Silencis
Silencis de complicitat, de vergonya, d’educació (o de mala educació), de conformitat, de passota, de ridícul, de picardia, de consentiment, de no saber què dir, de no tenir res a dir.
El silenci és una arma de doble fil. Tant s’hi amaga allò que es pensa com allò que no, i la capacitat per desxifrar-lo s’atenua fora de la pròpia creació. Hi ha qui calla allò que sent, emmordassat per por a que s’escapi que també hi ha coses que no les sent.
Altres vegades, el silenci atorga, fruit de la incapacitat de defensar els legitims i comprensibles posicionaments de cada individu. En qualsevol cas, esbrinar cada silenci correspon a arts endevinatòries que no tots es mereixen.
Quin és el teu silenci?