Monument!

25 03 2012

Els fets memorables tenen els seus monuments. Tot i que, fins a dia d’avui, el meu monument preferit no es refereix a un fet passat, sinó a un fet futur, valgui la contradicció. Amb aquesta pista, podries endevinar quin és el meu monument preferit?

Les persones que fan coses també mereixen els seus monuments. Sovint, i a la vora, tenim persones que, del  seu dia a dia, un percentatge molt alt del seu temps va dedicat als altres -de forma altruista-. I aquí ja podríem posar a totes les mares i pares amb el seus fills. Evidentment, reconeixo la seva feina i l’agraeixo sempre que puc. Però més enllà d’un entorn familiar, començo a cercar algun material que em permeti construir el monument a aquella persona que és capaç de, fora del cercle familiar, de trobar temps, ganes i energia per les altres persones o projectes, que ho fan de gust i sense demanar res a canvi. A més a més, quan entra en joc una vessant humanitària o creativa, sigui quina sigui,  el desgast psicològic és major, i requereix, per tant, més valor al seu reconeixement.

De moment, el meu reconeixement i la gratitud per la part que em toca. Ara mateix tinc un  reconeixement en vies de construcció.  El monument que mereix, com el meu monument preferit, són un fet futur.