Entregat!

26 05 2012

Quan la situació no et permet sortir a buscar allò que vols, algú pot estar disposat a portar-t’ho.



Mar, immensitat i llibertat

25 05 2012

Començo les primeres línies amb més desig d’expressar tot allò que sento que no pas senderi. Sempre he estat més de la rauxa que no pas del seny. Potser per això mai he votat convergència… però no, avui no anem per aquí…

Per uns mesos, estic tenint la gran sort de veure el mar cada dia, quan em llevo, quan vaig a treballar o estudiar, o tornant quan la nit només me n’ensenya els reflexos de qualsevol dels edificis que té des de la costa  com a guardaespatlles. Sempre he estat més de riu que de mar. Crec que podem trobar algun post que ja parlo del riu… avui, doncs,  em permeto, sense ser-li infidel, parlar del mar. Mar sempre m’ha referenciat dos conceptes: Immensitat. Llibertat.  Sóc molt dels dos.

Començaré alfabèticament.

Immensitat. Veure’t i saber què allà on sembla que acabes només se li ha sabut dir ‘horitzó’.  Tenir aquesta capacitat d’ensenyar aquest horitzó, quan en tens tants més per si algú creu haver-s’hi apropat. Et miro arreu, i enlloc hi ha el límit. I on toca platja, ona a ona mai et canses de demostrar que qualsevol límit no està fet per tu. I per si fos poc, marea amunt marea avall m’ensenyes que la teva immensitat  és fa immesurable. Només el rastre d’allò que has mullat quan t’emportes la major part de l’aigua cap a una altra banda, o bé quan reeïxes davant meu, i només puc pensar en tirar-m’hi de cap, i abandonar-me a la teva immensitat

Llibertat. Veure’t i no veure els límits. Veure que res t’impedeix de ser tot allò que ets. Que la teva grandesa no admet una barrera. Que no tens un no, si es tracta de ser. Que no t’agraden els prous. I que saps acariciar amb el perfum de la teva brisa tot allò que se t’apropa, que no et guardes. Ni que et guardin. Que tancat no és el teu estat natural.  No concebo la vida de cap altra manera. Que tens com a virtud el dret de tots. Que ets la millor de les virtuds.

M’entusiasmes. Que ningú et prengui una sola ona. Que siguis tot el que vulguis ser.

Hi seré per contemplar-te. I perquè m’acompanyis.



D’entrepans!

17 05 2012

Molts, segurament massa! Però cap com l’últim. No precisament per l’entrepà -tot i ser molt bo-, ni pel vi de Capçanes, ni per aquest entorn que, tan aprop, ens aïlla del món.

I és que fins i tot d’entrepans, és meravellós.

(no hi ha foto del moment, i aquesta és la que més s’hi assembla)