anar a nevagció

PRESENTACIÓ DE LES “RONDALLES DE CRESOL”, DE JORDI RAÜL VERDÚ (Alcoi, 1 d’octubre de 2009) 4 October 2009

Publicat per vicent a: General , trackback

peret.jpg

“He tornat. / Sé que havia de tornar / i he tornat.” Diuen els versos de  l’Estellés. Jo no ho sabia, que havia de tornar, però indefectiblement he tornat. Vull dir, he tornat a presentar de nou un llibre —en realitat quatre llibres— de Jordi Raül.  A l’octubre de 2001 vaig presentar Mariola; finalitzant el 2006, Una nit prop del foc, i ara, el primer dia d’octubre de 2009, els quatre llibres que inauguren la col·lecció  “Rondalles de Cresol”.Aquestos actes tenen un protocol que convé no trencar, bàsicament per evitar incomoditats i disgustos domèstics. Primer toca fer els agraïments. Jo, però, els faré d’una manera força distinta.Gràcies a tots aquells hòmens i dones que en els orígens de la humanitat usaren la paraula per contar, somiar i fer somiar als altres; als que recordaren això que es contava i ho contaren a altres, generació darrere generació, arreu del món, fent-ho subsistir i enriquint-ho a través de pobles, civilitzacions, cultures i llengües. Gràcies a aquells que jugaren i juguen eixe paper en la nostra llengua parlada i cultura popular; als que conformen l’última baula de la cadena mil·lenària que en el dia de hui tenen uns noms ben concrets, el Senyor Enric, de Cocentaina;  la Senyora Étel, de Banyeres de Mariola; la Senyora Milagro, també de la bella ciutat comtal; i el Senyor Buenaventura, de Benimarfull. Tots quatre representen simbòlicament els membres de la nostra espècie —els homo sapiens— que més han contribuït a humanitzar-nos en ser homo loquacis: humanitat que usa el poder de la paraula per conservar històries, imaginar-les, contar-les amb passió i transmetre-les a les futures generacions. Els autèntics dipositaris del millor de la condició humana. Efectivament, elles i ells són, en l’origen, els responsables d’estes rondalles.I ara sí: Gràcies a Pili Vicedo, Directora de publicacions de l’Editorial Marfil d’Alcoi, per encarregar-me la presentació; a Jordi Raül Verdú, per tornar a confiar amb mi, per tercera vegada, com en les rondalles, perquè en diga alguna cosa; gràcies als que haveu fet possible este bell producte escrit amb dibuixos —Fran Parreño i Paco Roca—, maquetació —la meua bona amiga Sílvia Faus— i tot l’equip d’Editorial Marfil i Gràfiques Alcoi. Per últim, el meu agraïment al públic present del que només espere benevolència cap al meu atrotinat discurs, que compre les rondalles, si no ho ha fet ja, que seguisca comprant-les per a futurs regals —vénen temps d’això— i que anime a molts altres a acudir a les llibreries buscant-les… I per suposat, per suposat, que les lligen, perquè si no ho fan, pitjor per a ells i elles, no saben què es perden.Raons?

jraul.jpg

En primer lloc, l’autor —o millor virtuós cercador i fixador literari— que no és altre que Jordi Raül Verdú Pons. Al qual, en la seua ciutat, a la seua comarca, em resulta força difícil de presentar. Amb el teu permís, bon amic, sense originalitats, em tornaré a autocitar com ja vaig fer l’ocasió anterior:l’autor és un ciclista i un muntanyer que viatja pel món; un viatger que educa; un educador que defensa el medi ambient; un defensor del medi que fa recerca rondallística, un acaçador de rondalles que escriu i, tancant el cercle,  un escriptor que munta amb bicicleta. En fi, un home celebre, amable, pròxim i absolutament envejable, sanament envejable, en molts aspectes.Efectivament, des del 2003, o potser abans, el nostre escriptor s’ha convertit en un bon investigador de la rondalla de tradició oral, del conte popular, per a després, transformar-les, sense manipular-les, en bells reculls contístics: A la vora de la llar, publicat per Marfil l’any 2004, i Una nit prop del foc, del 2006. En total més de seixanta rondalles. Las tasca d’investigador etnopoètic, com es diu ara, de Jordi Raül, que ja vaig glossar detalladament en la presentació d’Una nit prop del foc és el resultat d’un treball de camp arreu de les comarques de l’Alcoià, el Comtat, la Marina, la Vall d’Albaida, l’Alacantí i, fins i tot, el Baix Vinalopó, tot connectant amb un nutrit grup de contadors i contadores —rondallaires— de 35 persones.

criadeta.jpg

Un treball que, posteriorment, va comportar la fixació escrita meravellosament resolta des d’un estil propi i deutor, alhora, dels grans folkloristes i rondallaires de la nostra cultura —Joan Amades, Mossén Alcover, Serra i Boldú, Jacint Verdaguer, Sanchis Guarner, Pasqual Tirado, Josep Martínez i Martínez,  Adolf Salvà, Pasqual Scanu,  Josep Bataller, Joaquim González Caturla, Esther Limorti,  Joan Borja i el gran mestre Enric Valor—. Un exercici de literaturització on la senzillesa en l’ús d’un model estàndard,  enriquit amb expressions genuïnes del parlar de la terra, les calculades concessions a l’oral i l’inevitable didactisme de bon mestre d’escola, el fan un dels més complets escriptors d’aquest gènere d’inspiració popular i oral del moment actual.Ara, l’Editorial Marfil que, des de la sensibilitat i la intel·ligència, donà cobertura a Una nit prop del foc i A la vora de la llar en dos digníssims llibres, ha fet un pas qualitatiu important i s’ha embarcat en un projecte de publicació dels contes de forma singular, un a un, dins d’una bellíssima i ben concebuda co·lecció, “Rondalles de Cresol”. Una col·lecció que s’enceta amb quatre títols i de la que per més que diguera en el nivell de disseny, il·lustracions, maquetació i resolució gràfica en diria poc. Ens trobem davant uns “llibres-objecte”, com es diu ara, creats amb tota mena de detalls i de bon gust: els colors suaus, el paper, els formats de les lletres, els detalls com l’entrada al Museu de l’Antigor, l’anagrama antic de Marfil, el petit pròleg de Jordi Raül manuscrit sobre una postal,  l’endevinalleta de la contraportada, la simulació de cinteta diagonal a la portada, els exlibris i una infinitat de petits detalls tan originals com cuidats. Cada un dels contes, de més a més du al final un “Museu de l’antigor” on trobem la “Galeria dels oficis perduts” i la “Sala de les paraules oblidades”, una magnífica idea, darrere de la qual estarà sense dubte el mestre Raül Verdú i la vocació educativa de l’editorial alcoiana, que explicita així el sentit didàctic de l’obra.Però no ens enganyem, “Rondalles de Cresol” no estan concebudes només com un materials escolar i d’ús infantil. Aquesta ambiciosa col·lecció de contes populars, a la que li desitge i augure una llarga trajectòria de publicacions i vendes —clar que sí— està pensada per a tota la societat: llibres de lectura familiar, de regal culte i sensible, de col·leccionista lector… Potser estem davant la col·lecció narrativa més bonica i ambiciosa del nostre àmbit cultural en el que duem de segle XXI: una aposta per la lletra bellament impresa i il·lustrada en uns temps en què tot sembla girar al voltant de la galaxia virtual i electrònica.Vull acabar la meua intervenció referint-me als quatre títols seleccionats. Tasca àrdua  entre material narratiu tan interessant. Pense, des de la més absoluta subjectivitat, que ha estat força  encertat aquest primer lliurament.“Peret de poca por”, “La tia Misèria”,  “La criadeta” i “La història de Venturet” són, d’entrada quatre rondalles clàssiques universals que han perviscut oralment, des de temps remots,  —i des de fa alguns per escrit— entre nosaltres a les comarques meridionals. Corpus narratiu que anteriorment ha tingut les seus pròpies versions catalanes d’Amades, Aguiló, Castelló, Lluís Salvador d’Àustria, Maspons, Bataller, Bertran, Francesc Martínez i el mateix Enric Valor, d’alguna d’elles.Les quatre divertides rondalles ens transporten a un món antic, indeterminat en el temps, i ens mostren oficis hui caiguts en desús —llavaneres, bracers, criades, prínceps— ; ens parlen de la por, de la màgia entre increïble i humorísticament absurda, d’animals de granja, de sants miraculosos, de la Mare de Déu, de la mort, de mites, de diables, de varetes de virtut (que no màgiques), de joies, de vestits, de dolços tradicionals, de mares, de fills, fantasmes, clergat, alcaldes…Tot escrit des d’eixa sàvia versemblança de l’oralitat rondallística, que tan bé cuina estilísticament l’autor: repeticions emfàtiques de paraules, diminutius carinyosos, diàlegs vius i directes, imatges poètiques sorprenents —“la por és molt negra”—, interjeccions —ai, ai, ai…— i onomatopeies —rrnn, rrnn!— ; paraules plenes de gràcia genuïna —“atiar el foc”, “arruixar”, “fanecada”, “matxo”, “doblers”, “polls”, “segó”, “boqueta de nit”…— i un desplegament de fraseologia tan natural com admirable: “no alçar un pam de terra”, “tenir males puces”, “matar el cuquet”, “escampar el poll”, “més content que unes pasqües”, “a bon sant t’encomanes”, “ser pitjor el remei que la malaltia”, “més despistat que una mona”…En definitiva, un conjunt narratiu que no només és interessant per la força argumentativa i contadora sinó també pel format lingüístic que l’autor ha sabut crear a partir de les veus que li desvetlaren les rondalles. Quatre contes per a passar-ho bé els adults, els xiquets, les xiquetes; a casa, a l’escola, en els centres d’esplai, a les biblioteques públiques, en les sessions d’animació lectora, en les lectures al parc, a la platja, la muntanya, al masets o, per què no?, al transport públic. Les “Rondalles de Cresol” són una potent llum literària emesa sobre aquesta postmodernitat del segle XXI —ultamodernitat en diuen alguns ja—  perplexa, desorientada i erràtica en tants afers culturals. Una llum que, venint d’una tecnologia tan rudimentària com és un trosset de llanda, una metxa i una miqueta d’oli, ens sembla a tots i totes absolutament genial.Gràcies Marfil i gràcies Jordi Raül per “haver-nos salvat de l’oblit les rondalles dels nostres majors”, com diu l’eslogan/epíleg amb què es tanquen tots els llibres. Que no s’ature la magnífica col·lecció encetada en aquesta bella i plujosa tardor de 2009 ací, a la meua estimada ciutat d’Alcoi, on tants i tan bons amics i amigues tinc i espere continuar fent-ne.

Salut i Bona Nit!

Vicent Brotons

Universitat d’Alacant

Comentaris»

1. Ana Genís Català - 27 April 2010

Sóc Ana Genís Català, estudiant de Comunicació Audiovisual en el Campus de Gandia. M’han encarregat una entrevista i havia pensat en entrevistar a un dels autors que més m’agradava de xicoteta, Jordi Raül Verdú. Si em poguera facilitar el e-mail per contactar amb ell seria de gran ajuda.

Molt bon discurs, un salut i gràcies per la teua atenció!


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.