Donar oportunitats

Són moltes les situacions en les que una persona té la capacitat i la potestat de prendre decisions, les quals afecten a altres éssers del seu entorn. Sovint, en aquests casos, hi sol haver algú que hi ha dipositat esperances i esforços en poder rebre la resposta més desitjada. Hom espera tenir la seva oportunitat per demostrar la seva vàlua, per esmenar un error, per formar part d’un grup, per refer una relació personal, etc.
Entenc que els errors en l’ésser humà són propis com les arrels a les plantes, però que l’ús de la raó per damunt de la visceralitat ha de permetre donar la possibilitat d’esmenar-los a qui és conscient d’haver-los comès. Així mateix, cal tenir present la confiança dipositada per tal de no recaure en el mateix parany. D’altra banda, qui és capaç de negar una oportunitat cal que tingui en compte que en qualsevol moment potser serà ell qui la trobarà a faltar. És, doncs, una qüestió de reciprocitat que cal saber respondre amb el mateix que esperes que et donin. Animo doncs, a qui té la capacitat per donar oportunitats, a reflexionar-hi; i agrair-li a qui les ha brindat sense recances.
Aprofito per saludar els nous visitants d’aquest blog i us convido a llegir i comentar qualssevol dels aritcles.
20 de Octubre, 2007 - 17:15
Moltes vegades, quan m’he trobat en situacions d’aquestes en que el meu futur, o el d’algú molt pròxim a mi, depenia en gran part d’algú altre que havia de prendre una decisió, he pensat que millor que jo no ho hagués de fer mai, que qui t’ha de jutjar és una persona igual que tu, i que a ell, també algun dia, algú altre es veurà en la necessitat de jutjar-lo