anar a nevagció

A Petrer, el valencià és teu 24 April 2009

Publicat per vicent a: General , afegeix un comentari

el-valencia-es-teu.JPG 

 

 

 Vicent Brotons Rico

Director de la Unitat per a l’EducacióPlurilingüe de la Universitat d’Alacant

Diumenge 26 d’abril se celebrarà a Petrer la XIV Trobada d’Escoles Valencianes de les Valls del Vinalopó. Al País valencià ja fa 24 anys que se’n celebrem. Nosaltres, la gent del Vinalopó, les encetàrem el 1996 a Monòver i des de llavors se n’han fet tretze repartides entre distints pobles de la comarca: la Romana, l’Alguenya, el Pinós,  Novelda i Petrer. Enguany serà la tercera vegada que es farà al parc 9 d’Octubre de Petrer, un magnífic espai per a esta mena d’esdeveniments. Les altres es feren el 1997 i el 2003. Tant les dos de Petrer, com les dels altres municipis, es compten per èxits. Personalment em consta el gran treball realitzat per la comissió organitzadora. Sé que la comunitat educativa —pares, mares, escolars, familiars i mestres — s’han lliurat plenament a l’organització i respondran fermament a la crida festiva. La resposta de col·laboració de les entitats locals, i al front de totes l’Ajuntament, ha estat indiscutible. Des dels altres pobles de la comarca també aportaran el seu treball i  hi assistiran amb la convicció de passar-ho bé  i mostrar tota la solidaritat, compromís i il·lusió que es desplega al voltant del projecte educatiu i cívic d’Escola Valenciana. trobada016.jpgEnguany l’eslogan és “El valencià és teu”. No hi ha dubte, la responsabilitat per fer viure i perviure l’idioma que ens caracteritza com a poble és cosa de totes, tots i cada un de nosaltres. Parlem valencià, l’ensenyem a l’escola, l’usem socialment, publiquem llibres, fem cultura en valencià no contra res ni contra ningú, sinó com a forma sensata i única de ser nosaltres mateixos. El parlants de llengües minoritàries som, per definició, els més oberts a la interculturalitat i al plurilingüisme, és a dir, a la globalització. Creiem en un món divers i respectuós amb totes les expressions de la humanitat. Per això exigim a les nostres institucions democràtiques que prioritzen la promoció social del valencià —més televisió, més cinema, més mitjans de comunicació, més ús en el món comercial, més i millor escola plurilingüe sobre la base d’un bon domini de les dos llengües oficials, més exigència del valencià en la vida pública i laboral, major presència al món de l’oci i la diversió…—, per això també ens autoexigim un estat pemanent de reivindicació dels drets lingüístics, amb positiu optimisme, sense crispacions, des d’actituds personals i familiars, fomentant la transmissió generacional de l’idioma de mares i pares a fills i filles. Al llarg del mes d’abril s’han realitzat ja quatre trobades: Llutxent (Vall d’Albaida),  Castelló de la Plana i la Pobla de Farnals (Horta Nord), Barcelona (Espai País Valencià), aplegant 40.000 persones fent festa per la llengua. Demà Petrer aportarà alguns milers més. Serà una festa educativa i cívica per l’ensenyament en valencià  com a “base d’aprenentatge per a construir una escola plurilingüe amb xiquets i xiquetes que dominen les dues llengües oficials del nostre territori i d’altres tan importants com l’anglés”, com diu Diego Gómez, president d’Escola Valenciana. Trobarem música, tallers, dansa, jocs; esmorzarem i dinarem en bona companyia; sentirem paraules assenyades dels representants institucionals que, tant de bo, siguen més que paraules. I enguany, com a detall específic, la trobada, totes les trobades, estaran dedicades als llibres —Trobades Lectores— per això abundaran les propostes de tallers lectors amb la col·laboració del Fòrum Valencià del Llibre, vals per comprar llibres amb descomptes i punts de lectura i díptics que animaran a llegir en la nostra llengua. La lectura és la clau que obri molts panys del saber i el progrés. Música, xiquets i xiquetes, llibres, mestres, tallers i racons, famílies, un espai verd i acollidor, sentit cívic i amor per la llengua, la gent que la parla —i la parlarà sempre— són moltes i valuoses raons per no perdre’s la XIII Trobada d’Escoles Valencianes de les Valls del Vinalopó a Petrer. No ho dubte, allí ens veurem per compartir una abraçada fraternal i el compromís pel valencià que, ja saps, “és teu”, estimada lectora, estimat lector. 

Probablement Dios (no) existe. Deja de preocuparte y disfruta la vida 24 April 2009

Publicat per vicent a: General , afegeix un comentari

bus-ateo.jpg

Vicent Brotons

Hay una canción del recordado Ovidi Montllor donde pone en boca de la gente bienpensante la palabra “progressiste”, dicha a l’alcoyana, para insultar a los que no piensan como ellos. Segurament usó este eufemismo para eludir la censura. En otras circunstancias de más libertad hubiese escrito “comuniste”, “anarquiste” o “ateu”. Refiriendome a la última palabra, ateo, creo que todavía hay gente que cree que es insultante o, peor todavía, autoinsultante. Nada más lejos de la realidad. Tan digno es ser ateo como ser “teo”, es decir, creyente. Me explico: pasa que como los humanos somos seres inteligentes y tenemos libres albedrio, unos llegan por el camino de la fe a Dios, “su Dios”, porque a lo largo de la historia de la Humanidad ha habido, y continua habiendo, muchos, miles de dioses. Otros, por el camino de la razón, llegan a la conclusión de que Dios no existe. Tanto unos como otros podemos vivir juntos y convivir libremente. De hecho lo hacemos.
Dice el buen ateo al buen creyente: “Vd. Puede creer en su Dios, el que sea, que yo negaré su existencia.” Replica el buen creyente al buen ateo: “Vd. Puede no creer en Dios, que yo afirmaré mi fe religiosa.” Hasta aqui no pasa nada. Convivencia.¿Cuándo empiezan los problemas? Cuando en nombre de una de las dos opciones se persigue la otra con medios delicados o sutiles o de manera atroz y salvaje ¿Y cómo evitar que eso pase? Pues viviendo en un Estado Laico. Respetando la creencias religiosas pero evitando que estas creencias esten en el origen de cualquier decisión política, educativa, sanitaria, económica, social, etc. Aceptemos los poderes necesarios, los que emanan del juego democrático, por imperfecto que nos parezca, pero no aceptemos otros, por enraizados que estén en una supuesta tradición histórica. Esta es la gran victoria del Humanismo y la Ilustración. Dios, los dioses, pueden formar parte de nuestras conversaciones, de nuestros ritos, de nuestras íntimas creencias, de nuestra forma de educar en familia, pero no pueden ocupar el espacio público del debate político y ciudadano.
Las teocracias por definición són malas. Imponer mi criterio porque lo dicta un Dios a través de unos hombres (o mujeres, pocas, por cierto) investidos del poder de la interlocución a través de la interpretación de unos textos que tiene miles de años y de una fe no racionalizable por definición puede impedir el no entendimiento (vease como ejemplo, si no, el conflicto entre Palestina e Israel).
Así que como ateo (niego la existencia de Dios) o, dicho más eufemística y amistosamente hacia mis amigos creyentes, agnóstico (afirmo la inaccesiblidad del entendimiento humano hacia lo absoluto), pero sobre todo como librepensador (no acepto ninguna autoridad dogmática, ni siquiera la de aquellos que, creo, piensan como yo), soy capaz de afirmar al mismo tiempo que “probablemente Dios no existe” y que “probablemente Dios existe”, ¿y qué? Lo que sí tengo claro es una cosa, que mientras ese “probablemente” no pase a “con toda seguridad”, yo me apunto, y te invito a que lo hagas tu tambien, al “carpe diem” del mensaje: “deja de preocuparte y disfruta la vida”.
Por eso, unos consejos antidogmáticos: no seas anticlerical, aunque seas ateo; disfruta de tu sexualidad libre (con condón, si es necesario; y con los de tu mismo sexo, si te van), aunque seas creyente; entiende las religiones, aunque seas ateo; no admitas que a tus hijos e hijas les enseñen religión en la escuela, eso, que para ti es muy importante, hazlo en casa, aunque seas creyente; no te niegues a participar en tradiciones y expresiones colectivas que tengan una base religiosa, tu espiritualidad —que no religiosidad— es tuya y la ejerces como te da la gana, aunque seas ateo. Y por último, colegas agnósticos, buenos amigos creyentes: no os dejeis manipular por ninguna autoridad ni religiosa, ni civil ni —¡ay!— militar. Sed librepensadores y librepensadoras. Eso es lo que realmente jode al Poder.