txutxep

Dies a Madrid que m’allunyen de tot allò que em mou cada dia, desant la meva llengua per a l’estricta intimitat i esperant que aquests dies passin tan ràpid com sigui possible. Acollit en les converses telèfoniques que cada dia tinc amb els meus,  miro el rellotge pensant que entre aquestes maleïdes agulles i jo mai ens hem entès; a voltes han corregut massa, ara tornen a no tenir cap pressa.  Però bé, sempre hi ha aquelles petites coses que ajuden a exiliar-me, ni que sigui per instants, d’aquest entorn que no és el meu, d’una ciutat que veig més llunyana del que em diuen. A vegades és tant simple com -gràcies a Internet- poder escoltar RAC1 abans d’anar a dormir.

Aquesta entrada fou publicada el Dissabte, 19/01/2008 (22:13) i està arxivada dins General. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.