Presses, esvorancs i patacades
“Nen, no corris que cauràs…!”
És que hi ha alguna mare en el món que no ho hagi dit al seu fill? Segurament sigui una de les frases més pronunciades de la història. Doncs bé, caldrà replantejar-la ja que, malgrat tants anys, sembla que el concepte no ha quedat clar.
RENFE ens n’ha brindat un exemple, dels molts de la vida. “El 21 de desembre hem de tenir TGV a Barcelona” anunciava Zapatero fa uns dies. Un segons de reflexió: El TGV ja hauria de ser a Barcelona des de fa anys, ens heu oblidat durant molt temps, de ben segur que ja no ens vindrà d’un o dos anys més. Almenys segur que preferim un any més de retard al progressiu esfrondament de la xarxa de rodalies que des de fa anys mou a la població de l’àrea metropolitana. Les vostres presses han destrossat la xarxa ferroviària del Baix Llobregat, i per arreglar-ho, han col·lapsat la xarxa viària, que dia a dia, fa que gent arribi tard a la feina i es pasi hores per fer trajectes de menys de 30 kilòmetres. Per què les presses ara pel TGV? Això fa pudor de socarrim. Córrer per fer una obra de gran calibre només ha comportat caos, destrosses i el vostre desprestigi.
Això en pot ser un exemple, però que el concepte de la nostra frase més popular no ha quallat en l’espècie es demostra en molts altres moments. Moments ens els quals, per art de màgia, per l’aparició de la Santíssima Trinitat o per inspiració divina, hom en fa una lluita personal amb més coratge que reflexió. Sovint, obviant que les presses poden comportar esvorancs, i si no els veus, aquella patacada que dóna la raó a la mare. TGV i altres projectes a llarg termini, no n’entenen de presses, ni d’oportunismes. Millor aturar-se, replantejar-s’ho i prendre’s-ho amb la calma necessària. La justa mesura que es mereix allò que ha de ser per sempre.
La paciència va escassa, d’errors en canvi, n’hi ha col·leccions.
És que les mares saben el que es diuen… i amb el que costa escoltar-les!