Aquesta nit només és migdia…

6 07 2012

I queden tantes hores per davant!!



Entregat!

26 05 2012

Quan la situació no et permet sortir a buscar allò que vols, algú pot estar disposat a portar-t’ho.



Mar, immensitat i llibertat

25 05 2012

Començo les primeres línies amb més desig d’expressar tot allò que sento que no pas senderi. Sempre he estat més de la rauxa que no pas del seny. Potser per això mai he votat convergència… però no, avui no anem per aquí…

Per uns mesos, estic tenint la gran sort de veure el mar cada dia, quan em llevo, quan vaig a treballar o estudiar, o tornant quan la nit només me n’ensenya els reflexos de qualsevol dels edificis que té des de la costa  com a guardaespatlles. Sempre he estat més de riu que de mar. Crec que podem trobar algun post que ja parlo del riu… avui, doncs,  em permeto, sense ser-li infidel, parlar del mar. Mar sempre m’ha referenciat dos conceptes: Immensitat. Llibertat.  Sóc molt dels dos.

Començaré alfabèticament.

Immensitat. Veure’t i saber què allà on sembla que acabes només se li ha sabut dir ‘horitzó’.  Tenir aquesta capacitat d’ensenyar aquest horitzó, quan en tens tants més per si algú creu haver-s’hi apropat. Et miro arreu, i enlloc hi ha el límit. I on toca platja, ona a ona mai et canses de demostrar que qualsevol límit no està fet per tu. I per si fos poc, marea amunt marea avall m’ensenyes que la teva immensitat  és fa immesurable. Només el rastre d’allò que has mullat quan t’emportes la major part de l’aigua cap a una altra banda, o bé quan reeïxes davant meu, i només puc pensar en tirar-m’hi de cap, i abandonar-me a la teva immensitat

Llibertat. Veure’t i no veure els límits. Veure que res t’impedeix de ser tot allò que ets. Que la teva grandesa no admet una barrera. Que no tens un no, si es tracta de ser. Que no t’agraden els prous. I que saps acariciar amb el perfum de la teva brisa tot allò que se t’apropa, que no et guardes. Ni que et guardin. Que tancat no és el teu estat natural.  No concebo la vida de cap altra manera. Que tens com a virtud el dret de tots. Que ets la millor de les virtuds.

M’entusiasmes. Que ningú et prengui una sola ona. Que siguis tot el que vulguis ser.

Hi seré per contemplar-te. I perquè m’acompanyis.



D’entrepans!

17 05 2012

Molts, segurament massa! Però cap com l’últim. No precisament per l’entrepà -tot i ser molt bo-, ni pel vi de Capçanes, ni per aquest entorn que, tan aprop, ens aïlla del món.

I és que fins i tot d’entrepans, és meravellós.

(no hi ha foto del moment, i aquesta és la que més s’hi assembla)



Monument!

25 03 2012

Els fets memorables tenen els seus monuments. Tot i que, fins a dia d’avui, el meu monument preferit no es refereix a un fet passat, sinó a un fet futur, valgui la contradicció. Amb aquesta pista, podries endevinar quin és el meu monument preferit?

Les persones que fan coses també mereixen els seus monuments. Sovint, i a la vora, tenim persones que, del  seu dia a dia, un percentatge molt alt del seu temps va dedicat als altres -de forma altruista-. I aquí ja podríem posar a totes les mares i pares amb el seus fills. Evidentment, reconeixo la seva feina i l’agraeixo sempre que puc. Però més enllà d’un entorn familiar, començo a cercar algun material que em permeti construir el monument a aquella persona que és capaç de, fora del cercle familiar, de trobar temps, ganes i energia per les altres persones o projectes, que ho fan de gust i sense demanar res a canvi. A més a més, quan entra en joc una vessant humanitària o creativa, sigui quina sigui,  el desgast psicològic és major, i requereix, per tant, més valor al seu reconeixement.

De moment, el meu reconeixement i la gratitud per la part que em toca. Ara mateix tinc un  reconeixement en vies de construcció.  El monument que mereix, com el meu monument preferit, són un fet futur.



Tard i malament

4 04 2011

Joan Herrera no votarà en la consulta popular del 10 d’abril, perquè exclou el federalisme.

Primer de tot, plantejem-nos que és una consulta popular a modus referèndum, pel qual, es tracta de contestar una pregunta. Les opcions de vot són Sí, No, i en blanc. No s’està s’el·legint quin sistema prefereixes. Aviam Joan, no cal que busquis tres peus al gat. I sento dir-te que aquesta mobilització social impulsada per la gent del carrer, t’ha superat. Em sembla un error garrafal, que, quan es planteja un acte democràtic per excel·lència, en surtis tocant el violí d’aquesta manera.

També m’ha fet molta gràcia que avui, de sota un pam de pols d’algun calaix desendreçat de la seu d’ICV, heu trobat el federalisme.  Que no ens en recordem de la moto que ens van vendre? Amb les vostres amistats al PSC, i l’Espanya que entén Catalunya, i el federalisme que sempre es va dir… després dels últims tripartits i el Gobierno amigo, hem fet moltes passes cap al federalisme. Tantes… que hem d’aprofitar una consulta per la independència per veure si algú se’n recorda…

L’has vessada!



Perquè cada dia és diferent!

26 03 2011



Paraula, amos o caps, …

13 09 2010

paraules

Si en algun lloc que em depari el meu futur ofereixo quelcom a algú, i després, quan m’ho demana, li ho nego sense que hagi faltat a la meva confiança en aquest temps, per favor, apel·lo als meus que em facin saber de la meva nul·la credibilitat.

Si en algun lloc que em depari el meu futur un company del meu equip de treball té una inquietud o necessitat que el farà feliç i jo li impedeixo sense que m’hagi faltat a la meva confiança, per favor, apel·lo als meus pròxims que em facin saber la meva nul·la capacitat de treballar en equip.

Les paraules no se les endú el vent, si no qui les bufa on li convenen. D’altra banda, les paraules es troben en sinònims, però com deia en Pere Marcet, els sinònims no existeixen. Quan ja hi ha un nom per definir una cosa, no se’n posa un altre. Suposo que per això són diferents els amos dels caps…



Escons guanyadors: representació ja!

7 06 2009

A qui li preocupa l’abstenció? Si fos un altre gremi, potser pensaria que és un tema de moral, que ningú voldria acceptar uns resultats que no han mogut 2/3 parts de la població a participar d’aquest sistema miraculós -un altre dia parlem de l’altre sistema miraculós, la Consititució- com és la democràcia.  Però, ai las! Estem parlant dels polítics, dels que cada 4 anys demanen que aplaudim a la seva festa. 

No accepto que si s’estableix que hi ha tants €scons segons la població, després se’ls reparteixin amb tota tranquilitat, tant si han votat mil com un milió. Ja que, de deicidir, decidireu igual el que us convingui, estalviem-nos de pagar a gent que representa als que no han votat.

Potser el dia que us toquin la butxaca a vosaltres començareu a preocupar-vos de que la gent voti. Un gest d’honradesa no vindria malament, ni que fos sol un. El proper pas serà treballar en benefici dels ciutadans. Ja hi arribarem, va.



2009: l’any que va guanyar el futbol

1 06 2009

L’any 2009 guardarà a la seva història que, més enllà del sentiment i de la passió, el joc del futbol, l’espectacle pròpiament dit tenia cita a la ciutat eterna. El joc, la diversió, l’espectacle i el talent s’imposaren a la brega, a la estratègia, i al resultadisme a qualsevol preu. Espero que sigui un punt de partida a imitar per les noves generacions. Que la manera de guanyar un equip que juga la pilota, sigui jugant-la millor. Els camps s’omplen per veure espectacle, gent que fa coses amb la pilota, no maratoninans ni partides d’escacs.

Com digué un company de vol tornant de Roma, “ha guanyat la pilota”.