txutxep » Arxiu

Cares

Mirades d’enuig, fastigós menyspreu maldisfressat de somriure; a vegades caldria un mirall per veure l’obsequi amb que es premia qui et mira.
Rialles esclatants, reflectants transparents de la pròpia felicitat són contagi immediat -i d’agrair- per a l’entorn més proper d’una bona dosi d’alegria.
O tan sols un simple somriure, una picada d’ullet, un sí, …
Som-hi, no és tant difícil!

Aquesta entrada fou publicada el Dimarts, 11/12/2007 (15:18) i està arxivada dins General. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.

2 comentaris a l'entrada “Cares”

txell ha dit:
15 de Desembre, 2007 - 9:27
és cert, no ho és d difícil, i més si tu ets a l’alatre costat.

estant amb tu, el somriure és involuntàri…

petó
Josep ha dit:
15 de Desembre, 2007 - 14:11
no….

que jo sé que tu ets qui canvies la cara de la gent!
Que un dia et vaig espiar i ho vaig veure… tothom que et veia es posava content, content de veure’t!

ens veiem aviat!