anar a nevagció

UNA PASSEJADA LITERÀRIA PER PLANISSES DE LA MÀ D’ENRIC VALOR 14 Abril 2008

Publicat per vicent a: General , trackback

Fragments descriptius de “Contalles de la boira” (Enric Valor, 1953) publicada en Narracions perennes (Tàndem Edic., València, 2000)

Selecció: Vicent Brotons

 

«S’hi estava bé. La civilització semblava lluny,

molt més del que n’era en realitat.»

L’ASCENS

«…vam eixir cap allí des del poble, pel camí de la Creu Vermella.»

«Al davant nostre, cap al sud, la serra de Castalla alçava una llarga sèrie de pics elevats i majestuosos,..»

«El camí fins allí travessa una terra bastant plana reblida d’oliverars, ondulada lleument per les llomes que davallen dels vessant de la serralada, i tallada per rieres seques cobertes de pedregós ramblís, on creix algun pi bledà i alguna aïllada mata de baladre.»

«Assolirem per fi el peu de la serra i começàrem a pujar-la per llomes esplanades cada volta de major altitud i rostària. Els Tros de Xarrell, es diu allò. El camí es ficava en la garriga, i el pinar, a mesura que ens hi endinsàvem, s’anava espesseint i fent-se més bledà.»

barrancfusta.jpg

«…davant nostre s’obria un barranc fosc i boscós, el de la Fusta, que baixa de la part alta de la serra, obert de cara al nord. Vam començar pacientment a remuntar-lo per l’aiguavessant de la dreta, per un camí d’accentuada rostària i, a la nostra esquerra, el fons del barranc s’anava fent més pregon i s’amagava entre l’espessa xara i els cóps atapeïts i lluents dels esvelts pins.»

L’ARRIBADA

«Per damunt les serres de l’altra banda de la foia, si ens hi giràvem, ja es veien pics que romanien amagats a les terres de baix: el poètic i remot Montcabrer, de la Mariola, les aspres crestes de la Serrella i el grandiós nuc orogràfic de l’Aitana; és a dir, un món immens, caòtic, trencat i laberíntic, que estenia als nostres ulls esbalaïts la seua espectacularitat .»

«Una petita foia quasi plana, oberta al nord i al sud-est, s’estenia des d’allí com un parell de quilòmetres. Al seu principi hi havia el mas, a cent metres de nosaltres; el camí ja era planer fins a la casa. De ponent a migjorn, és a dir, a la dreta nostra, dominant encara aquell altiplà, corria una cadena de tossals arredonits, amb algun crestall, tots tapas de bosc que constituïen el capdamunt de la serra. Davant per davant, el pic gegantí del Maigmó, lluny però lligat als dits tossals en arc,…»

maigmo.JPG

«En el pla de roca viva on s’alçava la casa, a rodals clapat de terra o de blana molsa, s’obrien moltes cadolles a vessar d’aigua de pluja, les quals relluïen com a bassals d’argent viu al reflectir el tel ple de claror.»

cadolles.jpg

«La casa era gran, ; la porta donava a l’altra banda, és a dir, a migjorn. Per la part nostra, sols vèiem unes finestres tancades.»

casaplanisses.jpg

«…aquell ample abancalat cobert de despullades i ben conreades vinyes i de fèrtils guarets[ ja mig preparats per a la sembra; per totes bandes boscos de carrasques i pins i, més avant, barrancs ombrívols, espadats agrests i blavosos cims de serres llunyedanes…»

planisses.jpg

 

EL MAS

«…travessaren l’entrada i l’altre costat de la cuina per anar a l’estable, la porta del qual donava front per front del pany de paret on era la llar. El mas tenia la disposició típica de tots els masos d’aquelles serres: l’entrada, gran, amb habitacions als costats i, passada aquesta, una ampla cuina en sentit tranversal de forma de parl·lelògram; a l’extrem dret d’aquesta, la llar, i a l’esquerra la porta de l’estable com hem dit, i els rams d’escala que pujaven a les cambres de gra i a l’estatge dels amos. Dins la cuina hi havia la finestra de l’aljub, i vora la foraca s’obria una porteta que menava al pastador i al forn. Per fora de l’edifici, forn i aljub feient uns ixents de teulada baixa que són cosa molt característica.»

casaplanisses2.jpg

ELS VOLTANTS

«…allà a llevant, devers l’Ombria Espessa. Era clar que caminava cap a les Penyes del Salt»

«…aquell esperó esglaiador que fa la serra i que acaba en un crestall voltat d’una timbera esgarrifosa. Davall les Penyes del Salt, una barrancada fosca de pineda espessíssima i verda, ombrienca i plena de misteri, s’estén en pendent pronunciat cap avall.»

salt.jpg

«…allà baix, dins l’abisme, per la senderola quasi impracticable que puja del poble de Tibi,…»

«… cap a l’Eixau, dues hores més avant de Planisses, ja en les carades de la serra que miren a migjorn, prop del terme d’Agost.»

«…en un mas del que s’anomena el Clot de Catí, foieta un poc més pregona que el pla de Planisses i que s’escau cap a migjorn, passats els tossals que formen la carena de la serra.»

PLANISSES segons Josep Valor i Gadea-I

EL POU DE CARDENAL


“A Planisses n’hi ha dos [pous de neu]: el del Carrascalet i el de Cardenal.”
“Aquesta mena de pous constitueixen un signe, un testimoni d’una activitat de segles, quasi desconeguda. […] El descobriment del gel per a les “neveres”, la tècnica, com tantes altres voltes, va pegar el colp de gràcia a aquest tipus d’activitat econòmica i el pous van quedar buits, oblidats, gegantins, mostrant amb descaradura els interiors del mont.”

“Aquest [pou de Cardenal] és conegut de tothom que ha visitat Planisses, ja que avui ha quedat a l’entrada del mas. Qui puja pel camí de Règil, de sobte es troba en una construcció colossal, el pou, i unes ruïnes, les de la caseta de Cardenal. Abocar-s’hi fa por, et dóna vertigen i es pensa: quina tomba per als qui deleren els tossals i la naturalesa salvatge…!

(Josep Valor i Gadea a El mas de Planisses, Edit. 7 i Mig, Benicull del Xúquer, 2000)

pou-cardenal.jpg

PLANISSES AL CICLE DE CASSANA

 

PLANISSES O L’ALMUSSAI

“Coronàrem la pujada; ja erem en el graó serrà on s’obria la valleta de l’lAlmussai. Al fons, un seguit de tossals alts i boscossos tancava l’horitzó de migjorn a ponent. El terreny planejava i es suavejava en terra dolça i herbosa, clapejada d’ací d’allà de ginebres terrers i eriçons i oloroses sevines xaparres. A cent passes teníem la Casa Gran, la vella, vincle de la petita contrada; un poc més avant, Mascabrer, humil, amb els seus corrals a una vora –el cobert i el descobert-; tots dos masos bastits, potser tres-cents anys arrere, damunt el planell de roca, mallador ample amb rodals fèrtils i verdinosos”.

(Enric Valor a Temps de batuda, segona novel·la del “Cicle de Cassana” que transcorre en la seua major part a l’Almussai, és a dir, a Planisses, durant l’estiu de 1936. La novel·la fou escrita el 1982)

planisses3.jpg

PLANISSES segons Josep Valor i Gadea-II

 

EL POU DEL CARRASCALET

“A Planisses n’hi ha dos [pous de neu]: el del Carrascalet i el de Cardenal.”

“La darrera volta que es va omplir totalment el pou [del Carrascalet], en temps de Modest Rico Amorós, el marit de la propietària, Empar Valor Amorós, degué ser el 1890. […] Sembla ser que els jornalers s’amotinaren, potser per la curtedat del tant per cabàs que rebien, o a la vista de la talequeta de monedes que pujava l’amo […] hi hagué un aldarull, es van traure les escopetes i Modest i alguns del seus es van haver d’amagar dins la casa, que encara resta enderrocada al costat del pou, […] Allí passaren potser vint-i-quatre hores mentre la gravetat, la tensió, disminuïa i finalment s’arribava a un acord i el treball es va poder continuar.”

(Josep Valor i Gadea a El mas de Planisses, Edit. 7 i Mig, Benicull del Xúquer, 2000)

PLANISSES segons Josep Valor i Gadea-I

 

LA COVA DE MOSSÉN FRANCESC

“…prompte s’arriba a un dels més grans bancals de la masada, el de la Cova, un planell d’un parell de centenars de metres d’ample pel centre i altres tants, o poc més, de llargària, a la dreta de la qual s’alça l’Altet de la Perdigonada dins del qual es troba la cova”.

“Sabem per casualitat que un Amorós dels que muntaven a Planisses a caçar amb furó va titular la cova que avui es diu de Mossén (abreviatura de monsenyor, dignitat que li pertanyia). Per un badall de les penyes del Carrascalet, que miren ja vers a Elda (sic), es va endinsar la fura i no hi va haver manera manera que isqués. Finalment, es va barrinar amb pólvora i en rebentar l’entrada va aparéixer una balma ampla i espaiosa, un immens cau natural de centenars de conills on sembla que el mamífer carnisser trobava aliments inesgotables. Pel que fa a la data, sols sabem que que era l’època de la pólvora, i per tant, igual poden haver passat cinc segles que dos”.

(Josep Valor i Gadea a El mas de Planisses, Edit. 7 i Mig, Benicull del Xúquer, 2000)


eriçons: petits arbusts molt espinosos que formen coixins. Per això també se’ls li diu coixinets de monja.
panell:
taulell i, en sentit figurat, gran superfície plana.
mallador:
espai per a batre el gra o era.
talequeta:
bosseta de roba basta per a portar-hi diners o altres objectes menuts.
furó:
mamífer carnívor de cos llarg i de pel groguenc que s’empra per a la caça dels conills.
balma:
cavitat no molt fonda en una roca on penetra la claror. rieres: cursos d’aigua intermitents d’extensió comarcal i de cabal molt dèbil. Rambles, barrancancs.
ramblís:
sediment de riu format, generalment, per arena, grava i pedres redone
bledà:
ufanós, que es glorieja d’una cosa, que s’hi fa veure.
rostària:
pendent d’un terreny.
garriga:
comunitat de plantes de fulla endurida en què predomina el garric o coscoll.
aiguavessant:
vessant, costat d’una muntanya.
llegua:
antiga mesura que varia entre 5 i 6 Km.
clapat:
formant una petita extensió (clap) que es distingeix de la superfície que l’envolta.
cadolles:
clots naturals en una penya on es formen petits bassals.
estatges:
habitacions.
guarets:
terreny de cultiu que reposa generalmet un any per a adquirir de nou fertilitat.
espadats:
desnivells muntanyencs tallats verticals o estremament rosts.
rams:
porcions d’escala compresos entre dos replans consecutius.
pastador:
lloc on es pasta el pa a la casa i, per extensió i assimilació, rebost a moltes comarques valencianes.
esperó:
contrafort, sobreïxent muntanyenc.
timbera:
timba, precipici.

Comentaris»

1. ultralocàlia | cròniques ultralocals - 26 Abril 2009

[…] Una passejada per Planisses de la mà d’Enric Valor […]


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image