txutxep

Paellador congelada o paella valenciana d’algun indret recòndit de la costa alacantina? Tot treu la gana, però… menjar per passar la gana o disfrutar d’un àpat?
Vino tinto de mesa Don Simón o un criança de garnatxa del Montsant? Tot és vi -diuen-, però… beure “pa pillarla” o disfrutar d’un tast?
Etcètera.

Perquè en totes i cadascuna de les coses d’aquest món hi ha allò què és més fàcil i satisfà la necessitat bàsica, així com allò que és molt més el·laborat i precisa de molta més dedicació. Ara bé, de la teva gana -o fam!- dependrà que no sàpiguis esperar el temps de criança que necessita allò que no és medicore. La satisfacció, però, serà proporcional a l’espera.

Perquè satisfer-se amb la mediocritat és de ganduls i covards, perquè conformar-se amb lo ràpid i fàcil és per als vulgars, advoco per la Qualitat davant la quantitat, allò diferent vers allò previsible, la criança en bótes de roure francès enlloc de les prestatgeries del Carrefour.

Agafar o escollir, presses o espera, fam o delit, imitar o crear, mediocre o diferent…

Aquesta entrada fou publicada el Dilluns, 27/08/2007 (13:37) i està arxivada dins General. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.