anar a nevagció

CARTA OBERTA A UNA MANIFESTANT ANTIAVORTISTA 21 October 2009

Publicat per vicent a: General , afegeix un comentari

 

mcrucufucada.jpgVosté és una dona, jo un home. Vosté ha sigut, és o serà mare —o potser no—, però segur que és filla, com jo fill. Vosté coneix moltes dones, com jo. Algunes molt pròximes: familiars, amigues íntimes. Jo també en conec, de dones. Vosté potser també coneix alguna dona, com jo, que ha avortat o s’ha plantejat la possiblitat d’avortar voluntàriament. Jo també. I, dins de les probablitats, és raonable pensar que alguna l’ha

demanat opinió sobre eixa decisió. 98761_aborto.JPGL’haurà aconsellat amb un no rotund i molts arguments morals, clar. Ella, però,  des de la profunditat de la seua consciència, i amb dolor, haurà fet el que estimara més oportú. Si finalment va decidir avortar —legalment, il·legalment; al país, a l’estranger— vosté, sabent-ho, no haurà acudit a cap comissaria a denuciar eixa dona que coneix i que li és tan pròxima. Si ho ha fet, vosté no és una dona, és un monstre.Ha afegit més dolor al seu dolor sense cap mena de compassió cristiana, o humana, tan se val.

 

 Vosté va acudir ahir a una manifestació contra l’avortament a Madrid. N’eren un milió, diuen. En faltaven 44 milions perquè estiguera tot el país. Només van anar un 2,3% dels ciutadans i ciutadanes espanyols —en faltava el 87,7%—, dels qual la meitat eren hòmens —què pintem els hòmens en les decisions personals i íntimes de les dones?—, tot i que a mi em pareix bé que es faça una manifestació del tipus que siga: a favor de, en contra de. És la grandesa de la democràcia. La mateixa democràcia que reconeix els drets de les persones. Res a dir. El que tampoc entendria és que vosté, i les altres 999.999 persones que hi havia, estigueren demanant la presó per a les dones que avorten o per aquells o aquelles que ajuden a avortar. Els diria el mateix: són totes i tots uns monstres sense la més mínima compassió.catolicas.jpg

Si la manifestació tenia un altre objectiu, diguen-lo clarament. Si l’objectiu era desgastar el govern legítim de don José Luis Zapatero a propòsit d’un tema de consciència íntima i personal, convé que ho expliquen. Expliquen-lo amb claredat, vostés, i sobretot la jerarquia eclesiàstica i el Partit Popular —que no tiren la pedra i amaguen la mà— que han promogut la manifestació. Convé que els aclarisquen a eixes probables dones del seu entorn que han avortat, estan pensant a avortar o avortaran, que la manifestació no la feren contra elles, que no la feren demant presó i càstig per a elles per pecadores, o una cosa així. Que la feren perquè volen desgastar, com siga, a  don José  Luis Rodríguez Zapatero, perquè són de dretes, ans que cristians, i volen que governe el Partit Popular, la dreta, en este país. No enganyen a ningú.iglesia_aborto_anticonceptivo_violacion.png

Tot açò ho dic perquè a la manifestació van acudir molts legalitzador de l’avortament que anaven colze a colze amb vosté. No ho sabia? Un d’ells, el més representatiu,  el Sr. Aznar, President del Govern de 1996 a  2004. Ell, durant el seu mandat no va derogar la legislació proavortament quan va comptar amb majoria absoluta. ¿Va tenir, vosté, ocasió de preguntar-li què feia a la manifestació? ¿Quina intenció profunda amagava la seua presència, i la de milers de la seua corda, en una manifestació antiavortista quan fa molt poc de temps va poder acabar-hi amb la legislació espanyola que emparava, i empara encara, esta pràctica terpapèutica? Alta cosa, ¿al llarg dels huits anys del Govern d’Aznar quantes voltes va ser vosté cridada per l’Església Catòlica per a manifestar-se a Madrid contra l’avortament? No li sembla sospitós?

Conclusió, no es deixe manipular, pense per vosté mateixa, senyora. Si és noblement antiavortista treballe adreçant-se a les  consciencies individuals de les dones del seu entorn perquè pensen com vosté i, en cas de concebre una nova vida, no consideren mai, per cap concepte —cap!— l’opció de l’avortament. Si no és un monstre, que estic segur que no ho serà, no demane una legislació repressora contra les dones que, després d’un examen de consciència profund, decidisquen avortar. Accepte que ho facen en les millors condicions sanitàries possibles, amb l’assessorament psicològic adequat i amb absolutes garanties jurídiques. Després, des del discurs de la consciència, condemne-les apocalípticament; envie-les simbòlicament a l’infern, si vol, però no exigisca que l’Estat les criminalitze enviant-les a la presó.

Humanament,

 Vicent Brotons

¡VIVA LA COMUNIDAD VALENCIANA! ¡VIVA FRANCISCO CAMPS! 9 October 2009

Publicat per vicent a: General , afegeix un comentari

muntatge-fotografic-sobre-el-cas-gurtel-que-circula-per-internet.jpg“¡Viva la Comunidad Valenciana! ¡Viva Francisco Camps!”, diu el Molt Honorable President de la Generalitat En Francisco Camps. Certament no sé si ho diu, però seria molt normal que ho diguera amb el mateix desvergonyiment paranoic de Berlusconi a Itàlia. És una cosa així com dir “¡Viva la CV que es mi finca!” y “¡Viva yo que soy invulnerable!”. Tot pareix que vaja per eixe camí.

És cert, la societat espanyola, en general, i la nostra, en particular, està farta del cas Gürtel. Mariano Rajoy, Presidente del PP, intenta que eixa fartera acabe immunitzant a tota la societat, és a dir, els votants —que és l’única cosa que l’interessa— , front a tota la informació d’aquesta impostura del desvergonyiment polític i, malgrat la merda que l’envolta, acabe guanyant les eleccions. Així li ho han recomanat alguns dels seus assessors: “Tu deixa que passe el temps i que el tema es podrisca i amb les enquestes de cara guanyaràs les eleccions.”

Jo, des de l’honestetat ciutadana més absoluta espere que no siga així. No crec que el votants del PP acaben sent còmplices de tanta corrupció clavant a l’urna una papereta amb la gavina. Crec que els ciutadans i ciutadanes espanyols són gent amb molt diversa opinió política, però que cap d’ells estan disposats a legitimar en les urnes la compra de voluntats, els regals interessats, el favoritisme polític i l’abús de poder per aconseguir finaçament pel partit propi o per l’interés personal. No ho crec, no ho vull creure.

I si algú em diu que els ciutadans i ciutadanes probables votants del PP no estan informats del cas Gürtel i votaran des de la ignorància, jo tornaré a dir que adduir ara ignorància per votar esls populars és, a més de complicitat, cinisme. Per això, este escrit continua d’una maner poc habitual. Tot seguit relacione els articles que han aparegut a la premsa espanyola un sol dia —el set d’octubre— sobre el cas Gürtel i el PP. La lectura d’estes desenes i desenes de titulars seria prou per col•locar sota sospita tot el Partit Popular, però si algun lector ho considera insuficient, que els escriga entrecomillat al seu cercador i el llija amb tranquil·litat. Si encara li queden ganes de votar al Partit Popular és que no te fetge ni vergonya.

Agag facilitó al ‘Bigotes’ los actos del ex presidente José María Aznar ; Coche de lujo para Costa; “Cascos me dio la cuenta de AENA”; Financiación ilegal en Galicia; Camps: tráfico de influencias; El contable desveló sobornos; Chantajes en Boadilla del Monte; La trama colocó dinero en casi 20 países con testaferros; Rajoy se aferra al olvido para no responder; Correa a Costa: “Tú serás presidente”; Camps quería una foto con Barack Obama; El Gobierno de Aguirre trucó adjudicaciones; La investigación de la red Gürtel destapa la corrupción generalizada en el PP; El secreto de sumario era la mejor defensa del PP; “Tenemos un problema que es el ‘pen drive’ del contable”. “Si no existiera…”; “Correa me dijo que me refiriera a él como Don Vito”; “Agag me pidió que Álvaro llevara los actos de Aznar, y a Botella le encantó”; Las grabaciones revelan la amistad del entorno de Camps y la red Gürtel; La fiscalía investiga la financiación irregular; “¿Ricardo sabe cómo quiere el coche?”; La investigación de la red Gürtel destapa la corrupción generalizada en el PP; Rajoy recomienda “indiferencia” y olvido ante el escándalo; Crespo apunta irregularidades en las cuentas del PP gallego; El PP bloquea la investigación de los contratos con la trama corrupta; El Bigotes reveló que Alperi regaló a Costa un reloj “de 20.000 euros”; Díaz Alperi: “Con mi dinero hago los regalos que yo quiero”; Anticorrupción pide al TSJ de Madrid que investigue la financiación del PP regional; Aguirre se suma a los cargos del PP que piden explicaciones a Camps; Crespo y ‘El Bigotes’ gestionaron la compra de un coche de lujo para Costa; La Fiscalía pide al TSJ de Madrid que investigue la financiación del PP valenciano; Rajoy pide al PP que se olvide de las preocupaciones de otros; 17 políticos del PP bajo sospecha; 480 euros para celebrar el cumpleaños de Michavila; Francisco Correa: ‘Llámame Don Vito’; Correa dice que López Viejo era ‘el muñidor de toda la operativa’; Agag figura en la contabilidad ‘B’ de la trama de Correa; “Los trajes de Camps eran un tema de Alvarito y Pablo y no sé si tenían porcentaje”; El presidente medió en el PAI de la Nucia; Pagos para el cumpleaños de Michavila; 100 gramos de caviar y un reloj de 20.000 euros; “Agag me pidió que El Bigotes llevara los actos de Aznar y Ana se enamoró de él”; “¿Ya sabe Ricardo cómo quiere el coche? Para el pedido hay que saber el color”; Costa pidió a Álvaro Pérez que mediara para que Camps le hiciera conseller; El “número” 3 del PP de las Corts dice no saber si contrataron con Orange Market; La trama salpica a Fraga; 17,8 millones al PP y 3 a la C. de Madrid; “Correa me dijo que me refiriera a él como Don Vito”, declaró el contable a Garzón; Aguirre, Montoro y Pizarro piden transparencia y medidas; Ana Noguera: El sainete del presidente; Los ‘cerebros’ de la trama Gürtel intentaron controlar la investigación desde la cárcel; Rajoy elude el Gürtel; Agag figura en la ‘caja B’ de las empresas de Correa; Crespo admite irregularidades en la financiación del PP gallego; Un coche para Costa;
Correa ordenó aparecer en los apuntes de la ‘Caja B’ como ‘Don Vito’; Camps quería una foto con Obama; La Gürtel, en abierto; Correa afirma que el Bigotes llegó a la cúpula del PP de la mano de Alejandro Agag; Un reloj de 20.000 euros y la gestión de un coche de lujo de 65.000 para Costa ; Una foto con Obama ; Trapicheos en la cárcel ; La sombra de ‘Gürtel’ se extiende a los gobiernos de Galicia y Castilla y León ; Sumario de corrupción; La Comisió Nou d’Octubre denuncia que “Camps está instalado en la mentira”; “Los trajes de Camps es un tema de Alvarito”; “Los trajes de Camps es un tema de Alvarito”; El ´número dos´ de Correa habla de financiación irregular del PP gallego; Crespo habló de posibles irregularidades en la financiación del PP gallego;
Las cuentas del PP gallego eran irregulares, según el número dos de la trama ‘Gürtel’;
Las escuchas policiales revelan posibles irregularidades en la financiación del PP gallego; De Cospedal pide que la justicia trate al PP “como a cualquier ciudadano”;
Madina dice que Camps y Costa “verán claro” que la Fiscalía se basa en pruebas; Sáen de Santamaría anima a Camps a actuar “con la cabeza fría”; Montoro, “seguro” de que habrá medidas en Valencia; La trama ´Gürtel´ actuó desde la cárcel; La trama de Correa intentó operar desde la cárcel; Correa y Crespo diseñaron un plan para controlar la investigación desde prisión; Charlas grabadas en la cárcel revelan que ‘Gürtel’ siguió funcionando desde prisión; Alejandro Agag cobraba de la trama ‘Gürtel’, según el contable de la red; Agag figura en las anotaciones de la ´caja B´ de las empresas de Correa; Fernández Santiago considera ‘insidiosa’ su vinculación con Gürtel; “Alberto se llevaba una pasta”; Un millón de euros sin pagar; Costa dice que nadie le ha pedido su dimisión; Costa niega que le hayan pedido la dimisión en el PP; Costa afirma que nadie en el PP ha pedido su dimisión en los últimos días; Aguirre pide ‘responsabilidad’ y ‘transparencia’ al PP valenciano; Aguirre pide “transparencia”; Feijóo: “El ‘caso Gürtel’ son cuestiones de hace 10 años”; Arenas: “No tengo nada que ver con el ‘caso Gürtel”; Mutismo en un partido colapsado

PRESENTACIÓ DE LES “RONDALLES DE CRESOL”, DE JORDI RAÜL VERDÚ (Alcoi, 1 d’octubre de 2009) 4 October 2009

Publicat per vicent a: General , 1 comentari fins ara

peret.jpg

“He tornat. / Sé que havia de tornar / i he tornat.” Diuen els versos de  l’Estellés. Jo no ho sabia, que havia de tornar, però indefectiblement he tornat. Vull dir, he tornat a presentar de nou un llibre —en realitat quatre llibres— de Jordi Raül.  A l’octubre de 2001 vaig presentar Mariola; finalitzant el 2006, Una nit prop del foc, i ara, el primer dia d’octubre de 2009, els quatre llibres que inauguren la col·lecció  “Rondalles de Cresol”.Aquestos actes tenen un protocol que convé no trencar, bàsicament per evitar incomoditats i disgustos domèstics. Primer toca fer els agraïments. Jo, però, els faré d’una manera força distinta.Gràcies a tots aquells hòmens i dones que en els orígens de la humanitat usaren la paraula per contar, somiar i fer somiar als altres; als que recordaren això que es contava i ho contaren a altres, generació darrere generació, arreu del món, fent-ho subsistir i enriquint-ho a través de pobles, civilitzacions, cultures i llengües. Gràcies a aquells que jugaren i juguen eixe paper en la nostra llengua parlada i cultura popular; als que conformen l’última baula de la cadena mil·lenària que en el dia de hui tenen uns noms ben concrets, el Senyor Enric, de Cocentaina;  la Senyora Étel, de Banyeres de Mariola; la Senyora Milagro, també de la bella ciutat comtal; i el Senyor Buenaventura, de Benimarfull. Tots quatre representen simbòlicament els membres de la nostra espècie —els homo sapiens— que més han contribuït a humanitzar-nos en ser homo loquacis: humanitat que usa el poder de la paraula per conservar històries, imaginar-les, contar-les amb passió i transmetre-les a les futures generacions. Els autèntics dipositaris del millor de la condició humana. Efectivament, elles i ells són, en l’origen, els responsables d’estes rondalles.I ara sí: Gràcies a Pili Vicedo, Directora de publicacions de l’Editorial Marfil d’Alcoi, per encarregar-me la presentació; a Jordi Raül Verdú, per tornar a confiar amb mi, per tercera vegada, com en les rondalles, perquè en diga alguna cosa; gràcies als que haveu fet possible este bell producte escrit amb dibuixos —Fran Parreño i Paco Roca—, maquetació —la meua bona amiga Sílvia Faus— i tot l’equip d’Editorial Marfil i Gràfiques Alcoi. Per últim, el meu agraïment al públic present del que només espere benevolència cap al meu atrotinat discurs, que compre les rondalles, si no ho ha fet ja, que seguisca comprant-les per a futurs regals —vénen temps d’això— i que anime a molts altres a acudir a les llibreries buscant-les… I per suposat, per suposat, que les lligen, perquè si no ho fan, pitjor per a ells i elles, no saben què es perden.Raons?

jraul.jpg

En primer lloc, l’autor —o millor virtuós cercador i fixador literari— que no és altre que Jordi Raül Verdú Pons. Al qual, en la seua ciutat, a la seua comarca, em resulta força difícil de presentar. Amb el teu permís, bon amic, sense originalitats, em tornaré a autocitar com ja vaig fer l’ocasió anterior:l’autor és un ciclista i un muntanyer que viatja pel món; un viatger que educa; un educador que defensa el medi ambient; un defensor del medi que fa recerca rondallística, un acaçador de rondalles que escriu i, tancant el cercle,  un escriptor que munta amb bicicleta. En fi, un home celebre, amable, pròxim i absolutament envejable, sanament envejable, en molts aspectes.Efectivament, des del 2003, o potser abans, el nostre escriptor s’ha convertit en un bon investigador de la rondalla de tradició oral, del conte popular, per a després, transformar-les, sense manipular-les, en bells reculls contístics: A la vora de la llar, publicat per Marfil l’any 2004, i Una nit prop del foc, del 2006. En total més de seixanta rondalles. Las tasca d’investigador etnopoètic, com es diu ara, de Jordi Raül, que ja vaig glossar detalladament en la presentació d’Una nit prop del foc és el resultat d’un treball de camp arreu de les comarques de l’Alcoià, el Comtat, la Marina, la Vall d’Albaida, l’Alacantí i, fins i tot, el Baix Vinalopó, tot connectant amb un nutrit grup de contadors i contadores —rondallaires— de 35 persones.

criadeta.jpg

Un treball que, posteriorment, va comportar la fixació escrita meravellosament resolta des d’un estil propi i deutor, alhora, dels grans folkloristes i rondallaires de la nostra cultura —Joan Amades, Mossén Alcover, Serra i Boldú, Jacint Verdaguer, Sanchis Guarner, Pasqual Tirado, Josep Martínez i Martínez,  Adolf Salvà, Pasqual Scanu,  Josep Bataller, Joaquim González Caturla, Esther Limorti,  Joan Borja i el gran mestre Enric Valor—. Un exercici de literaturització on la senzillesa en l’ús d’un model estàndard,  enriquit amb expressions genuïnes del parlar de la terra, les calculades concessions a l’oral i l’inevitable didactisme de bon mestre d’escola, el fan un dels més complets escriptors d’aquest gènere d’inspiració popular i oral del moment actual.Ara, l’Editorial Marfil que, des de la sensibilitat i la intel·ligència, donà cobertura a Una nit prop del foc i A la vora de la llar en dos digníssims llibres, ha fet un pas qualitatiu important i s’ha embarcat en un projecte de publicació dels contes de forma singular, un a un, dins d’una bellíssima i ben concebuda co·lecció, “Rondalles de Cresol”. Una col·lecció que s’enceta amb quatre títols i de la que per més que diguera en el nivell de disseny, il·lustracions, maquetació i resolució gràfica en diria poc. Ens trobem davant uns “llibres-objecte”, com es diu ara, creats amb tota mena de detalls i de bon gust: els colors suaus, el paper, els formats de les lletres, els detalls com l’entrada al Museu de l’Antigor, l’anagrama antic de Marfil, el petit pròleg de Jordi Raül manuscrit sobre una postal,  l’endevinalleta de la contraportada, la simulació de cinteta diagonal a la portada, els exlibris i una infinitat de petits detalls tan originals com cuidats. Cada un dels contes, de més a més du al final un “Museu de l’antigor” on trobem la “Galeria dels oficis perduts” i la “Sala de les paraules oblidades”, una magnífica idea, darrere de la qual estarà sense dubte el mestre Raül Verdú i la vocació educativa de l’editorial alcoiana, que explicita així el sentit didàctic de l’obra.Però no ens enganyem, “Rondalles de Cresol” no estan concebudes només com un materials escolar i d’ús infantil. Aquesta ambiciosa col·lecció de contes populars, a la que li desitge i augure una llarga trajectòria de publicacions i vendes —clar que sí— està pensada per a tota la societat: llibres de lectura familiar, de regal culte i sensible, de col·leccionista lector… Potser estem davant la col·lecció narrativa més bonica i ambiciosa del nostre àmbit cultural en el que duem de segle XXI: una aposta per la lletra bellament impresa i il·lustrada en uns temps en què tot sembla girar al voltant de la galaxia virtual i electrònica.Vull acabar la meua intervenció referint-me als quatre títols seleccionats. Tasca àrdua  entre material narratiu tan interessant. Pense, des de la més absoluta subjectivitat, que ha estat força  encertat aquest primer lliurament.“Peret de poca por”, “La tia Misèria”,  “La criadeta” i “La història de Venturet” són, d’entrada quatre rondalles clàssiques universals que han perviscut oralment, des de temps remots,  —i des de fa alguns per escrit— entre nosaltres a les comarques meridionals. Corpus narratiu que anteriorment ha tingut les seus pròpies versions catalanes d’Amades, Aguiló, Castelló, Lluís Salvador d’Àustria, Maspons, Bataller, Bertran, Francesc Martínez i el mateix Enric Valor, d’alguna d’elles.Les quatre divertides rondalles ens transporten a un món antic, indeterminat en el temps, i ens mostren oficis hui caiguts en desús —llavaneres, bracers, criades, prínceps— ; ens parlen de la por, de la màgia entre increïble i humorísticament absurda, d’animals de granja, de sants miraculosos, de la Mare de Déu, de la mort, de mites, de diables, de varetes de virtut (que no màgiques), de joies, de vestits, de dolços tradicionals, de mares, de fills, fantasmes, clergat, alcaldes…Tot escrit des d’eixa sàvia versemblança de l’oralitat rondallística, que tan bé cuina estilísticament l’autor: repeticions emfàtiques de paraules, diminutius carinyosos, diàlegs vius i directes, imatges poètiques sorprenents —“la por és molt negra”—, interjeccions —ai, ai, ai…— i onomatopeies —rrnn, rrnn!— ; paraules plenes de gràcia genuïna —“atiar el foc”, “arruixar”, “fanecada”, “matxo”, “doblers”, “polls”, “segó”, “boqueta de nit”…— i un desplegament de fraseologia tan natural com admirable: “no alçar un pam de terra”, “tenir males puces”, “matar el cuquet”, “escampar el poll”, “més content que unes pasqües”, “a bon sant t’encomanes”, “ser pitjor el remei que la malaltia”, “més despistat que una mona”…En definitiva, un conjunt narratiu que no només és interessant per la força argumentativa i contadora sinó també pel format lingüístic que l’autor ha sabut crear a partir de les veus que li desvetlaren les rondalles. Quatre contes per a passar-ho bé els adults, els xiquets, les xiquetes; a casa, a l’escola, en els centres d’esplai, a les biblioteques públiques, en les sessions d’animació lectora, en les lectures al parc, a la platja, la muntanya, al masets o, per què no?, al transport públic. Les “Rondalles de Cresol” són una potent llum literària emesa sobre aquesta postmodernitat del segle XXI —ultamodernitat en diuen alguns ja—  perplexa, desorientada i erràtica en tants afers culturals. Una llum que, venint d’una tecnologia tan rudimentària com és un trosset de llanda, una metxa i una miqueta d’oli, ens sembla a tots i totes absolutament genial.Gràcies Marfil i gràcies Jordi Raül per “haver-nos salvat de l’oblit les rondalles dels nostres majors”, com diu l’eslogan/epíleg amb què es tanquen tots els llibres. Que no s’ature la magnífica col·lecció encetada en aquesta bella i plujosa tardor de 2009 ací, a la meua estimada ciutat d’Alcoi, on tants i tan bons amics i amigues tinc i espere continuar fent-ne.

Salut i Bona Nit!

Vicent Brotons

Universitat d’Alacant