Paraula, amos o caps, …

13 09 2010

paraules

Si en algun lloc que em depari el meu futur ofereixo quelcom a algú, i després, quan m’ho demana, li ho nego sense que hagi faltat a la meva confiança en aquest temps, per favor, apel·lo als meus que em facin saber de la meva nul·la credibilitat.

Si en algun lloc que em depari el meu futur un company del meu equip de treball té una inquietud o necessitat que el farà feliç i jo li impedeixo sense que m’hagi faltat a la meva confiança, per favor, apel·lo als meus pròxims que em facin saber la meva nul·la capacitat de treballar en equip.

Les paraules no se les endú el vent, si no qui les bufa on li convenen. D’altra banda, les paraules es troben en sinònims, però com deia en Pere Marcet, els sinònims no existeixen. Quan ja hi ha un nom per definir una cosa, no se’n posa un altre. Suposo que per això són diferents els amos dels caps…



La casa que fa tornar boig

8 11 2009

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/rKCMdIRGXHs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

No en tinc cap mena de dubte. Després de sofrir en les pròpies pells el funcionariat egipci, estic segur que René Goscinny s’insipirà el Tahrir Square…La semblança en la façana no és casualitat.

Mireu el vídeo en el segon 00:47.



Escons guanyadors: representació ja!

7 06 2009

A qui li preocupa l’abstenció? Si fos un altre gremi, potser pensaria que és un tema de moral, que ningú voldria acceptar uns resultats que no han mogut 2/3 parts de la població a participar d’aquest sistema miraculós -un altre dia parlem de l’altre sistema miraculós, la Consititució- com és la democràcia.  Però, ai las! Estem parlant dels polítics, dels que cada 4 anys demanen que aplaudim a la seva festa. 

No accepto que si s’estableix que hi ha tants €scons segons la població, després se’ls reparteixin amb tota tranquilitat, tant si han votat mil com un milió. Ja que, de deicidir, decidireu igual el que us convingui, estalviem-nos de pagar a gent que representa als que no han votat.

Potser el dia que us toquin la butxaca a vosaltres començareu a preocupar-vos de que la gent voti. Un gest d’honradesa no vindria malament, ni que fos sol un. El proper pas serà treballar en benefici dels ciutadans. Ja hi arribarem, va.



2009: l’any que va guanyar el futbol

1 06 2009

L’any 2009 guardarà a la seva història que, més enllà del sentiment i de la passió, el joc del futbol, l’espectacle pròpiament dit tenia cita a la ciutat eterna. El joc, la diversió, l’espectacle i el talent s’imposaren a la brega, a la estratègia, i al resultadisme a qualsevol preu. Espero que sigui un punt de partida a imitar per les noves generacions. Que la manera de guanyar un equip que juga la pilota, sigui jugant-la millor. Els camps s’omplen per veure espectacle, gent que fa coses amb la pilota, no maratoninans ni partides d’escacs.

Com digué un company de vol tornant de Roma, “ha guanyat la pilota”.



Ja tenim finançament!

16 12 2008

El tripartit ja pot està tranquil, ja no caldrà que diguin que van a Madrid a buscar un bon acord de finançament i prometre’ns que tornaran amb tot el que necessiten  per fer un país (o una comunitat?) de primera. També s’estalviaran la feina de després, la de tornar sense res del que anaven a buscar i dir que amb un plat de llenties ja en tenim prou. Doncs sí, ja no caldrà, perquè han trobat d’on treure els diners. En un pla de màrqueting digne de gran multinacional, ja tenen previstes les inversions  necessàries per assegurar-se un benefici immediat. Desplegament a l’engròs de radars per tot el país, reduccions inexplicables de velocitat i la cirereta, límits variables! Que si no te n’adones, on ahir era 80, ara serà 40kmh i si vas a 80, temerari, vas al doble de la velocitat permesa i et multaran com a tal.

Però tenen un aventatge enorme vers les grans multinacionals… quan un refresc de cola val 1,5 €, o un parell de sabatilles 60 €, la multa , 200 €.  A més de 100 fotos dia… Endavant, en plena crisi, continuem ajudant a la gent…  Article recomanat de Pere Cullell http://www.rac1.org/elmon/?p=8146 



Metodologia, nervis i hipocresia

28 10 2008

  Hi ha qui no dóna importància al camí a seguir, potser no sap ni on vol anar;  hi qui només veu allò que és, sense mirar el què pot ser… o que és capaç de dictar sentències d’allò que més li plagui. Sembla com si tinguessin el “Manual de les pràctiques de la vida” – i, a sobre, memoritzat- que els permet deliberar en qüestió d’instants sobre qualsevol situació i dictar la sentència pertinent a qui li pertoqui. O potser hauria de dir a qui li aprovi? I com que dels que ho aproven, també n’hi ha, també n’hi ha dels que jutgen de la manera més fàcil que hi ha: comparant. I ací tots els mals. No per la comparació en si, que pot ser font d’anàlisi, sino per l’atreviment desmesurat de comparar  tot allò que té una relativa semblança. I, evidentment, de la comparació, només n’extreuran les dades que, per al seu judici, els siguin vàlides.Gràcies al seu Manual de les pràctiques de la vida, ho dominen tot sense haver llegit res més.

Però aquest llibre té una peculiaritat. És el primer llibre que s’actualitza. Sí, com els anitvirus. Però em sembla que les noves versions no afegeixen, més aviat substitueixen. Potser no hi ha lloc per a tanta informació. I el que ara és bo, ho és ara, i si ho va ser o ho serà, no importa. 

Però compte! El manual pot tenir efectes secundaris… tot allò que difereixi del varem actual del llibre sagrat, pot causar nervis, irritacions i mals d’estómac. La solució, com sempre, alguna cosa que serveixi de paliatiu instantani. Els plantejaments que funcionen són els bons (mentre durin).Els camins agafats en cada moment eren els que feien més patxoca, els que sempre s’havien agafat. molts i molt diferents.  Després de tant caminar hi ha qui ha avançat en cercle. Però potser no recorda que per aquí ja hi ha passat.   



Tornem-hi!

17 10 2008

(falla una tecla, és cert) 



Eliminating Spain

3 06 2008

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hLElSlLx2FM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]



Heu jugat mai a ser detectius?

22 05 2008



Aquesta pluja

20 05 2008

Aquesta pluja que ho banya tot
treu de ses coses s’olor del món.
Aquesta pluja no té un hivern,
només té un dia un poc xerec.
Tothom té defectes,
jo encara t’enyor.
Ningú no és perfecte,
ja no te faré pus cançons,
i avui som dimecres,
també som dijous,
jo sempre com sempre.
Demà pintaré amb ses mans
es meu sol de jugueta
que té un satèl·lit solar
i un solàrium d’estrelles.
Demà pintaré al cel ras
un segon domicili,
semiaquàtic i deshabitat
perquè m’estic transformant
en un amfibi.

Antònia Font