anar a nevagció

RÈQUIEM PER LA CERÀMICA? 1 Setembre 2008

Publicat per vicent a: General , trackback

RÉQUIEM PER LA CERÀMICA?

images2.jpg

Fa un dies vaig llegir a les planes del diari INFORMACIÓN l’habitual col·laboració del meu amic Emili Boix, mestre alfarer, home savi com pocs. l’article es titulava “Rèquiem per la ceràmica”. Em vaig entristir. Emili és una persona optimista de mena, i llegir les seues amargues i dolgudes paraules sobre esta indústria artística i artesanal va fer que se’m encegueren, com tan sovint m’ocorre, tot els llums rojos de la consciència d’allò que podríem dir “el progrés mal entés”.

Fa sis o set anys vaig publicar a una revista comarcal del Vinalopó un article dedicat a ell amb el títol d’Emili Boix o canterers a Petrer. Prenent com a punt de partida una recent visita que havia fet amb el meu fill a la seua cantareria del poble germà d’Agost, hi vaig reflexionar sobre la importància que tenia recuperar este bell ofici per al futur del nostre país.

Emili ha estat un dels hòmens del migjorn valencià que més ha fet per la ceràmica artesanal: ha conservat l’ofici dels pares i dels avis, ha sabut fer-lo compatible amb els estudis universitaris —prepara una interessant tesi sobre la terrisseria— que l’han servit per explicar-se i explicar-nos tot l’entrellat d’este món de l’aire, l’aigua, la terra i el foc, que és la ceràmica. Emili és també un artista creador que, des de la fidelitat a la bellesa de les peces tradicionals, i bevent d’influències d’altres temps i d’altres territoris —sense renunciar a la seua capacitat experimental, que és molta—, ha produït una terrissa admirable present en moltes cases d’arreu del món (modestament, a la meua també). Emili Boix és, en definitiva, un gran artista canterer, permeteu-me la popular expressió, conscient de tot el que hi ha darrere de l’argila, el fang, les sensibles mans, la laboriosa inspiració, el forn, el comerç d’escala humana que practica amb elegància, orgull i dignitat admirables.

Per això quan vaig llegir Emili  fa uns dies dient “La pèrdua de la seua funció [pràctica] referma indubtablement el seu significat [el de la ceràmica] estètic al deixar-li només la seua funció de testimoni, convertint l’útil terrisseria de sempre en objecte d’art. Llàstima que es perden tantes i tantes coses nostres fins el punt de no ser ni tan sols un poble. Una cultura com la nostra, amb tant d’odi i menyspreu, és fàcil que desaparega amb l’aplaudiment de molts d’allà i d’ací”, en referir-se a l’agonia de la ceràmica, el vaig entendre perfectament des de la més profunda solidaritat.

En aquell article meu de fa ja alguns anys vaig dir que creia fermament en la possibilitat de crear una escola artesanal on els i les jóvens “aprengueren este bell i tradicional ofici tan nostre; i l’aprengueren no sols com un “hobby” sinó com una possibilitat real, encara que minoritària, de fer d’esta activitat artística una forma de guanyar-se la vida. En este món de la globalització, l’art artesanal comença a tenir un espai propi i alternatiu. Potser ens interesse pujar-nos a este carro que fa a penes mig segle va ser també nostre i per una o altra cosa vam abandonar. El progrés, a voltes, consistix a mirar i recuperar intel·ligentment el passat”. Em reafirme en aquelles paraules i li les adrece directament als poder públics. Seua és l’obligació moral i legal d’intervenir quan una riquesa patrimonial, i la ceràmica ho és, està en perill d’extinció.

 

Ajuntaments, diputacions, universitats, entitats creditícies, Generalitat tenen l’obligació de contribuir a la recuperació del nostre patrimoni cultural i natural. L’artesania ceràmica necessita d’un pla d’intervenció institucional. En Emili, i amb alguns hòmens i dones com ell que treballen en aquest bell ofici arreu de les terres valencianes, tindran, de segur, uns gran col·laboradors. Que l’odi i el menyspreu cap a allò que és nostre no torne a ser la trista moneda de canvi d’este país que per a progressar només sap que destruir en tantes i tantes coses, belles coses. Diguem prou, uan vegada, encara que siga per equivocació.

 

Vicent Brotons Rico

professor de la Universitat d’Alacant

Comentaris»

encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image