txutxep

Ajuntaments, Generalitat i Govern espanyol, tot d’un mateix color. La responsabilitat, indefugible.

Després de l’escàndol d’aquestes obres del TGV, que no han volgut aturar fins que els esvorancs gairebé fan ensopegar al mateix Zapatero, han deixat una població amb una mancança vital de transport ferroviari al Baix Llobregat, i una gran afectació a la xarxa sud de Catalunya. De retruc, els accessos per carretera a Barcelona acumulen col·lapses degut a les “solucions” d’emergència preses a última hora. I aquests només han estat els problemes fora de la ciutat. No em vull imaginar quan s’hagi d’aixecar tot un carrer; si on no hi havia res s’han vist esvorancs, on ja hi ha edificis…

Continuaran votant als que gràcies als afanys innaugurals els fan matinar 2 hores més cada dia? I els que es passen hores intentant arribar a Barcelona quan viuen a menys de 40 kilòmetres? Què cal que ens ensorrin més per foragitar aquests buròcrates de les seves poltrones? Difícilment comprensible renovar-los la confiança després de tants fracassos. Això sí, d’esquerres, però sense rodalies pel seu TGV.

“Nen, no corris que cauràs…!”

És que hi ha alguna mare en el món que no ho hagi dit al seu fill? Segurament sigui una de les frases més pronunciades de la història. Doncs bé, caldrà replantejar-la ja que, malgrat tants anys, sembla que el concepte no ha quedat clar.

RENFE ens n’ha brindat un exemple, dels molts de la vida. “El 21 de desembre hem de tenir TGV a Barcelona” anunciava Zapatero fa uns dies. Un segons de reflexió: El TGV ja hauria de ser a Barcelona des de fa anys, ens heu oblidat durant molt temps, de ben segur que ja no ens vindrà d’un o dos anys més. Almenys segur que preferim un any més de retard al progressiu esfrondament de la xarxa de rodalies que des de fa anys mou a la població de l’àrea metropolitana. Les vostres presses han destrossat la xarxa ferroviària del Baix Llobregat, i per arreglar-ho, han col·lapsat la xarxa viària, que dia a dia, fa que gent arribi tard a la feina i es pasi hores per fer trajectes de menys de 30 kilòmetres. Per què les presses ara pel TGV? Això fa pudor de socarrim. Córrer per fer una obra de gran calibre només ha comportat caos, destrosses i el vostre desprestigi.

Això en pot ser un exemple, però que el concepte de la nostra frase més popular no ha quallat en l’espècie es demostra en molts altres moments. Moments ens els quals, per art de màgia, per l’aparició de la Santíssima Trinitat o per inspiració divina, hom en fa una lluita personal amb més coratge que reflexió. Sovint, obviant que les presses poden comportar esvorancs, i si no els veus, aquella patacada que dóna la raó a la mare. TGV i altres projectes a llarg termini, no n’entenen de presses, ni d’oportunismes. Millor aturar-se, replantejar-s’ho i prendre’s-ho amb la calma necessària. La justa mesura que es mereix allò que ha de ser per sempre.

La paciència va escassa, d’errors en canvi, n’hi  ha col·leccions.

És que les mares saben el que es diuen… i amb el que costa escoltar-les!

Són moltes les situacions en les que una persona té la capacitat i la potestat de prendre decisions, les quals afecten a altres éssers del seu entorn. Sovint, en aquests casos, hi sol haver algú que hi ha dipositat esperances i esforços en poder rebre la resposta més desitjada. Hom espera tenir la seva oportunitat per demostrar la seva vàlua, per esmenar un error, per formar part d’un grup, per refer una relació personal, etc.

Entenc que els errors en l’ésser humà són propis com les arrels a les plantes, però que l’ús de la raó per damunt de la visceralitat ha de permetre donar la possibilitat d’esmenar-los a qui és conscient d’haver-los comès. Així mateix, cal tenir present la confiança dipositada per tal de no recaure en el mateix parany. D’altra banda, qui és capaç de negar una oportunitat cal que tingui en compte que en qualsevol moment potser serà ell qui la trobarà a faltar. És, doncs, una qüestió de reciprocitat que cal saber respondre amb el mateix que esperes que et donin. Animo doncs, a qui té la capacitat per donar oportunitats, a reflexionar-hi; i agrair-li a qui les ha brindat sense recances.

Aprofito per saludar els nous visitants d’aquest blog i us convido a llegir i comentar qualssevol dels aritcles.