¿UN PATRIMONI PER DEFENSAR O UN PATRIMONI PER DESTRUIR? 21 Febrer 2008
Publicat per vicent a: General , trackback
Vicent Brotons Rico
Universitat d’Alacant
Divendres 15 de juliol veia la llum el llibre El patrimoni històric comarcal, on s’arreplegaven les actes de les 20 ponències presentades al II Congrés d’Estudis del Vinalopó celebrat el març de 2001 a la veïna ciutat de Monòver. El volum, coordinat pel Dr. Pérez Medina, ha esta editat pel CEL amb la col·laboració de la Mancomunitat de la Vall del Vinalopó i la Regidoria de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Petrer. La tardança de l’edició –més de quatre anys-, en cap cas atribuïble al CEL, i l’escassa implicació directa de moltes més institucions, entitats i empreses de la comarca ja delaten de per si un estat de coses, pel que fa la preocupacions patrimonials i comarcals, prou sospitoses de desinterés, si no desídia i menfotisme. És només una constatació. Reflexionem’hi.
La presentació es va fer en marc del Casino de Monòver, secular entitat d’aquella localitat que enguany fa el seu 125é. Aniversari. Va córrer a càrrec del professor Paül Limorti que, bàsicament, féu una revisió de l’obra, més de 360 pàgines, sintetitzadora, incitadora, reflexiva, compromesa i intel·ligentment provocadora. En fi, una presentació amb majúscules que vam poder gaudir tots els presents, una invitació lectora feta amb el bon gust i rigor d’un home, com l’amic i col·lega Limorti, profund coneixedor de la realitat patrimonial i cultural de la comarca, indiscutible estudiós d’aqueixa pròpia realitat i excel·lent comunicador. Magnífica!
Vint comunicacions o ponències donen per a molt, però sobretot ens parlen del ric patrimoni que potencialment tenim en les terres del Vinalopó, des de Banyeres a Santa Pola, passant per Villena, Petrer, el propi Monòver, Novelda o Asp. Ens parlen també, però, dels esforços que cal invertir en la seua recuperació, conservació, divulgació i projecció de futur. Ens parlen o, millor, denuncien un estat de coses que sovint va en sentit contrari: abandonament, destrucció, menyspreu, desinterés, ocultació, vergonya…
Cal llegir-les amb atenció i esperit crític. Des de les que parlen de patrimoni material o materialitzable a les es refereixen al patrimoni immateril, no tangible o espiritual, tan se val. Entre les primeres, les que ens fan un estat de la qüestió del patrimoni artístic, en general, o arquitectònic, en particular: el museus, la Colonia de santa Eulalia, el Teatre Principal de Monòver, els artefactes d’aigua de la rambla de Puça a Petrer, les conduccions d’aigua entre Asp i Elx a finals del XVIII, el castell d’Elda, l’arquitectura rural de Saix i Asp, les fàbriques de llum, l’órgue de l’església de sant Pere de Novelda, la iconografia de la religiositat popular a Elda; o les que parlen d’oficis i pràctiques quotidianes seculars: la cuina de Monòver, les danses i llur vitalitat en alguns pobles, el conreu de la barrella a Santa Pola… Entre les segones, la toponímia i la necessitat de preservar-la i no desvirtuar-la, el patrimoni lingüístic, és a dir, el nostre valencià, els refranys i la fraseologia a Elda, el petrerí Miquel Amat i la Renaixença valenciana, la lectura en clau crítica i actual de l’assaig “comarcalista” D’azorín i el país meu…
Una nòmina de 25 especialistes recorren tots aquests temes amb rigor i afany divulgador i crític: universitaris, tècnics, estudiosos locals, investigadors. Alguns noms, sense ànim de exhaustivitat i, menys, de jerarquia científica: Rafael Azuar, Santiago Varela, Paco Corbí, Ester Limorti, David Vera, David Madrid, Vicent Vázquez, J, David Busquier, Francesca Navarro, Brauli Montoya…
Tots i totes, amb més o meys explicitació, delaten un estat de coses patrimonial força preocupant. Els hòmens i dones d’aquest racó del món –les terres del Vinalopó, però també tot el País Valencià- ens hen dedicat amb avarícia i perseverània a destruir, abandonar, fer malbé, deteriorar, marginat, menystenir… o com vulgueu dir-li, les mil i una manifestacions patrimonials. Com si desfent-nos del passat poguérem construir un futur amb més garanties de supervivència i benestar col·lectius. Enorme falsetat.
Els pobles que abandonen, acarraconen o menystenen el seu passat estan condemnats al servilisme individual i col·lectiu més atroç. Si tu no et valores, no t’autoestimes o, el que és pitjor encara, t’autodestrueixes o autoodies, com vols que et valoren i respecten els altres? Si som incapaços de recollir l’herència patrimonial del nostre passat, dignificar-la, estudiar-la, conservar-la, actualitzar-la, modernitzar-la i estimar-la, com podrem mirar cap al futur si la nostra relació amb el passat l’hem construïda, sovint, sobre la voràgine i la barbàrie? És aquest el missatge implícit que enviem a les noves generacions, als nouvinguts i als forasters? No em sembla massa alliçonador, què voleu que us diga?
Sóc una persona progressista, crec en les polítiques socials i econòmiques que afavoresquen la immensa majoria de la gent, però és aquest mateix progressisme el que em fa conservador pel que fa al model de desenvolupament: créixer amb arrels, conreant les particularitats genuïnes, defensant l’harmònia entre els beneficis socioecònomics i el patrimoni natural, front a fórmules especulatives assentades en fonaments de fang.
Per tot això en el paperet que vaig aportar humilment a aquest congrés, del qual us estic fent cinc cèntims dels continguts de les seues actes, em vaig atrevir a escriure aquestes ratlles:
“Digue-me ingenu o agosarat, però jo, mira per on, encara crec que ara més que mai som ciutadans i ciutadanes d’un país articulable entorn a una cultura de la tolerància, que aposta per la seua senya d’identitat més preclara –la llengua- i que compta amb un espai territorial –la comarca- amb la dimensió adequada per desenvolupar un creixement sostenible basat en l’arrelament i l’estima pel paisatge i pel paisanatge, és a dir, el Patrimoni. Disculpeu la meua irrefrenable tendresa, però jo sóc dels que creu, com Joan Fuster, que el país –el gran i el petit- són d’aquelles poques coses nobles per les quals paga la pena apassionar-se.”
Comentaris»
encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?