Passions

Al meu riu, que tant m’estimo…
Riu que dóna descans a la història de la meva família, record present dels que em van parir, que m’ha vist créixer jugant-hi i m’ha ensenyat a tirar-hi pedres, que en conec tots els seus racons de parla catalana, que l’he remat en trams tan bonics com inacabables, que m’ha brindat nits inoblidables…
i que ara, l’aigua que en baixa em porta brins de felicitat i nostàlgia, de records i d’enyorança, de somnis i de futur; una aigua que, durant les hores perdudes en algun pantà, encripta un missatge que viatja sense parar riu avall, deixant enrere sirulos, químiques i nuclears, missatge que esbrino en instants màgics i dolços de desxifrar. Molt més que un riu.
20 de Juliol, 2007 - 13:23
Molt bon post, enhorabona!
Ens veurem per Festes?