… la hipocresia

5 02 2008

Recullo a continuació alguns fragments del llibre “El hombre mediocre” de José Ingenieros

“La hipocresia és l’art d’emmordassar la dignitat; ella fa emmudir els escrúpols dels homes incapaços de resistir la temptació del mal. És mancada de virtut per a renunciar a aquesta temptació i de coratge per a assumir la seva responsabilitat. És l’adob que fecunda els temperaments vulgars, permetent-los prosperar en la mentida: com aquests arbres el brancatge dels quals és més frondós quan creixen a voltants dels pantans.”

“La joventut té entre els seus preciosos atributs la incapacitat de dramatitzar llarg temps les passions malignes; l’home que ha perdut l’aptitud d’esborrar els seus odis està ja vell, irremediablement. Les seves ferides són tan inesborrables com les seves canes. I com aquestes pot tenyir-se l’odi: la hipocresia és el tint d’aquestes canes morals.”

“La disfressa serveix al feble; només es fingeix el que es creu no tenir.“



…l’oportunisme dels interessats

25 05 2007

Aquella gent que aprofita per fer llenya de l’arbre caigut, que espera l’error aliè per donar consells a deshora. Il·luminats que ja preveien -gràcies al seu do innat de vidència- el que passaria i tenien la panacea per a solucionar-ho. Sovint s’abasten de comentaris tals com: “ja t’ho deia jo”, “si m’haguessis fet cas…”, “ja sabia que no era aigua clara…” , “tard o d’hora havia de passar”, i un infinit etcètera. La llàstima és que no solen tenir el do de la puntualitat: sempre arriben tard.

I és que aquests consellers de rellotge endarrerit hi són pertot i saben de tot; relacions personals, esport, política, sexe… Sembla com si algun ser totpoderós els hagués tocat amb una vareta màgica del coneixement absolut; potser per això, com que en saben tant, les seves reflexions erudites necessiten que els fets es consumin per atorgar-se una raó, que, fins al moment del desastre, ningú havia sentit.

Diu un proverbi italià:

“Després que el vaixell s’hagi enfonsat, tothom sap com s’haguera pogut salvar.”



… el gust més que dubtós per la Comic Sans

7 05 2007

Prou Comic Sans, si us plau.

No més treballs, no més rètols, mai més a la TV, mai més!

Dedicat al meu amic Lluc, per obrir-me els ulls…



… el poc sentit de la mobilitat que té la gent

27 03 2007

gent.jpg

Exemple 1: Caminant per un passadís del metro amb més gent, un cert ritme i amb distàncies curtes; sempre hi ha l’il·luminat que, de cop, sense mirar, s’atura o dóna mitja volta sense pensar que no tots donarem mitja volta.

Exemple 2: Els que pugen a l’autobús i, sabent que darrere seu ve més gent, s’aturen a mig passadís; no importa que hi hagi gent que es quedi sense entrar, si ells estan ben còmodes. (els que agafeu el 50 ja sabeu de que parlo!)

Exemple 3: El típic i mític cotxe que ocupa el carril del mig a l’autopista, tenint tota l’autopista per ell i anant a 80 km/h.

Per no parlar de les escales mecàniques….