anar a nevagció

DISSABTE, NAIX JAUME I AL CAMP DE MIRRA 28 Juliol 2008

Publicat per vicent a: General , trackback


 cartell-naixment.jpg

I ara digueu: ens mantindrem per sempre fidels al servei d’aquest poble

Salvador Espriu

 

Dissabte 28 de juny, amb l’arribada de la nit naixerà el nostre rei fundador En Jaume I el Conquistador —el Conqueridor— al Camp de Mirra, una petita i acollidora vila de la Vall de Biar, ben a prop de Villena, i en la mateixa porta de la comarca de l’Alcoià. Este viatge pel temps i l’espai serà possible gràcies al magnífic elenc d’actors i actrius aficionats, la majoria campers, o dels pobles del voltant, que escenificaran el drama històric “El naixement de Jaume I”, escrit per l’historiador i periodista, asidu col·laborador del diari INFORMACIÓN, Josep-David Garrido, i editat per l’Institut d’Estudis Catalans.

 

És cert que Jaume I va nàixer fa ara 800 anys, un dos de febrer —dia de la Candelera— a  Montpeller (Occitània), a l’actual estat Francés, a més de 800 kms. de la nostra comarca, però la decissió, fermesa i esperit cívic de la bona gent del Camp de Mirra farà possible el “miracle” del naixement del Comte de Barcelona i Rei d’Aragó que, en el temps, s’esdevindria el gran monarca de la Confederació Catalano-Aragonesa, tot incorporant les Balears i el Regne de València.

 

¿Què té d’especial esta celebració del VIII centenari del naixement d’un rei? Evidentment no és un exercici folklòric de monarquisme medievalista. Es tracta de reconéixer i conéixer, des de l’alegria i l’orgull col·lectius, el nostre origen com a poble. Potser els valencians i valencianes som una de les comunitats historicocultural europees que tenen millor definida la seua data de naixement —el 9 d’octubre de 1237— i la comunitat humana que està en el seu origen, catalans i aragonesos. Som un poble amb inequívocs signes identitaris: la llengua, les institucions i el marc historicocultural de l’Europa oocidental. Amb un rei líder  fundador indiscutible: Jaume I el Conqueridor.Per açò, commemorar-ne el naixement mitjançant una representació teatral dels anys anteriors i immediatament posteriors, junt a la llegendària gestació i vinguda al món del monarca, és un obligat exercici de memòria i consciència col·lectives propi de pobles cultes, desacomplexats, lliures i que assumeixen orgullosament i críticament un passat que dota de sentit el present i el futur.

 

Som valencians i valencianes —elders, villeners, petrerins, biaruts, alcoians, alacantins, campers…, que són les formes locals de dir-nos valencians, prafrasejant Joan Fuster— en la mesura que aquell xiquet de bolquers que tal dia com hui, fa huit segles, era bressolat per sa bona mare, Maria de Montpeller, superaria un seguit de vicissituds que, en pocs anys, el convertirien en un guerrer i estadista medieval, no exempt d’humaníssimes contradiccions ni d’aureola llegendària, capaç de concebre i dur a terme un projecte nacional d’expansió i colonització penínsular i mediterrani de gran solidesa institucional i col·lectiva. De Salses a Oriola i de Fraga a Maó.

 

Hi ha dos formes de mirar la història, l’estantissa i conservadora, que servix ben poc per a construir el futur, i l’agraïda i emocionalment intel·ligent, que ens permet pensar cívicament millor i més responsablement el demà. El Patronat del Tractat d’Almisrà ja fa més de 30 anys que, amb la representació del Tractat  entre Jaume I i Alfons X totes les nits del 25 d’agost, pel qual s’establia la primer frontera entre el Regne de València i Castellà el 1244, ens mostra el camí de la commemoració intel·ligent i compromesa amb la identitat i un futur col·lectiu de dignitat. Ara ho torna fer amb la representació extraordinària del drama “El naixement de Jaume I”. De nou, un poble menudet, alça la senyera de la identitat i consciència de ser valencians i valencianes, front a les manipulacions i ocultacions històriques que, sovint, ens arriben d’àmbits institucionals que en comptes de fer llum fan fum en l’ineludible exercici de construir una ciutadania culta i democràticament orgullosa de la raó de ser col·lectiva.

 

Dissabte, a poqueta nit, no podeu faltar a la cita amb la història i la consciència ciutadana que ens oferix este “cap i casal” de la nostra història i identitat com a poble —ateses les desercions dels altres— que és la Molt Digna vila Camp de Mirra: fidels subdits i subdites —hui, i per sempre, ciutadanes i ciutadans lliures— del rei Conqueridor.

 

Vicent Brotons Rico

Universitat d’Alacant

Comentaris»

encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image