txutxep

L’estratègia, novament, fou un èxit rotund. En desembarcar, columnes de ràtzies desactivaren la defensa, sense donar temps a reforçar-se. En pondre’s el sol, agafàrem forces i redissenyarem el pla definitiu que ens havia de portar a la victòria. Passàrem una nit de nervis, a la vora del foc, en un compte enrere inesgotable a l’espera de l’albada. Quan els primers raigs de llum s’endinsaren en la vall, començaren a il·luminar un nou horitzó projectat en aquella terra, on un daltabaix revolucionà tot el sistema montat, on tot està per fer i tot és possible.

La nostra troballa supera tot allò que havíem imaginat. Aquí hi ha massa, i massa bo per a explotar-ho com els grans imperis feren en el seu moment. No cometrem el mateix error. Disfrutarem de la fertilitat d’aquesta terra, però volem aportar els nostres recursos per redimensionar aquest tresor i transoformar-lo en el motor de la nova economia. Temps de felicitat inunden ara aquestes valls, la bandera del somriure i la tendresa impera fins al més mínim racó. Avui, allò que havia somiat cada nit de mesos endarrere, ja és una realitat. I que, com tants cops, supera la ficció.

El cronista acomiada els seus relats amb la felicitat que dóna l’èxit d’una lluita de temps, d’objectius clars i de preseverància en la seva consecució. Mirant enrere, vull agrair a tots els que van donar suport a aquest sonat projecte en qualsevol moment, a tots ells i elles, moltes gràcies.

Fi.

Ha arribat l’hora. L’espera ha estat llarga, però ja no hi ha marxa enrere.

Endavant!

L’expedició haurà d’esperar. Els meteoròlegs parlen de temporals a alta mar, de fet, des d’aquí ja se’n reben alguns símptomes.

Tanmateix, els informadors ens aconsellen esperar uns dies més, per intervenir per sorpresa i en un moment que la vigilància hagi minvat. Ara que, quan ens donin el vist-i-plau i emprenguem l’escomesa, no hi haurà tempesta que ho aturi, i quan vulgui, que surti el sol.

Temps per recuperar forces i redissenyar el proper viatge. A l’espera que arribi el moment oportú, anem planejant cada un dels detalls que ens han de portar a l’èxit.

Mentrestant, m’escapo a contemplar el paisatge que em separa d’aquesta gesta.

Eren prop de les 10 del matí, el mar era calmat i feia un dia esplèndid. De lluny, s’endevinava la silueta d’aquella terra que ha propisciat tota aquesta aventura. Em semblà que ho tenia tant a aprop, però, tanmateix, em neguitejava la idea que encara quedarà molt més camí per recórrer. La tripulació es posà a la feina per tal de tocar terra com abans millor. Els 45 minuts següents foren els més llargs del trajecte. A les 10.51 a.m. el meu peu dret s’endinsava en aquella terra, a l’hora que jo ho feia en pors, emocions, dubtes i esperances.

La població autòctona, de parla hispana, encantadora. No sé si amb qualsevol nouvingut hi presten la mateixa atenció. Compartírem menjars i converses en el que fou el primer contacte directe. Ja sé que a casa meva esperen que faci sort en les meves expedicions, però corprès de la situació, només vaig poder assaborir el moment, oblidant els pretextos que m’havien portat a emprendre aquesta odissea. Entre infusions i mostres de cultura local, les hores passaven a ritme de catamarà i el sol no tardà en pondre’s.

Es feia tard, just per ser obsequiat amb quatre queviures exòtiques per al viatge de volta, tot i que segurament les hagués deixat a canvi de quedar-m’hi més temps.

De tornada, reflexionant sobre el que havia viscut, vaig entendre d’una població avorrida, molt acostumada a certes tradicions. Un mercant amb qui coincidírem, m’explicà que és una població que viu èpoques de l’any oblidades dels seus governants. Això em feu tornar a la realitat que m’havia portat a emprendre aquest viatge .  Si aconseguíssim conquerir aquell terriori tant ric de recursos, ni que fos per un temps, podríem importar aquells cultius a la nostra gent, i establir-hi un lligam comercial, començat com tants d’altres, en una conquesta.

Cercant un pla en les onades que m’acompanyen, passarem les hores fins tornar a casa. Una abraçada.

Ha començat l’odissea. Les provisions són a la bodega, la tripulació està motivada i els amics avisats. Convençuts que a l’altra banda de l’horitzó ha d’haver alguna cosa. Les Índies? Qui sap.

Des de la bitàcora, comunicarem les noves que apareguin en aquest camí. Us mantindrem informats. Estem bé, no patiu.

Avís a navegants: els relats colonials s’escriuen per a informar als que ens segueixen des de terra. Si no coneixeu aquest viatge, és difícil entendre de què es tracta.