobres de Narcís Oller on el text descriptiu i el text narratiu és van alternant al llarg del fragment on no és res especial. Ja que aquesta forma d’escriure és bastant normal en les novel·les i contes.

L’amor adolescent, és un amor molt apassionat, perquè t’encapritxes amb aquella persona i vols sortir amb ell o ella. Segurament moltes vegades, l’amor adolescent només és un atac de passió, però també hi ha vegades que si és amor de veritat, fins i tot, hi ha vegades que aquestes parelles, han trobat la seva mitjà taronja, i s’arriben a casar.

En l’amor adult, també hi ha gent que s’apassiona, però hi ha menys gent que en l’amor adolescent. En diferència amb l’amor adolescent, l’amor adult és, com dir-ho, més seriós, els adults s’enamoren i busquen més una parella estable, no com en l’amor adolescent què es busca més un rotllo, o una relació no molt gaire llarga. Els adults busquen més una parella per casar-se o viure amb ella, i formar una familia.

Jo crec que l’amor sempre existeix de la mateixa manera, i si tu coneixes a la teva mitjà taronja, dóna és igual amb quina edat la coneixes.

Contraban és una novel·la que tracta sobre el viatge d’un contrabandista que surt de Cadaqués i acaba tornant. Aquesta història esta ambientada en la època de la postguerra. I en aquesta època en els pobles hi havia molta pobresa i era molt difícil torbar feina i per culpa de la desesperació moltes persones es dedicaven a fer contraban entre França i Espanya. Llavors el protagonista d’aquesta història es diu Víctor, i ell i dos homes més se’n van des de Cadaqués on Víctor té una casa llogada, fins al Rosselló amb un vaixell que també tenia el protagonista. Aquestes persones anaven amb la intenció de fer uns intercanvis amb un home. Intentaven intercanviar oli per vi i un gramòfon el qual el vendrien després a Cadaqués. Una vegada arribats al punt on es faria l’intercanvi no hi és s’hi presenta ningú (hi és ningú) i en Víctor i els dos mariners que anaven amb ell es se’n tornen cap a Cadaqués sense res.

En conjunt és un llibre que no m’ha disgustat, una de les raons és veure com canvien els sentiments dels personatges com des de estar enamorats poden a odiar-se o també com canvien els seus caràcters per la situació en la que es troben o simplement perquè són així. Un exemple d’això és el caràcter de la Marta, que algunes vegades pot ser molt dolça però d’altres pot ser agressiva. O també ho podem observar en el caràcter d’en Manelic. El qual, com arriba de la terra baixa és molt innocent, però al llarg de l’obra el seu caràcter canvia i arriba a matar. Una altre cosa que pot ser m’ha cridat la atenció i que m’ha agradat una mica és el passat de cada personatge. Ja que estan molt ben buscats, com el passat de la Marta.

En conclusió és un llibre que gairebé tot m’ha semblat bé, menys que utilitzi aquest català que em sembla tan difícil d’ entendre, ja que jo no sóc un noi que no parla un català excel·lent.

Les característiques principals dels textos científics poden ser, l’objectivitat, que és dir el que s’intenta explicar sense exposar opinions pròpies. I la claredat, que és l’ús de comes, punts, parèntesis, connectors, etc. Una altre característica encara que no tan important com les altres dues es que, .Com normalment aquest textos els llegeixen persones especialitzades en la matèria exposada en el text, és sol utilitzar un vocabulari amb paraules cultes en aquella matèria.

L’estructura del text científic es divideix en tres paràgrafs, gairebé com en tots, on es pot observar. La introducció, on es presenta el tema, el desenvolupament, on és fa una exposició del tema i per últim la conclusió, on es resumeix les idees principals i on s’arriba a la hipòtesis final.

Per finalitzar podem recalcar les idees principal d’aquest text, que són: els textos científics tenen un valor acadèmic, que el text sigui clar i per últim que també que sigui objectiu.

El Català és una llengua que és parla en diversos estats i no hi ha moltes llengües que sense ser la llengua oficial del estat es parli en altres llocs. Per exemple la parla del català la podem trobar no solament en Catalunya sinó en la Comunitat Valenciana, Illes Balears… això si parlem del Estat espanyol. Però fora d’Espanya el català és troba en una illa d’Itàlia, a França, i també la trobem en Andorra, sent una de les llengües oficials on és l’única llengua oficial. Que el català estigui tan estes és culpa de que al passat aquestes zones que he nombrat que es parla el català eren territori de la Corona Catalaragonesa, on lògicament és parlava el català.

En conclusió crec que esta molt bé que el català sigui una llengua que trenqui fronteres polítiques i que sigui una llengua considerada important, ja que durant un temps era una llengua que fins i tot es va prohibir per culpa del franquisme.

Al dia següent van anar a visitar moltes coses, al en tornar cap a l´hotel van agafar el metro, allà en Lluís es va separar sense voler de la seva família. Quan aquesta va arribar a l´hotel van trucar a la policia per a que el busquessin. Mentre estan en Lluís va decidir intentar arribar a l´hotel ell sol, va agafar el metro i després de quatre parades va sortir.

Era un barri dels suburbis, la qual cosa va inquietar a en Lluís, hi havia persones dormint a terra, papers tirats, locals acabats de robar, persones fent el mateix… de sobte algú li va agafa per la boca per a que no fes soroll i el van ficar a un cotxe el qual ni es va moure. A dins en Lluís estava apuntat per una pistola, li van treure tot el que portava a sobre menys la roba, una vegada fet això el van tirar a terra i el cotxe va marxar.

La mare estava plorant en l´habitació al seu costat estava el pare i en Pere, esperat a que li donessin alguna notícia del seu fill.

En Lluís va tornar al metro però de seguida es va adonar comte de que no podia passar ja que no tenia ni targeta ni diners perquè li havien robat. Llavors va sortir i va començar a caminar, no sabia cap a on anava solament volia trobar una comissaria o un agent per dir-li que sabia perdut. Després de dues hores caminant estava desesperat i apunt de plorar. De sobte va trobar un local on anaven els vagabunds a menjar i a dormir i com que era molt tard i era de nit va decidir entrar i preguntar on hi havia una comissaria, però el cambrer o això semblava, li va assenyalar les escales, en Lluís va pujar i va veure una habitació plena de lliteres, estava clar que no li havia entès, en Lluís va pensar que com tampoc ho entendria si li digues una altre vegada ja que no sabia gaire d´angles va estirar-se a un llit i va dormir.

La mare i el pare no havien dormit gaire el seu germà tampoc encara estaven esperant a que li diguessin alguna cosa.

En Lluís va sortir del local on havia passat la nit i va començar a caminar, al migdia es va seure en un banc, havia preguntat a bastants indigents i ningú sabia on estava el seu hotel. De sobte un cotxe es va parar davant seu i van baixar dos homes en Lluís els va veure i quan es va recordar de quins eren ja els tenia a sobre, eren els lladre que l´anterior dia li havien robat i es disposaven a fer el mateix. Una vegada dins del cotxe i amb la pistola apuntant-li una altre cop, es van obrir totes les portes i un munt d´agents va començar agafar als lladres.

Seguidament van portar a en Lluís amb la seva família, tots es van abrasar molt fort i van tornar cap a casa molt feliços.

Apaguen la televisió i aleshores ja pot sentir el que diuen. Discuteixen molt fort, fins que sent un soroll d’un vidre, i un crit molt fort, i desprès silenci. El pare se’n va al jardí i cava al costat del arbre, ella té por que descobreixi la nina. Al dia següent, uns senyors pregunten coses, i se’n va a viure amb els sues tiets i el seu cosí li pega. Mai més tornarà a veure a la seva mare, i crec que tampoc al seu pare.